DRET DE CONQUESTA: una realitat a l'Europa del 2012

Quan el passat dijous 4 d'octubre de 2012, la Comissió de la Dignitat, en veu d'en Pep Cruanyes, expressava la seva voluntat de demanar el retorn dels documents municipals que encara estan en el falsament anomenat 'Arxiu de la Guerra Civil' de Salamanca, vaig pensar profundament en la contundència de l'expressió 'dret de conquesta' aplicada en una societat que es considera democràtica i moderna.

L'any 2012, a Catalunya, Espanya, Unió Europea,... en el món suposadament civilitzat, encara hi ha serrells pendents de resoldre del passat més trist de la nostra història comuna. No entraré en un debat polític, nacional o social, prefereixo centrar-me en un discurs arxivístic, tot i que no és fàcil fer l'abstracció.

Què és el dret de conquesta ?

Segons WIKIPEDIA: és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes. Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la Resolució 3314.

Ergo, va desaparèixer desprès de la II Guerra Mundial, no ? El següent vídeo mostra gràficament el significat real del dret de conquesta aplicat al món dels arxius.

http://www.youtube.com/watch?v=Lg-0QUifVoY

Els tancs són l'argument del dret de conquesta

Què reclama la Comissió de la Dignitat ?

De forma simplificada reclama, novament, allò que la Generalitat de Catalunya i molts municipis i persones privades porten reclamant des de fa anys a l'Estat Espanyol amb un èxit més o menys variable. Però per ser precisos:

• En relació a la documentació municipal que estava fora de la Llei 21/2005 de forma explícita, es pot considerar de forma implícita en una interpretació oberta de la llei i en cas contrari, s'ha de reclamar directament per part dels ajuntaments com titulars i propietaris legítims dels documents.
• Retorn de la documentació de la Delegació del Govern a Barcelona. Es van recuperar alguns documents en la 1a Fase a la tardor del 2010. En un primer moment, la Delegació del Govern va negar-se repetidament a fer el retorn, però la pressió institucional va forçar aquest retorn de documentació a alguns ajuntament catalans. No obstant, es desconeix si existeix més documentació ja que la delegació de Govern va negar l'accés ala resta de l'arxiu.
• Retorn dels 300 lligalls pendents. Encara queden per tornar 300 lligalls de la 2a Fase de retorn i que estaven inclosos amb les accions derivades de l’aplicació de la Llei 21/2005 de retorn.
• Sobre l’Arxiu de la Corona d’Aragó aplicar la disposició addicional tretzena de l’Estatut d’Autonomia que parla de fons propis i comuns amb altres territoris.

Roda de premsa de presentació reclamació retorn documentació municipal per 
part de la Comissió de la Dignitat, representants dels ajuntaments i del Departament de Cultura

Què s'ha fet ?

La Llei 21/2005 prèvia un retorn progressiu de la documentació amb una serie de condicionants que no venen al cas, però que ha pagat íntegrament Catalunya. Per les negatives reiterades del Govern espanyol quedaven fora d'aquesta Llei la documentació municipal. Entenc que es va considerar que una vegada finalitzada la primera fase, el següent pas afectaria a aquesta documentació. Tot i que en l'objecte es preveuen línies dinterpretació: 'la restitució dels documents i efectes confiscats a Catalunya per la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents creada en virtut del Decret de 26 d’abril de 1938'.

No obstant, el camí, tot i disposar d'una Llei aprovada pel Congrés del Diputats d'Espanya i, no menys important, un Estatut de Catalunya que també donava arguments respecte el patrimoni documental català, ha estat complexe, ple de barreres, paranys i tota mena d'obstacles per facilitar un retorn normal, just i democràtic. No cal dir que des de l'any 2005 ha passat molt temps i encara resten pendent el retorn d'una part final dels lligalls de la primera fase. Un trasllat i treballs que en 1 o 2 anys hauria d'haver estat més que tancat, s'ha prolongat més de 7 anys i encara resta pendent una part.

Per tant, lluny de donar per tancat el retorn, tenim un escenari d'insistència en les reclemacions previstes en la LLEI 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica. («BOE» 276, de 18-11-2005.)

