Els arxius i la gestió documental a la campanya del 27-S: alguns en parlen,
pocs filen prim !
Cerdanyola del Vallès, 27 de setembre de 2015
Avui, 27 de
setembre de 2015, Catalunya té una cita crucial en unes de les eleccions més
transcendentals dels darrers anys. Siguin o no plebiscitàries, els programes
dels partits polítics mostren un ideari ampli. No és costum, malauradament, al
nostre país revisar promeses i punts programàtics dels partits quan passada
l’eufòria de la campanya la normalitat hauria d’exigir el seu compliment més
estricte, i en el seu defecte, reclamar retre comptes del que s’ha fet i del
que no s’ha volgut desenvolupar. Però som en un país que oblida sovint les
promeses electorals i no sempre en reclamem el seu compliment, especialment,
aquelles no complertes i que a partir de discursos paral·lels queden en
l’oblit. Encara recordo amb nostàlgia les paraules del futur president de
l’Estat espanyol al Palau Sant Jordi de Barcelona, l’any 2003, entonant allò de
"Apoyaré
la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán". Per no parlar
de les reiterades faltes de respecte i compromís de l’actual Govern Espanyol en
tots els àmbits i, també, en la cultura, on encara estem esperant la inversió
prevista per l’any 2008-2009 de l’Arxiu Històric de Girona o la increïble amnèsia
de l’Estat quan es posa sobre la taula la necessitat de disposar, com la resta
de províncies, de l’Arxiu Històric de Barcelona. Per no parlar del retorn dels
documents catalans a Salamanca i la singular situació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Abans d’entrar
en contingut, una premissa que no cal obviar. Qui protegeix,
descriu, dona accés i difon els documents des de fa anys i segles ? qui és el
responsable de la gestió de la documentació de les administracions, dels ajuntaments,
o de la Generalitat ? qui te la clau del coneixement i l’experiència en l’accés
als documents? quina és la peça estratègica d’un bon sistema de transparència?
Jo no en tinc cap dubte, els ARXIVERS I GESTORS DE DOCUMENTS. Qui, si no, pot donar respostes a
aquestes qüestions amb l’expertesa de segles de treball i la seva capacitat
d’innovar i adaptar-se als nous requeriments de la gestió dels documents. Qui,
si no, pot garantir un accés als documents que custodia des de fa anys en
diferents formats ? No ens equivoquem! El pergamí i el paper són part de la
nostra història, però també ho son els documents electrònics amb la complexitat
de la seva gestió, entre d’altres. En
conseqüència, es pot garantir la transparència i el bon govern sense els arxivers
i gestors documentals? jo diria que no, però cal veure que exposen, per
exemple, els partits polítics.
PROGRAMES ELECTORALS I ARXIUS:
Els darrers
mesos hem assistit a la singular tramitació i aprovació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern. S’ha escrit molt al
respecte i podria ser un bon exemple del que obsessiona a vegades als partits,
però realment en algun moment del procés de la seva tramitació he tingut la
sensació d’assistir a una cursa, amb cops de colze i poc fair play, per veure qui liderava el projecte,. Probablement,
l’escenari més adequat hagués estat el d’una llei que incorporés en el seu
desenvolupament a tots els agents que tenen competències, coneixements i, no ho
oblidem, experiència contrastada, des de fa anys, en la matèria sobre la que es
legisla.
És en aquest
context, en les eleccions més transcendentals dels darrers anys i a la vista de
les reflexions fetes per alguns arxivers compromesos que he volgut analitzar
qualitativa i quantitativament com son tractats alguns conceptes bàsics de
l’arxivística, la gestió documental i la transparència en els programes
electorals. A primers de setembre
l’arxiver Adrián Cruz (@Walkofalife) exposava una
part del programa de @catsiqueespot. Un cop
llegit l’extracte en el que s’observen algunes línies i compromisos del
programa, la meva primera impressió, i coincideixo amb l’Adrià i les posteriors
aportacions (respostes) fetes per part d’en Joan Soler i Vicenç Ruiz, via
tuiter, és que són propostes genèriques i, jo afegiria, que en algunes ocasions
són idees poc precises i poc contrastades amb el sector professional: arxivers
i gestors de documents. Així mateix, no voldria deixar al marge l’article de l’Aniol Maria,
titulat ‘Programes
electorals i metadades’ publicat al Núvol, en el qual fa un singular i
personal anàlisi dels programes electorals. Segur que si el llegiu, us
sorprendran algunes de les dades que aporta.
