En
el món dels arxius hi ha, com en altres disciplines, diferents rols
dels responsables dels centres. Si fem una valoració d'aquests rols,
segur que coincidirien amb els perfils i rols de qualsevol
organització, però amb un afegit important, la cultura i el món
dels arxius desperten una singular implicació dels professionals
respecte a les polítiques i accions que es desenvolupen des de les
diferents administracions competents. Això vol dir, la visualització
màxima del professional com un element del conjunt i amb una
capacitat implícita per interactuar amb les polítiques macro i amb
les decisions d'un sol arxiu.
Des
de qualsevol direcció d'arxius, com passa amb qualsevol direcció
d'una organització que genera polítiques i té associada una xarxa,
es busquen estratègies que millorin els resultats de cada arxiu. El
camí per assolir-ho i la seva metodologia implica a tots, sens
dubte, i permet en alguns casos el necessari contrastat amb els
agents implicats. Per tant, la política i l'estratègia l'elabora
l'òrgan directiu, però aquesta resta subjecta a un procés i
metodologia d'implantació. I és en aquest punt en el qual una
organització eficient compte amb els professionals per tal de fixar
estratègies de qualitat final. La direcció ha de comptar amb els
seus treballadors més qualificats o amb responsabilitats implícites
als seus càrrecs per assolir el compliment de les polítiques i les
estratègies.
Aquesta
introducció em permet emmarcar una figura que per mi ha estat
exemplar en el món dels arxius del Departament de Cultura i que fa
uns dies ens ha deixat. Una arxivera que professionalment ha reunit
molts qualificatius positius, però que a més, tenia la virtut de
treballar de forma solidària, sense exigències i amb un sentit
constructiu impagable i que com a cap seu els darrers anys no puc més
que agrair i valorar extraordinàriament.
El
dia 10 de gener de 2013 va morir la directora de l'Arxiu històric de
Girona, Montse Hosta. No voldria per res del món deixar de dir
algunes coses en aquest moment tant complicat. Sobre la seva qualitat
humana probablement no soc jo la persona més qualificada per
parlar-ne. Però per la relació professional i l'amistat que ja fa
uns 10 anys teníem trobo necessària una reflexió en veu alta de
com era i allò que va fer perquè per sobre d'altres consideracions,
això era un dels seus grans valors, ser com era i fer les coses amb
la implicació i professionalitat com les va fer.
L'anècdota
La
vaig conèixer ja fa un temps quan encara era arxiver del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, pels vols
del 2003. Des del primer dia em va semblar una bona professional i persona positiva, amb
una energia inesgotable i, sobretot, recordo la seva proximitat,
confiança i implicació professional. Jo tot just feia 4 dies que
començava a voltar pels diferents arxius de gestió dels serveis
territorials del Departament. Ara tocava Lleida al ST de Transports,
un altre dia Tarragona a Habitatge i un altre dia a Girona, al ST de
Carreteres, per exemple. I en un afer d'aquest darrer cas la vaig
conèixer. Juntament amb l'Àngels Adroer, responsable en aquells
moments de l'Arxiu central Administratiu de Girona varem gestionar
algunes transferències que havien d'anar a l'Arxiu històric de
Girona. Va ser una trobada breu, però en la qual recordo una bona
entesa entre 3 arxivers. Varem riure una mica i en plantejà un cas
concret que des del punt de vista arxivístic estava més clar que
l'aigua, vam topar amb un inesperat inconvenient. Els expedients
d'expropiacions del segle XIX restaven tots en un despatx del Servei
Territorial i no hi havia manera de pressionar més al responsable
per executar la seva transferència. El problema era peculiar i més
vinculat al concepte de propietat del tramitador que a arguments de
gestió documental. La veritat és que varem arribar a un acord molt
senzill i que a mi com responsable del Departament em va ajudar molt.
L'acord partia de la base que el tramitador d'aquest expedients es
jubilava en 6 mesos. Ho varem debatre i a mi em tocava pressionar al
màxim al cap del Servei, però la Montse va considerar i acceptar
que enlloc de fer una pressió desmesurada s'havia d'usar estratègies
més flexibles i, per tant, esperar la seva jubilació. I així ho
varem fer. Vam executar la transferència sense problemes utilitzant
una estratègia flexible i que va facilitar molt la meva feina.
Una
professional qualificada, implicada i solidària.
A
partir de l'any 2007, i com Coordinador d'Arxius del Departament de
Cultura, la meva relació amb la Montse va augmentar
considerablement. Evidentment vaig confirmar la vàlua professional
que en altres moments ja havia copsat, però també vaig constatar
una implicació i capacitat de treball molt elevada. L'Arxiu històric
de Girona és un dels referents del conjunt de la Xarxa d'Arxius
Comarcals i un dels arxius catalans més importants. En ell es
desenvolupen projectes vinculats a la conservació, recuperació i
difusió del patrimoni documental, però també altres vinculats al
món educatiu, de recuperació del patrimoni documental a través de
la digitalització o de recuperació de fragment hebreus amagats en
les cobertes d'alguns documents enquadernats, especialment protocols.