Però també, i no menys important, valorar el conjunt de documentació catalana que no quedés clarament reflectida en la llei i que cal reclamar com seria el cas de la documentació municipal.

Què vol dir el dret de conquesta aplicat a arxius?

Conceptualment hauria de ser un concepte en desús i sense cap aplicabilitat en una societat moderna i democràtica. No obstant, és una terminologia utilitzada per alguns interessats per justificar que allò que es va 'robar' durant la guerra o postguerra està legitimitat per un dret de conquesta. Vaja !!! Com quan els espanyols anaven a roba or i metalls preciosos a l'Amèrica precolombina. És da dir, el dret de robar, espoliar que donen els tancs i les armes.

Per ser justos cal dir que aquest concepte no s'utilitza per tota la part 'no catalana' del procés, només per aquells més sectaris i que han intentat instrumentalitzar aquest dret de retorn del patrimoni documental i portar-lo a la vessant política, nacionalista i de confrontació Espanya versus Catalunya.

Finalment, una reflexió, després de la II Guerra Mundial es van retornar progressivament els documents a les forces vençudes tot i la crueltat i virulència de la guerra. A Espanya, 72 anys després encara no s'ha resolt del tot.

Reflexionar per millorar: dels arxius a la muntanya..

Què ? El dia a dia d’un arxiu és del tot complex, en ocasions hiperactiu i, normalment, les accions i tasques adquireixen una velocitat que no permet fer abstraccions o aturades tècniques. Aquesta acostuma a ser la norma, la realitat i més en els temps que corren. Així, reflexionar i pensar sobre allò que fem, com ho fem, perquè ho fem o, no menys important, sobre allò que no fem esdevé un repte difícil i, en alguns casos, gairebé impossible. Fent un símil amb les aturades tècniques en el sector de la pesca, podríem convenir que una aturada o ‘reducció’ tècnica en el sector arxivístic hauria de permetre i facilitar la incorporació de noves idees, projectes i iniciatives que desenvolupin la professió en general i aquells projectes vinculats amb l’arxiu en concret. Tot plegat per posicionar l’arxiu com un valor en constant adaptació als canvis, analític amb el mercat, el producte i la interacció amb els clients.

A on ? Feta aquesta primera anàlisi, sembla evident que reflexionar sobre allò que fem és imprescindible per evolucionar i millorar. I en aquest punt intervé el lloc. Fora dels tractats o propostes més metodològiques sobre la ‘reflexió col·lectiva’ d’un d’equip de treball o dels alts directius d’una organització, la meva proposta es basa en una abstracció, del grup, de les persones seleccionades o d’un sol component, en l’espai i en el temps que permeti un treball eficaç fora del context i l’entorn del dia a dia. Aquesta abstracció pot portar-nos a la muntanya, a una cela de l’Abadia de Montserrat, al desert del Sàhara o a qualsevol lloc on desapareguin les inferències i la contaminació ‘mental’. És a dir, un lloc on l’objectiu de reflexionar sigui fàcilment assolible i tota la ‘performance’ potencií aquest objectiu. Pot ser en un espai més o menys acotat, però també pot ser útil desenvolupar-lo en espais oberts de muntanya que permetin una abstracció més genuïna. Però això va segons les persones i no es fàcil de generalitzar. Jo, personalment, escolliria un entorn de muntanya, aïllat i que permeti una reflexió tranquil·la, analítica, pausada i sense preses. La muntanya permet una doble abstracció, la del lloc de feina i la de la societat que ens envolta. A més, permet, en les dosi necessàries, fer una mica d’esport o, si no ens volem cansar massa, unes passejades que permetin alliberar la càrrega negativa i els prejudicis imprescindible abans d’iniciar una reflexió constructiva sol o amb grup.