De fet, també coincideixo amb algunes
exposicions realitzades els darreres dies en la línia que normalment són els
gestors culturals i no els professionals, arxivers o gestors de documents, qui
proposen les polítiques en matèria d’arxius, gestió documental, transparència o
administració electrònica. En aquest punt he de ser sincer, pocs
partits i governs saben escoltar als professionals; pot ser per manca de
capacitat de persuasió dels professionals i a vegades per la plena confiança d’alguns
polítics en ells mateixos sumat a la capacitat de saber de tot amb suficiència.
I, fins hi tot, en algunes ocasions, el sistema es pot pervertir en excés quan
responsables de l’àmbit administratiu d’una organització donen lliçons d’arxivística,
gestió documental o qualsevol disciplina, sense saber realment del que parlen.
Aquestes actituds poden condicionar molt negativament el desenvolupament d’un
Sistema d’Arxius o d’un arxiu o servei de gestió documental d’una organització,
per exemple.
Per altra banda, notar que els arxius
NO han estat esmentats en els debats sobre cultura. Òbviament no els he seguit
tots, però tinc la sensació que allò en què es fonamenta la nostra societat i
història, els documents, resta al
marge; la gestió documental, garant
de les polítiques de transparència, de bon govern i funcionament eficient de
qualsevol administració d’un estat desenvolupat i modern és sovint menystinguda
i relegada a una cita marginal, en el millor dels casos, i la transparència,
paraula objecte de culte lingüístic, encaixa com a prefix i sufix de qualsevol
concepte i a qualsevol preu, estant àmpliament representada en els programes
dels partits polítics.
ANÀLISI DELS PROGRAMES DELS PARTITIS POLÍTICS:
Feta aquest reflexió, proposo un anàlisi
quantitatiu i qualitatiu de les propostes dels partits a través d’una revisió
superficial dels seus programes electorals, esperant no haver-me deixat de
recollir cap dada rellevant.
 |
| Els partits polítics analitzats, han estat els següents: |
Les dades
s’han extret dels programes electorals dels partits a partir del buidat de
l’OCR i validació del número de repetició d’un concepte de forma vinculada als
arxius i gestió documental; per exemple, la paraula accés només s’ha comptat
quan es refereix a accés a la documentació o informació. O en el recompte de la
paraula transparència no s’ha comptabilitzat les vegades que apareix citada en
el títol de la Llei de Transparència, sinó només quan s’exposa el concepte
vinculats als arxius o gestió dels documents que inclou accés a la documentació
i informació.. Per analitzar les dades dels PDF s’ha fet un OCR en els
documents dels diferents partits, excepte el programa del Partit de Ciutadans
que presenta un document PDF bloquejat i no permet fer cerques.
Anàlisi
quantitatiu
L’objectiu d’aquest anàlisi és
detectar, de forma senzilla, la referència a 5 conceptes relacionats amb
l’arxivística i gestió documental, i per extensió amb els reptes de
l’administració del present i del futur: arxiu/s, gestió documental / gestió de
documents, transparència, preservació digital i accés. Una primera referència,
i lògicament amb un valor quantitatiu, és el número de pàgines dels programes
electorals. En un primer moment, vaig valorar la possibilitat d’establir una
proporcionalitat pàgines / concepte, però no ha semblat rellevant per no
existir una clara correspondència tal i com es pot observar en les dades
següents. En tot cas, cadascú pot fer una valoració personal de les dades.
 |
| Gràfic 1. Observem les pàgines en les quals els partits polítics desenvolupen el seu programa. |
És evident que
la quantitat de pàgines no pot ser una referència de qualitat. Analitzant els
programes, els missatges queden condicionats pel caràcter ‘plebiscitari’ que
tenen aquestes eleccions o, si més no, pel que sembla que alguns partits
defensen, continuïtat o independència, i pels discursos a favor o en contra
d’aquest fet. Per tant, el contingut de programa de futur en alguns casos queda
diluït enmig dels arguments sobre la independència.