La
recuperació dels fragments dels pergamins hebreus va ser i és un
projecte emblemàtic de l'arxiu que l'ha projectat a nivell
internacional. Projecte que ha permès presentar l'arxiu a centres de
rellevància internacional a Paris i a Israel. Tant és així que
quan em va explicar el projecte que venia de temps enrere, la meva resposta no només va ser continuem
endavant, sinó que anéssim buscant fórmules de fiançament perquè
tingués certa continuïtat. La seva implicació era tal que vaig
considerar que ella havia de ser l'ànima del projecte i fer tot allò
que considerés per donar-li una dimensió internacional. Ens hem
quedat a mig camí, però la seva força ens ajudarà continuar i
assolir els objectius que fa uns anys ens varem proposar.
En
el món dels arxius tenim una màxima en la qual hi crec cegament,
'conservem per difondre'; és a dir, treballem per conservar un
patrimoni que pugui ser ensenyat, difós i transmès a la societat. En
aquest punt, la Montse sempre va tenir molt clar que calia actuar més
enllà del propi arxiu i conservar per difondre allò que té l'arxiu.
Hem de pensar que és un arxiu amb més de 2.300 usuaris presencials
per any, primer de tota la Xarxa. Les seves propostes d'exposicions,
jornades i cursos sempre tenien aquesta orientació de transferir el
coneixement i fer-lo de tots, dels gironins i dels catalans perquè
un del seus valors ha estat fer productes exportables fora de Girona
i que fossin sensibles a altres zones geogràfiques. Exposicions que han voltat per tota Catalunya com
'Sumaríssim' o 'Apocalíptica'. Aquestes han estat aprofitades ja que permetien una
modelació i adaptació a cada arxiu / comarca i han permès una exposició en més
de 15 comarques.
Aquesta
capacitat de treball, la implicació en els diferents assumptes
vinculats a l'arxiu i a la cultura en general es percebien fàcilment.
Com a professional i arxivera sempre tenia una actitud positiva,
constructiva i solidària. Positiva perquè davant les
adversitats d'alguns projectes, complexitats de finançament o altres
problemes més quotidians, la seva actitud sempre va ser de mirar
endavant, superar les dificultats i buscar solucions. No cal dir
que per mi, com a coordinador d'arxius i per la subdirecció, això
era una garantia d'èxit segura perquè la base de qualsevol
projecte és l'equip de professionals que hi participen. Aportavau una base sòlida i una actitud de permanent col·laboració i entesa
mirant endavant i buscant el millor camí per assolir els objectius.
Les polítiques i estratègies que comentava al principi de
l'article, podien ser o no del seu gust professional, però una
vegada expressades les seves opinions hi donava el màxim de suport
amb una implicació remarcable encara que no fossin del seu parer. I
en els darrers anys, creieu-me, alguns casos hem tingut i sempre li
agrairé la seva complicitat i comprensió desprès de pendre les
decisions. El seu caràcter la feia de per si una persona molt
constructiva en els seus plantejaments. La Montse va estar
membre de diferents grups de treball de la Xarxa Arxius Comarcals
(WEB, Serveis didàctics, Repositori Segur, etc.) i es d'aquells
arxiveres/es que com a coordinador t'agraden que participin en grups
de treball. Professionals que a més de la seva qualificació
professional i coneixement aporten un plus, una manera de fer que
permet comptar amb ells en la presa de decisions perquè entenen els
objectius i busquem aportar el seu coneixement sense condicions ni
discursos excloents. Els seus comentaris podien ser compartits o no,
però sempre aportaven un plus i un reconeixent de que es feien amb
la voluntat de sumar aportacions i punts de vista. I, no menys
important, comentaris fets amb respecte de totes les idees i
acceptant que les conclusions finals , fossin o no les expressades,
serien respectades pel bé comú. Per mi una manera de donar valor
afegit a un grup de treball i al projectes que es desenvolupen, una
manera d'expressar punts de vista i respectar-ne d'altres sense
posicionaments intransigents. Sempre amb una mirada constructiva, de
millorar i aportar coneixements, experiències i propostes. La seva
capacitat de formular accions solidàries la voldria recollir
en el marc de forma part d'un conjunt d'arxius. És conegut que a
Catalunya la Generalitat disposa de 3 arxius 'provincials' a Girona,
Lleida i Tarragona i una Xarxa d'Arxius Comarcals de 38 que inclouen
aquest 3 grans centres. Són realitats diferents, però que la Xarxa
agrupa amb un sentit de país. No faré broma sobre algunes converses
sobre la paraula 'provincial' i que resultaven certament divertides
perquè en clau d'humor tot és més senzill. La Montse va defensar
sempre aquesta singularitat dels 3 arxius 'provincials', però amb un
màxim respecte per la resta d'arxius i, en definitiva, companys. En
totes les reunions i converses he percebut una demanda clara i
precisa sobre el paper dels arxius històrics de Girona, Lleida i
Tarragona i respectuosa amb la resta d'arxius d'àmbit exclusivament
comarcal.