Qui ? Ara que ja tenim el lloc, cal valor qui ha d’intervenir. Algunes tendències fixen en els caps o les ments pensants les persones escollides. Aquesta proposta parteix de la base que siguin els savis que existeixen en totes les organitzacions els que puguin guiar a la resta amb les seves aportacions. Personalment entenc que hi ha diferents esquemes que podem utilitzar i, probablement, dependran de factors com el tema de reflexió, l’impacte organitzatiu en l’entitat, nivell tècnic, etc.. En alguns casos probablement s’hagi de ser selectiu, però en molts altres podem incorporar al teixit humà d’una àrea o d’un arxiu que segur poden aportar experiència i coneixement i són, al meu entendre, una veritable font d’informació que ha de ser vital en el conjunt de reflexions. A més, des de la diagnosi fins a la proposta de línies d’actuació, ni la experiència ni el coneixement no és exclusiu i cadascú pot aportar una visió professional que permeti evolucionar, innovar i crear nous continguts i procediments de treball. Només hi ha una prerrogativa, ser positiu, constructiu, creure en l’equip de treball i disposar d’un catalitzador que sigui capaç de sintetitzar, concretar resultats i proposar accions de millora.

Sol o acompanyat ? Un sessió de reflexió professional, d’anàlisi crític de procediments, productes o resultats es pot desenvolupar individualment, acompanyat i ben acompanyat, però mai mal acompanyat. Aquesta seria una màxima quan ens plategem alguna acció de repensar conjuntament un tema. Sol o acompanyat ?, segons el què s’hagi d’analitzar o pensar, però si ha de ser en equip o grup, entenc com essencial una visió d’equip que incorpori un sentit constructiu i positiu de la reflexió. Al final, és cert que les decisions són responsabilitat de determinats caps en els diferents nivells organitzatius, però aquestes poden ser sòlides i basades en una reflexió conjunta o adoptades unilateralment. Les primeres tenen un impacte directe en el conjunt de l’organització perquè s’han generat a partir de la implicació de l’equip i comptem amb un alt nivell de participació en la decisió. En el segons cas, una decisió adoptada pel cap, pot ser més o menys ben rebuda per l’equip, però difícilment comptarà amb un suport tant fidel com la realitzada amb un cert consens i debat. Per tant, en la majoria de decisions és molt interessant que aquesta reflexió sigui conjunta. Al meu entendre, en molts casos disposar d’un punt de vista perifèric de l’equip de treball representa dos grans avantatges: primer, debatre conjuntament aquells temes claus de l’organització buscant el màxim rendiment del procés d’anàlisi i, segon, implicar a l’equip de treball en la pressa de decisions.

Què cal evitar? Hi ha uns quants aspectes que poden ser crítics en qualsevol procés de reflexió, especialment en els que impliquen a més d’una persona. Primer cal tenir clar que reflexionem per a millorar, no per consolidar les queixes i perpetuar accions perquè sempre s’han fet així. Partim de la detecció de mancances, però no en fem un castell inexpugnable, busquem com superar i millorar amb complicitats de l’equip. Segon, el grup seleccionat per participar en la reflexió ha d’incorporar components positius, adequats per a cada tema de reflexió i no tant positius perquè potser cal una visió més crítica, però el que no pot incorporar són els elements destructius perquè portaran al fracàs més absolut de la sessió.

Per tant, i molt com reflexió personal, és vital repensar el que fem, fer-nos una constant auditoria i ser innovador i creatiu a partir d’aquestes reflexions, no per improvisacions.

Jo, prefereixo una desconnexió a muntanya, on l’abstracció pot ser total i permet afegir al pastis de reflexió una natural connexió amb la natura que incorpora tranquil·litat i bones vibracions. Sol i acompanyat, segons el cas, cap problema.

Ara bé !!! amb un portàtil, si us plau.

Setmana Internacional dels Arxius: un èxit en creixement

El dia 9 de juny s’ha celebrat el Dia Internacional dels Arxius que en alguns entorns s’amplia en la Setmana Internacionals del Arxius. És una celebració que en els darrers anys ha esdevingut creixent en quan l’impacte tant en els sectors més vinculats a l’arxivística com en la societat en general.

 

Un dels elements que cal destacar és la implicació del conjunt d'arxius catalans, des de l'Arxiu Nacional, fins els arxius comarcals, municipals, diputacions i privats. Un èxit que en els darrers anys estan fent visible la feina de divulgació dels arxius. Els arxius estan superant el tòpic clàssic de ser centres de conservació del patrimoni per incorpora la difusió com un element estratègic més dels arxius. Aquestes noves línies estratègiques es visualitzen en els actes dels arxius durant aquesta setmana i mostren la voluntat de generar productes propers a la societat amb un ventall molt ampli de propostes d'activitats.