Acceptem, per
endavant, que els programes electorals donen missatges generalistes, i els
arxius i la gestió documental no acostumen a ser objecte de tractament ni de reflexió.
Sorprèn més quan es fa un anàlisi qualitatiu, ja que en alguns casos, com
veurem més endavant, alguns partits dediquen pàgines a la cultura i a
l’administració, on encabiríem la gestió documental, però les referències a un
Sistema d’Arxius, els òrgans que el composen o les polítiques que s’impulsen,
són ben escasses o inexistents.
El buidatge de
dades relacionades amb els 5 conceptes han donat els següents resultats:
 |
| Gràfic 2. Recull del número de repeticions de les paraules clau analitzades |
La paraula arxiu
queda relegada a una aparició en el programa de Junts pel Sí i per fer esment a un dels conflictes més crítics del
nostre país en matèria d’arxius, com és la figura de l’Arxiu de la Corona
d’Aragó. Aquest conflicte històric i que provoca l’incompliment dels principis
de l’arxivística moderna, mereix capítol a part. Tanmateix, en el programa de Catalunya Si que es pot apareix en 9
ocasions fent referència a aspectes tant diversos com la Xarxa Arxius
Comarcals, els programes dels arxius i l’arxiu de la Filmoteca, entre d’altres.
I punt i final, cap altra referència de la resta de partits a aquest concepte.
La paraules gestió
documental / gestió de documents apareix en referència a la Subdirecció
General d’Arxius i Gestió Documental (curiosament aquesta denominació és
anterior a l’any 2012 fins que el nou
Govern de CiU va modificar el seu nom
passant a ser Subdirecció General d’Arxius i Museus. En tot cas, és evident que
la denominació actual és artificial i si mirem al futur s’hauria de recuperar la
denominació d’arxius i gestió documental, sens dubte. El PP també fa referència
a la gestió documental citant-la en un apartat de comptabilitat, gestió de les
empreses i gestió administrativa.
La paraula transparència
apareix sobre explotada en tots els programes, excepte el del PP. Amb un total
de 166 repeticions és curiós visualitzar la seva distribució, però també
s’observa un excés en el seu ús; és a dir, en alguns casos apareix com la
paraula TOP del programa. Una paraula de moda, si em permeteu, que a tothom li
va bé col·locar-la quan parla de qualsevol àmbit del seu programa, ja sigui bon
govern, gestió administrativa, ecologia, infraestructures, etc. En l’aparta
d’anàlisi qualitatiu, veurem alguns detalls.
Cas singular és la proposta del
PSC en la qual planteja una Llei d’Accés a la Informació i de la
Transparència. Aquesta llei hauria de promoure què els ciutadans
i les ciutadanes tinguin la màxima informació. S’hauria de veure quin encaix
proposen amb l’actual Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern.
 |
| Gràfic 3. Distribució de la repetició de paraules pels diferents programes electorals. |
Com he
comentat, la paraula transparència la podem localitzar com a sufix, com a
prefix, amb entitat pròpia, com a títol, etc. La situació actual i,
especialment, els casos de corrupció i mal govern denunciats els darrers anys,
projecten aquesta paraula a l’estatus de dogma i deure per les administracions.
Fins aquí bé, però alerta que no quedi en una idea buida o de moda i passi com amb
el recent afer de frau al medi ambient descobert en l’empresa Volkswagen als
Estats Units; és a dir, en un altre àmbit, la paraula sostenible ha estat el
lema i estàndard de moltes empreses i ara s´ha constatat que no sempre s’aplica i es
compleix. Esperem que el sobre ús de la paraula transparència es tradueixi en
polítiques reals i efectives que traspassin la publicitat gratuïta en l’ús de
les paraules i arribin a desenvolupar l’actual llei amb formes, probablement,
més eficients i rigoroses que les realitzades en la seva elaboració, aprovació
i primera fase de desenvolupament.