Són
aquestes 3 adjectius, des del punt de vista professional, un
agraïment a la Montse qui per sobre de la seva expertesa i
experiència va afegir valors i actituds que la feien molt i molt
valuosa com a persona, com arxivera i com a directora.
 |
| Inauguració de l'Arxiu comarcal de la Garrotxa |
La
redacció del projecte executiu del nou edifici de l'Arxiu va fer que
s'impliques al màxim amb un objectiu de millorar, finalment, una
mancança greu com eren les actuals instal·lacions de l'arxiu. El
projecte aprovat és molt interessant i dibuixa un arxiu molt
funcional i confortable pels usuaris i pels treballadors.
Varem tancar els
requeriments funcionals amb molta dedicació i sempre amb la màxima
complicitat de la Montse que va participar més que activament en
aquesta redacció. Des de la Subdirecció General d'Arxius i Gestió
Documental del Departament de Cultura vam ajustar els requeriments
per fer de l'arxiu un referent. Esperem que el Ministerio de
Educación, Cultura y Deportes compleixi el seu compromís d'iniciar
les obres aquest 2013, una vegada finalitzada la Biblioteca
Provincial de Girona. Mig en broma i atesa la situació de crisi, la
Montse em comentava que ella no veuria l'arxiu perquè es jubilaria
abans, cosa que jo rebia mig en broma i li recordava els compromisos
2013 del Ministerio de Madrid. “El projecte és bo i serà molt
impactant funcionalment, Montse”, li deia per calmar-la, ara cal
esperar que acabin la Biblioteca.
Més
enllà de la feina d'arxivera
La seva vessant solidària i
d'implicació amb temes complexos quedaven palesos amb el dia a dia i
la seva vinculació a molts projectes. Alguns relacionats amb el món
de les dones, Arxivers Sense Fronteres i la cerca d'instruments
arxivístics per mostrar els períodes més foscos de la nostra
història. Especial rellevància era la seva actitud davant episodis
vinculats amb la Guerra Civil i l'exili i la necessitat de generar
eines que permetin recordar a la societat els errors històrics i el
valor de la democràcia. I no menys important la seva energia i
implicació en el projecte de recuperació de fragment hebreus ocults
en cobertes d'alguns documents que es trobaren a l'Arxiu històric de Girona.
 |
| Coll de Lille. Jornada sobre l'exili organitzada per l'AHG |
La seva capacitat de vincular-se amb
associacions i col·lectius amb inquietuds culturals va fer que
participés d'iniciatives com l'organització de sortides culturals.
En varen ser moltes i jo vaig tenir el plaer d'anar a alguna d'elles.
Recordo el dia que em va comentar que volien fer una sortida seguint
el camí de l'exili, pujant al Coll de Lille i acabant a la Platja
d'Argilés. Va ser una jornada extraordinària i intensa, amunt i a
baix, gaudint d'una magnífica barreja de muntanya i cultura. Una
combinació que personalment m'encanta i que intento fer sovint.
Aquesta va ser una oportunitat de viure una sortida amb tot un grup de gironins inquiets per la cultura, per la nostra
història i per poder viure moments d'evocació de fets històrics des
dels llocs on es va produir. Personalment ho vaig trobar brillant i
així li vaig comentar a la Montse, unes iniciatives que ajuden a
projectar el paper d'un arxiu i associar-lo a la societat. Un exemple
d'implicació, compromís i dedicació difícil de superar, sens
dubte.
I la muntanya també era un tema que
acostumaven a comentar. Les caminades en el seu viatge per Argentina
o per qualsevol indret ens permetien fer el cafè sense parlar de
feina, cosa que sempre és d'agrair i et fa ser més proper que si
només parles de feina.
Suposo que moltes coses quedaran en
l'AHG i seran ferm testimoni de la seva empremta, no ho dubto. La
trobarem a faltar com companys de feina, però sobre tot com amics.
I, finalment, un tercer eix que relaciona la dimensió del concepte de patrimoni nacional o local en el context de la documentació digital. En aquest sentit el món actual dibuixa una transició al document digital (nascut digitalment) o digitalitzat (transformació d’un original a una còpia digital) com part cada vegada més present de la praxis arxivística. Té sentit en aquest món que tenim ad portas parlar de territorialitat o hauríem de posar l'accent en accessibilitat global entenent que el món digital obre unes portes fins ara molt difícils d'obrir. Com un usuari de Polònia, per exemple, pot accedir als fons de l'Arxiu comarcal del Pallars Sobirà sense haver-se de traslladar. El document digital no està a Sort, ni al Pallars Sobirà,.. però l'arxiu ha millorat el seu servei posant-lo en un valor global, sens dubte i l'usuari perceb un servei i un valor més enllà del concepte territorial. Segurament aquest canvi d'escenari modifiqui conceptes clàssics de territorialitat, tot i que el coneixement de l'arxiu com la molècula clau pel coneixement d'aquell fons o document romandrà, probablement, innalterable. Probablement, sigui des de Sort o dels del Sobirà de d'on es pugui explicar millor el seu patrimoni documental i la seva història . 
.JPG)