De les més de 100 activitats que s’han desenvolupat durant aquesta setmana, destacaríem una classificació d’activitats que podria seguir esquema:

• Jornada de portes obertes
• Exposicions
• Presentacions de projectes
• Inauguracions de nous espais
• Tallers i cursos de formació
• Projeccions de pel·lícules i documentals

Per destacar-ne alguna, la inauguració d’un arxiu com l’Arxiu comarcal del Baix Empordà representa una activitat central. Un equipament amb la finalitat de preservar, conservar, tractar i difondre el patrimoni documental d’àmbit comarcal incorporant a tal efecte un ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions esdevenint una institució promotora de la innovació i de la gestió del coneixement a la comarca del Baix Empordà. Aquest tipus d’arxiu d’última generació permeten conservar els documents amb un ús sostenibles de la energia que requereix per fer funcionar els sistemes de control ambiental; és a dir, incorpora sistemes i instal·lacions que garanteixin un control ambiental el màxim de rigorós amb els costos més sostenibles. Disposa d’amplis espais de consulta, de treball i de dipòsits amb una previsió de creixement.

Però també es poden trobar actes de cooperació com la Presentació del tractament i digitalització de l’Arxiu de l’Orfeó Català de Mèxic pel qual a través de l’Associació d’Arxivers sense Fronteres (AsF) s’ha organitzat l’arxiu físic i s’ha digitalitzat una gran part del fons que romandrà dipositat en el Repositori Segur del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I des d’aquest repositori, es podrà consultar a través d’Arxiu en línia, el sistema d’informació de l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Xarxa d'Arxius Comarcals que recull més de 4 milions de registres i poc menys d’1 milió d’imatges.

El projecte de digitalització de les actes municipals de la Conca de Barberà va reunir a tots els alcaldes de la comarca, als quals es va lliurar un pen drive amb les imatges digitalitzades. En conjunt s'han digitalitzat 226.5332 documents que suposen unes 7.037,68 Gigabytes, els quals es podran consultar a través d'Arxius en Línia sempre i quan siguin d'accés públic. Durant l'acte es van projectar imatges i explicacions del desenvolupament del projecte i es va poden veure una mostra dels documents originals.

Un dels actes més populars i que ha tingut una acollida més multitudinària ha estat la projecció del documental “Món pagès. Les masies de Sant Feliu de Llobregat”. Món de pagès és un treball que apropa la pagesia a la ciutadania actual i trasllada a l'espectador a través de recorreguts per les diverses masies de Sant Feliu de Llobregat. La proximitat de les imatges respecte a la població representa una característica i dóna una gran potencialitat al documental, ja que permet l’elaboració de productes destinats a diferents públics (escoles, col·lectius diferents). En les 2 projeccions realitzades s'ha arribat als 1000 espectadors, cosa que considero un veritable èxit d'assistència per un acte organitzat per un arxiu.

Per tant, un èxit que cal consolidar en el calendari de festes culturals i, si és possible, dimensionar més en els àmbits dels mitjans de comunicació d'impacte nacional. Els mitjans de comunicació locals i comarcals ja estan assumint el seu paper respecte la projecció dels arxius, ara falten els mitjans nacional als que sembla costa de visualitzar la cultura i els arxius com un element essencial de la nostra història i de la nostra cultura.

Arxiu comarcal de la Garrotxa i Municipal d'Olot: un arxiu de Champions League

Ni un sol dia sense parlar del Barça !!! Un comentari, un apunt o una estona d'animada conversa en mig del fragor de les reunions i visites d'obra. Una petita pausa pot servir per comentar qualsevol neguit, qualsevol dada,... Un moment de descans i de revifada conversa per comentar alguna nota del partit del Barça, de les magistrals rodes de premsa d'en Pep, de les lliçons d'humilitat del millor jugador del món, del missatge rigorós i pensat d'en Xavi lluny dels insults a la llengua d'alguns jugadors que vesteixen de blanc i, com no, un moment per projectar el futur, per veure fins on pot arribar un equip ple de jugadors nostres que senten el que vol dir ser del Barça i català.