El nou govern
haurà de valorar el que s’ha fet en relació a les polítiques de transparència i
espero que dibuixi un escenari més seriós on incorpori a tots els professionals
implicats i abandoni els corporativismes i partidismes com a primera premissa
per a desenvolupar una llei tant transcendental pels ciutadans. Potser és un brindis al Sol, però vist la
promiscuïtat en l’ús de la paraula, em ve un raig d’esperança.
La paraula preservació
digital, digitalització apareix citada molt poc en els programes. Tres partits
fan una remissió vinculada a les tecnologies de la informació i comunicació
sense entrar en qüestions de preservació digital, administració electrònica o
programes de digitalització. Només Catalunya
Si que es pot parla de programes de digitalització de fons i documents.
Ningú planteja què fer amb la preservació del món digital.
La paraula accés
‘als documents’ tot i que apareix en l’ideari programàtic de tots els
partits, cal matisar el context en el que trobem la paraula. Normalment es
menciona en la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern o en el context d’accés a la cultura o als equipament culturals.
Només un partit fa una aproximació a l’accés als documents i remarca la
voluntat que aquest sigui per Internet.
Curiosament els programa polítics dels partits no
relacionen o ho fan de forma molt lleugera la transparència amb accés. I jo em
pregunto, com s’executa la transparència ? Amb programes informàtics ? Amb més
legislació ? Amb cursos de formació ? Però què hi ha al back-office, per usar
una expressió de gestió documental, de la transparència ? Òbviament la
legislació ha de ser més estricta i implacable amb els que promoguin el seu
incompliment, però la demostració d’aquesta bona gestió que millora el govern i
el fa més transparent als ciutadans no es altra que la de disposar dels
documents accessibles utilitzant els sistemes eficients per posar a l’abast
dels ciutadans els documents i la seva informació. Per tant, podem parlar molt
de transparència, però si obviem l’accés als documents ens deixem allò més
important. De fet, els documents són la matèria primera de qualsevol política
de transparència, a la qual en aplicar uns procediments i amb la construcció
dels mecanismes de gestió s’assoleixen els objectius de garantia del bon govern
de l’administració.
I en aquest context, transparència sense accés als
documents no sembla una equació factible i transparència sense arxivers i
gestors de documents tampoc genera confiança. O dit en positiu, una política de
transparència serà eficaç quan conjugui adequadament els coneixement i
expertesa de tots els agents implicats, des dels que gestionen la matèria
primera fins els que redacten les lleis i els decrets. Per tant, sense arxivers
i gestors de documents, la transparència camina coixa.
Anàlisi
qualitatiu:
Aquest segon anàlisi ens permet
visualitzar els punts programàtics dels partits i veure la seva connexió no
només amb els conceptes analitzats prèviament sinó amb les seves propostes. En
aquest punt és necessària una reflexió prèvia. Qui elabora els programes ? qui
planteja els reptes i punts de vista dels partits ? Qui toca de peus a terra i
no només dissenya eslògans i frases mediàtiques per redactar el programa ? No sóc
un utòpic i evidentment els polítics tenen la necessitat de proposar les seves
línies d’acció, diferents, en molts cassos, a les realitzades en passades
legislatures. La qüestió és el com; és a
dir, en el marc de les polítiques arxivístiques i de gestió documental
d’un país modern es dibuixaria un escenari en el qual els màxims responsables
‘polítics’ avaluessin amb els professionals de les seves organitzacions quines
línies estratègiques són les més adequades, innovadores i realistes en funció
dels recursos. I projectar a,10 o 15 anys, un pla que garanteixi la constant
millora del Sistema d’Arxius i sigui capaç de preveure i gestionar els canvis
que la societat i la pròpia administració imposa. Més en el marc d’un món tant
canviant com és el de l’administració electrònica i la preservació digital, per
posar alguns exemples.
En tot cas, a continuació un breu
anàlisi dels programes electorals dels partits polítics amb una mirada en
aquells apartats relacionats amb arxius i gestió documental.