Hi ha arxivers i arxiveres que més enllà dels desitjos professionals i personals tenen un xip culé, només faltaria. Alguns amb discreció i altres apassionats, però tots amb el desig del comentari, del petit kit kat en mig d'una reunió, d'una jornada de treball o d'una intensa vista d'obra del nou arxiu. Són d'aquells moments bons i que aproximen les persones més enllà dels temes professionals, són moments de vida que diria el filòsof i que permeten apropar experiències facilitant una millor interlocució i sintonia en la feina, segur.

Un arxiu amb molts valors

En els darrers anys he hagut de visitar sovint Olot per fer el seguiment de les obres de construcció del nou arxiu comarcal i per diferents reunions de coordinació. Un nou arxiu és un repte global, des de la primera ratlla del primer projecte fins l'acte inaugural. Des de la planificació tècnica i la creació d'un nou model de gestió que incorpora, en la majoria de casos, l'arxiu municipal de l'ajuntament capital de comarca com un aliat estratègic vital. Un arxiu modern que garanteix la conservació i difusió del patrimoni documental de la comarcal i d'Olot, sumant esforços i coneixement amb professionals de l'ajuntament d'Olot, del Consell Comarcal de la Garrotxa i del Departament de Cultura. Vaja !!!, un model perfecte que permet gestionar eficientment el patrimoni documental d'una comarca com la Garrotxa amb les eines més modernes i professionals més qualificats. A més, l'arxiu donarà servei als municipis de la comarca que requereixen un suport per no disposar de les instal·lacions ni del personal qualificat per assolir els objectius bàsics de conservació, tractament, preservació i difusió dels documents.

Un arxiu, d'altra banda, que forma part d'una Xarxa d'Arxius Comarcals amb més de 120 professionals amb la missió de conservar i difondre el patrimoni documental i donar suport a la implantació de sistemes de gestió documental en les organitzacions. Si bé l'AC de la Garrotxa disposa de més de 3 quilòmetres de documents i unes 110.000 fotografies, la posada en línia amb el conjunt de la Xarxa l'incorpora en un univers de més de 130 quilòmetres de documents i 6 milions de fotografies. Per tant, un punt clau d'accés a la documentació i informació per conèixer la nostra història i el nostre futur.

Un espai obert a tothom, tancat en la zona de dipòsits per garantir la màxima seguretat i conservació dels documents i transparent i permeable en les zones públiques. Disponible pels ciutadans i administracions de forma presencial o per Internet.
 

Moment Barça i el valor de tenir valors: compromís, complicitat i capacitat.

Hi ha alguns valors que en els darrers anys s'estan posicionant com essencials en la filosofia Barça, el compromís, la complicitat i, no menys important, la capacitat. Aquest joc de les 3C em porta a reflexionar sobre la seva transferència als valors d'arxius com el de la Garrotxa i Olot. 

Uns professionals amb un alt compromís i que més enllà del seu interès projecten la seva activitat professional amb generositat respecte als companys i amb la màxima diligència i professionalitat respecte als usuaris, siguin les administracions, investigadors experts, estudiants o ciutadans accidentals. Com aquell davanter que es sacrifica en tasques defensives per la convicció que la victòria individual és la victòria de tots.

Una complicitat exemplar que fa que tot l'equip rendeixi al màxim i de forma solidària amb els companys. Una complicitat sobre els objectius comuns i que fixa, per sobre dels interessos individuals, la missió de l'arxiu amb determinació. Com el joc de joc del Barça quan el conjunt de jugadors toquen i toquen fins deixar el rival KO, moment que és aprofitat per fer la passada impossible i el gol de circ. I qui no recorda la pressió corporativa dels primers anys, ara potser no és tant asfixiant sense Mr. Eto, on l'equip rival no podia respirar i la màquina funcionava sense cap mal engranatge fins deixar al rival absolutament tocat i perdut.

I la capacitat, la professional, el coneixement i el saber fer de l'equip. Sense talent, sense coneixement és difícil fer el que s'ha fet fins ara en l'arxiu i, molt menys afrontar els reptes del futur més immediat. L'arxivística, la gestió documental, els documents electrònics,... obliguen als professionals a una alta capacitat i coneixement. Les peces de l'equip han de ser les millors, els Xavi, Messi, Inestas, Valdes, .... sense els companys no són el tot, són una part d'aquest tot. La seva suma, la seva suma de capacitats aporten un coneixent i experiència de primer nivell que fan fàcil lo difícil.

Un final de Champions

Certament els barcelonistes tenim ja moltes referències, algunes semblen insuperables, però he d'admetre que la inauguració de l'arxiu em va produir un sentiment de final de Champions League, no se si com la primera o segona de Wembley, la de Roma o la de Paris, però un sentiment d'assolir el top amb un equip de persones, de professionals que s'han esforçat al màxim i que amb complicitat i compromís han arribat molt lluny. Val a dir que probablement hi hagi altres equips amb un esperit semblant i no voldria ser exclusivista, però els darrers anys han permès validar un model basat en l'esforç, en la qualitat i en el compromís de l'equip per sobre de les persones individuals. Sempre amb la dosi justa d'humilitat, del saber gunayr i perdre. I això sí que és transferible a molts dels arxius comarcals que treballen plegats amb els ajuntaments i consells comarcals.

Per tant, un èxit de l'equip, dels que estan a primera línia, dels responsables que han donat suport al projecte al llarg dels anys i dels professionals que treballen des de Barcelona.

Felicitats als professionals d'aquest magnific equipament i que la força i els valors del barça ens acompanyin sempre.

Arxiver i gestor documental: una professió de futur

La situació econòmica, laboral i social actual plateja uns interrogants o dubtes, més o menys sòlids i coherents, sobre aspectes polítics, econòmics, territorials i socials. Més enllà del plantejament de la societat del benestar hi ha, com actualment s'està qüestionant, plantejaments geopolítics que miren l'estructura organitzativa de la nostra societat amb un afany de sostenibilitat econòmica.

Però en el context dels arxius, i no exempt d'aquest debat, la realitat exposa quines activitats han de formar part del futur immediat i quines poden ser posposades pel context actual. En aquest article proposo una primera reflexió entesa com una aproximació condicionada al context actual i a la pròpia evolució de la professió i del mercat.

En moment de crisi es replantegen i redefineixen un conjunt d'activitats que s'han executat en els anys de bonança i que donada una situació excepcional fan pensar, especialment als no massa documentats o neòfits en els coneixement d'aquestes activitats, la possibilitat de reduir la despesa en coneixement i professionals del món cultural i de la gestió documental de les organitzacions. És evident que aquest debat pot estar obert durant temps, però sense un fonament conceptual clar, ja que les organitzacions seguiran funcionant i requeriran, com un bufet d'advocats necessita advocats, professionals que gestionin la documentació que genera aquesta organització i faci eficient aquesta activitat. Igualment un arxiu històric necessita professional que puguin donar el servei als ciutadans i a les administracions per fer comprensible i accessible la nostra història.

Més enllà d'aquestes reflexions prèvies i necessàries, tenim un escenari d'acció molt ampli, més que mai l'hem tingut, diria jo. El patrimoni documental s'ha consolidat els darrers anys com un element clau del relat històric de Catalunya i com un element de reforç per altres disciplines culturals relacionades amb el patrimoni cultural. Així, el document ja no esdevé un objecte icònic, sinó és una peça clau per l'anàlisi i estudi de la història des d'una perspectiva d'investigació, però també d'usuari accidental i, no menys important, és un referent per la gestió documental en les organitzacions amb els components de complexitat de gestió de documents electrònics que es vulguin afegir.

Així, quines línies de futur té la professió. Personalment dibuixaria diferents línies, però es podrien englobar de forma no excloent en una vessant més històrica i un altra més vinculada a la gestió documental.