En tot cas, anem a continuació a un
breu anàlisi dels programes electorals dels partits polítics amb una mirada en
aquells apartats relacionats amb arxius i gestió documental.
- Junts pel SI. L’única referència al concepte arxius s’esmenta en relació a
l’Arxiu de la Corona d’Aragó quan diu literalment ‘Negociarem amb l’Estat espanyol un acord
de gestió dels fons comuns de l’Arxiu de la Corona d’Aragó’. Certament és
un tema crític que mereix un tractament especial per la injustícia i
greuges històrics de Catalunya respecte la resta de comunitats que formen
part del Patronat. En resum i simplificant, l’Arxiu de la Corona d’Aragó
té dipositats fons propis de Catalunya que la resta de comunitats (Aragó,
Balears i Valencià) tenen dipositats i gestionen en els respectius arxius
històrics.
La transparència
apareix en gairebé tot els àmbits. Des dels drets dels ciutadans al sistema
elèctric o el sistema sanitari passant pels processos de provisió recursos humans.
Un punt interessant d’analitzar és l’apartat
titulat ‘L'apoderament ciutadà, la transparència i el Govern Obert’. En aquest punt es fa referència a l’aprovació i
desplegament de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern i ho relaciona amb avaluar la qualitat democràtica de
les administracions públiques i assentar les bases de la transparència i una
millora de la interacció entre la ciutadania i les administracions per al foment
de la participació. Esperem fermament que en la propera legislatura
permeti un treball eficaç i multidisciplinar en aquesta matèria, sense exclusió
de col·lectius tant essencials per la correcta aplicació i implantació de
polítiques de transparència com són els arxivers i gestors de documents.
L’entorn digital
queda vinculat a desenvolupar les competències per al segle XXI i les TIC han de ser una eina que afavoreixi
una major cohesió social. En cap cas es planteja cap política sobre la
preservació digital o programes de digitalització.
L’accés apareix relacionat
amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon
govern dient: ‘La transparència i el
retiment de comptes: Transparència és fer publicitat activa de l’activitat del Govern
i l’administració, de manera permanent, actualitzada i comprensible per a les
persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés
ampli i fàcil a la informació i dades’.
Sense referència a
gestió documental ni preservació digital.
- CUP. La
transparència apareix poc reproduïda i vinculada al dret dels
ciutadans a la informació i al sistema de contractació i govern de les
administracions.
L’accés apareix referit a
l’accés a la informació i a la cultura en un sentit ampli i sense detallar
excessivament els mecanismes. De fet aposta per un accés universal a la cultura
sense concretar la fórmula per assolir l’objectiu.
Sense referència a
arxius, gestió documental ni preservació digital.
- PSC. La
transparència apareix poc reproduïda i vinculada al dret dels
ciutadans a la informació i al sistema de contractació i govern de les
administracions.
L’accés introdueixen alguns
conceptes importants tot i que en un format resumit i poc repetitiu com en la
següent expressió: ‘Garantirem
el dret a l’accés de la informació i facilitarem les eines necessàries,
d’acord amb el principi d’accessibilitat universal’. I
afegeix, introduint un àmbit en el qual els gestors documentals treballen
activament com és l’administració electrònica amb una sentencia contundent: ‘Farem que
tots els ciutadans i totes les ciutadanes de tots els municipis puguin
realitzar tots els tràmits per via electrònica’. Qüestions de màxim interès i que seria
recomanable desenvolupar per poder formar una opinió més precisa, ja que no és
tant la idea o la proposta com la forma d’execució.
I en aquest sentit,
dir que introdueixen l’ús d’open data i d’open-source software a
les institucions. Dos qüestions reclamades i, en el cas de l’open data, una
proposta necessària que no plantegen molts partits.
En un sentit més ampli, exposen ‘Assegurarem la conservació del patrimoni
històric català cultural, documental, material i immaterial i etnològic’. Bé,
parlen, si més no de documental, encara que sigui en una breu referència. I
seguint el tòpic parlen de sistema
públic de biblioteques i aquí s’acaba el patrimoni cultural, ni xarxes de
museus ni sistema d’arxius.
Sense referència a
arxius, gestió documental ni preservació digital.
- PP. Sobre gestió documental fan una aportació en
la següent proposta: ‘Si vols ser autònom o petit empresari, t’oferirem
programes informàtics senzills, eficaços i gratuïts que t’ajudin a portar la comptabilitat, la gestió documental i les
declaracions d’IVA i d’IRPF’. Si més no,
introdueix el concepte de gestió documenta i que només el programa Catalunya Si que es pot desenvolupa
mínimament.
La transparència apareix referenciada
en 3 ocasions, sent una aportació probablement pobre en el context actual. La
següent expressió és la que introdueix més llum sobre el que pensen sobre
transparència: ‘Si reclames un
major control ciutadà sobre les
decisions polítiques, et garantim que el sector públic –autonòmic i local– publicarà tots els contractes i convenis amb rapidesa i aplicarem les
exigències de la Llei de Transparència a totes les administracions públiques
catalanes, donant suport als ajuntaments més petits’. Altrament sorprèn
que no citin ni una vegada la paraula accés, que la resta de partits, en major
o menor mesura, introdueixen en relació amb la transparència.
Sobre la singular aportació següent ‘Si vols gaudir
del patrimoni cultural de tots els espanyols, promourem que els museus de l’Estat tinguin seus a Catalunya i
exposin de manera temporal i rotatòria les seves col·leccions’, dir que en el món dels arxius ja passa, l’Estat té seus a Barcelona amb
documentació d’ajuntaments catalans i Generalitat de Catalunya incomplint drets
fonamentals dels ajuntaments, negant el retorn dels seus documents i
privant a la Generalitat de la gestió
d’aquesta documentació.
Sense referència a
arxius, accés ni preservació digital.
· Ciutadans. La transparència
apareix en cada pàgina i seria la paraula TOP del programa. Un programa, per
cert, que és l’únic que no permet fer cerques per paraula i està bloquejat.
Permet la lectura, però no la seva explotació per estudis com el present.
Curiós parlar de transparència i bloquejar el document del programa electoral.
L’accés apareix vinculada a
la transparència i a l’accés a la informació per part dels ciutadans.
Introdueixen referències a Open Data per tal de facilitar l’accés a la
informació pública.
En l’àmbit general de la cultura no faré
valoracions del que em sembla un programa destructiu de la cultura catalana. La
major part del programa proposa accions sobre la llengua i mitjans de
comunicació com si la cultura només fos això.
I quan exposa la seva política sobre equipaments
culturals parla de xarxes de biblioteques (sobre tot amb més presència del
castellà), museus i teatres. D’arxius, res, ni una paraula o referència.
Sense referència a
arxius, ni preservació digital.
- Catalunya Si es pot. És amb diferència el partit que fa més al·lusió als conceptes
vinculats a arxius i gestió documental, tot i que en algunes aportacions
s’intueix que les propostes estan articulades des de la distància i sense
entrar en massa contingut. Però val la pena aturar-se una mica:
La paraula transparència apareix 50
vegades en un text de 300 pàgines i encaixa en tots els àmbits dels document. A
partir de l’epígraf de ‘Transparència, democràcia i participació’ i ‘Anticorrupció,
transparència i rendiment de comptes’ desenvolupen un ideari
d’administració transparent i bon govern. Tot sota un concepte de transparència
activa per tots els processos vinculats a les administracions.
L’accés apareix vinculada a la transparència
i proposen algunes què?? com les següents, a partir de considerar que tota la documentació de les institucions és propietat de la
ciutadania i, com a tal, ha de ser pública i estar publicada. Per tant,
proposen el dret d’accés a la informació de totes les persones, no només d’aquelles
amb residència legal i crear un organisme de garantia del dret d’accés
veritablement independent i amb tots els recursos necessaris.
En relació amb les polítiques relacionades amb
els arxius, exposen alguns punts més concrets que la resta dels programes.
·
Reformulació de la política arxivística del país. Aposta per la
digitalització dels fons documentals i el seu accés i consulta lliure a
internet. Finalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals tot vinculant el seu
desplegament a l’efectiu suport a les polítiques documentals locals.
·
Plans d’ocupació vinculats a les polítiques culturals
(serveis educatius, dinamitzadors socioculturals, suport a programes d’arxius,
a l’associacionisme, plans estratègics culturals...).
·
Suport a l’arxiu de la Filmoteca per a la millora de la
gestió digital del fons i la seva digitalització.
·
Recollir i catalogar la memòria audiovisual de Catalunya,
creant un Arxiu històric de l’audiovisual de Catalunya (a partir dels arxius de
les televisions locals i de l’arxiu, ja gairebé totalment digitalitzat, de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
·
Impulsar un Pla
d’actuació en col·laboració amb altres administracions públiques per tal de
preservar la documentació, catalogació, informatització i digitalització dels
diferents arxius judicials, policials o militars.
·
La Subdirecció
General d’Arxius i Gestió Documental promourà la captació de nous fons documentals
que incloguin l’obra de dones silenciades durant la dictadura franquista. En la
posada a disposició a la ciutadania dels arxius catalans, es prestarà especial
atenció, amb programes de conservació i difusió específics, a la visibilització
de l’obra i trajectòria de personatges i col·lectius femenins i LGTBI per tal
de reivindicar el seu paper.
Sobre aquest apartat
d’arxius dir que s’incorporen alguns conceptes i idees interessants. Bé, parlar
de la reformulació de la política arxivística de Catalunya és un bon titular,
però cal valorar els detalls i aleshores valorar si cal reformular-la, millorar-la
, adaptar-la, etc.
La digitalització és avui un procés ordinari de
molts arxius i en alguns casos s’estan desenvolupant programes de
digitalització selectiva i en altres incorporant elements de valor afegit a
partir del reconeixement òptic de caràcters. Però certament és una línia de
treball i més com apunta el programa en la línia de posar-ho a disposició dels
usuaris a través d’Internet. Actualment, per Internet es pot consultar més de 3
milions de descripcions de fons i documents i casi 2 milions de documents
digitalitzats de l’Arxiu Nacional de Catalunya i Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC)
i altres arxius catalans. El que seria molt recomanable és, al meu entendre,
disposar d’una plataforma o portal que sumi els registres descriptius de tots
els arxius catalans. Sobre la XAC, falten 2 arxius i un desplegament efectiu
requeriria d’una explicació més àmplia perquè actualment els arxius comarcals
treballen amb els arxius municipals, tenen ingressats més de 300 fons
municipals i si el desplegament no és major és per una qüestió de recursos que falten.
(masses certament en poques ratlles)
Sobre el punt de recollir la memòria audiovisual
de Catalunya, creant un Arxiu històric de l’Audiovisual de Catalunya, fa molta
por, sincerament. Això dels arxius temàtics és una mala política i pot
desmuntar el Sistema d’Arxius de Catalunya i el arxius que estan desenvolupant
la seva activitat des de fa anys. I si afegim un tipus d’arxius en funció del
suport del document o del tipus de fons que poden tenir dipositats, podem
acabar marejats.
Un pla de col·laboració entre administracions per
digitalitzar fons judicials, militars, etc. està bé, per descomptat, però la
digitalització no és la solució definitiva. Primer perquè els volums d’aquest
arxius requereixen un bon treball previ de selecció, descripció i eliminació i,
desprès, valorar la digitalització que pot ser extremadament costosa. Per tant,
digitalització, sí, selectiva i ben planificada.
En relació a la Subdirecció General d’Arxius i Gestió
Documental que de fet actualment és Subdirecció General d’Arxius i Museus, i el
seu impuls al projecte de la dona em sembla que és una qüestió molt específica
per incloure en un programa i que no pot excloure tractaments arxivístics
d’altres col·lectius i que regularment els arxius catalans estan tractant i difonent.
De fet, hi ha experiències recents i que s’han vehiculat a través de l´Institut Català de la Dona o del
Memorial Democràtic.
Sense referència a
preservació digital, sí de pla de preservació.
- Unió. La paraula transparència apareix en
40 ocasions fent un ús, excessiu al meu entendre, ja que en algun apartat
cada paràgraf incorpora la paraula i acaba sent recurrent. Si més no
valorar que ho vinculi a la democratització de
les institucions de governança, al model de Govern Obert, basat en la transparència, la participació i
implicació dels ciutadans o promoure la transparència, potenciar l’accés a
la informació, facilitant i fent efectiu el coneixement de l’activitat
pública a la ciutadania. En tot cas, una aposta en titulars i missatge que
pel format del programa no entra en com és desenvoluparà ni els mecanismes
per fer-la efectiva.
En relació al concepte digital,
exposen unes referències vinculades al món digital de les quals la següent es
pot relacionar amb aquest estudi: ‘Prioritzarem els programes de digitalització, presència a la xarxa i
l’accés a les noves tecnologies i adaptarem la tecnologia disponible d’smartcity...’ Molt genèric parla de programes de
digitalització, de què? què digitalitzarem?
L’accés apareix vinculadt a
la transparència i parla de potenciar l’accés a la informació, facilitant i fent efectiu el coneixement de l’activitat pública
a la ciutadania. També des d’una òptica
generalista.
Sense referència a
arxius, gestió documental, preservació digital.
CONCLUSIONS:
Desprès
d’analitzar els programes, i prèviament a formular les conclusions, hi ha dos
qüestions que cal respondre:
- Han de saber els partits polítics què significa un Sistema d’Arxius
amb la responsabilitat de vetllar pel patrimoni documental d’un país i la
gestió documental que inclou l’administració electrònica, preservació
digital i altres reptes del present i del futur vinclats amb la bona
gestió i bon govern de les administracions ?
- Realment, saben els partits polítics catalans el que representa un
sistema d’arxius modern i el paper que juguen els arxius catalans en el
conjunt de funcions vinculades a la protecció i difusió del patrimoni
documental i a la gestió documental de les administracions amb tot el que
això implica?
La resposta
passaria, al meu entendre i analitzats els programes electorals, per un SI
han de saber, però No saben. La resposta basada en els programes seria
que NO saben del que parlen i introdueixen en la majoria dels casos les
generalitats pròpies dels programes amb al·lusions a les paraules de moda. Cal
dir, alguns amb més encert que altres com es demostra en l’anàlisi anterior,
però en general ninguna proposta parla d’un Sistema d’Arxius de Catalunya i si,
per exemple, d’altres sistemes vinculats al patrimoni cultural com el
bibliotecari o de museus.
Per tant, només
ens queda la nostàlgica o innocent esperança que en el seu moment, quan toqui
governar, escoltin els professional. Aquesta és l’oportunitat dels arxivers
i gestors de documents, esperar que el polític sigui capaç d’entendre que
d’aquests temes no en sap massa i es deixi assessorar per professional. I aquí
és crucial el rol estratègic del Departament competent en matèria d’arxius i
gestió documental que actualment és el Departament de Cultura. Si l’òrgan
director del Sistema d’Arxius de Catalunya impulsa el Sistema des del govern
amb convicció i recursos, si l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents
defensa i projecta l’arxivística catalana i si els arxius dels Sistema
participen activament en aquest impuls, tindrem un país arxivísticament modern
i capaç d’afrontar els reptes del present i del futur amb eficàcia i
determinació. Així, i només així, serem un país fort, un país que protegeix el
seu patrimoni, la seva història, la seva cultura i gestiona eficientment la
seva administració que genera, no ho oblidem, els documents del present que
seran els documents històrics del nostre futur.
Aquesta
oportunitat no es pot perdre i Catalunya ha de ser una referència mundial en
matèria d’arxius i gestió dels documents. Però abans d’arribar a aquest
objectiu és necessària una reflexió interna que condueixi a un govern que
cregui en el Sistema d’Arxius i aposti per reforçar i potenciar els òrgans dels
Sistema, donar suport als arxius i promoure polítiques de millora continua.