En relació a l'àmbit de la història hi ha una línia clara de no increment dels recursos estructurals de les administracions i institucions per capítol I (contractacions directes) més enllà d'algunes administracions que encara s'han d'adequar a la Llei 10/2001, d'Arxius i documents. La dinàmica actual d'aquestes administracions i, no oblidem a les institucions que disposen d'arxiu, dirigeix la seva gestió en la línia de outsourcing com una fórmula per disposar de recursos externs que donin un suport als diferents projectes estratègics d'una organització. És a dir, empreses o consultores especialitzades que aportin als projectes no només el seu Knowledge i, no menys important en alguns projectes, el seu Know-How entès com la fórmula per desenvolupar un projecte de forma fàcil i eficient.

Primera reflexió: l'accés a la funció pública entesa amb la forma i número dels darrers anys sembla complexa més enllà d'alguns serrells pendents, però s'obre un oportunitat d'incorporar professionals dels arxius i la gestió documental en empreses de serveis i consultoria del sector. Parlo d'empreses de digitalització, gestió de documents, empreses de serveis de tractament documental (inclou un aspecte molt ampli que va des de la descripció d'un fons del segle XIV fins el tractament massiu i sumari d'un sèrie documental contemporània que ha d'ingressar en un arxiu històric), consultores de sistemes d'informació (portals WEB, gestió d'informació 2.0 i 3.0, etc.), empreses d'eliminació, etc.

En l'àmbit de la gestió documental i tenint en compte els components de la gestió dels documents electrònics, tenim un camí de gran abast. Igualment com expressava en la part més històrica, les organitzacions requeriran serveis de consultoria d'empreses per implantar aquests sistemes de gestió documental. Aquesta és una línia indubtablement potent ja que amb el nivell d'implantació d'aquest sistemes en el conjunt de Catalunya, és evident que les administracions han d'aplicar-se a curt termini. I en aquest mateix context, sembla lògic pensar que les administracions requeriran disposar de serveis de suport i consultoria amb professional qualificats i, aquests, no poden ser més que arxivers i gestors documentals, els quals formaran part d'un equip d'implantació que integri altres professionals com informàtics, tècnics en organització, advocats, etc. Implícitament hi ha un conjunt de normes com la ISO 15.489 o 30.300 que requeriran per la seva implantació de coneixement i experiència de les consultores desenvolupin els projectes.

Segona reflexió: el món de la gestió documental incorpora la necessitat de professionals qualificats i d'empreses o consultores que impulsin els projectes amb aquest tipus de personal. Per tant, aquestes empreses han de comptar amb arxivers i gestors documentals per implantar sistemes de gestió documental basats en aquest Knowledge i Know-How. Les administracions han de complir un requeriments en relació a la gestió documental (especialment amb les exigències de la gestió dels documents electrònics) i només ho poden fer amb recursos estructurals interns o amb el suport de consultores amb personal qualificat.

El món dels arxius té elements comuns que integren components propis del món dels arxius i d'altres disciplines. És a dir, unes línies transversals com educació, formació o gestió de la informació que poden ser objecte d'una necessitat de professionals. Els serveis didàctics són aspectes que clarament s'han de completar amb aportacions externes de professionals que puguin integrar coneixement dels dos àmbits, el cultural i l'educatiu, i aporta un plus a les dinàmiques ordinàries dels arxius. L'activitat dels arxius i els recursos estructurals difícilment aporten actius per desenvolupar grans projectes educatius. Tanmateix, la realitat demanda aquests productes i, és sens dubte, una línia de creixement i de negoci en els propers anys. En el camp de la formació també es produeix un fenomen similar. La pròpia inèrcia de la professió amb normatives en constant moviment reclamen estructures de formació actives. Si bé hi ha organismes amb una clara vocació al respecte (ESAGED, AAC, Departament de Cultura, CRDI, per exemple) sembla que es requereixin alguns recursos per poder aportar formació altres àmbits i, en conseqüència, es reclamaria una major capacitat de recursos humans per poder-la executar.

Tercera reflexió: àrees transversal que aporten un servei addicional cada vegada més necessari i imprescindible pels arxius. Hi ha elements que encara han de ser considerats com a essencials en les polítiques arxivístiques i requeriran de professional que aportin el seu coneixement i experiència.

Si bé el conjunt d'expectatives laborals a curt termini van dirigides a l'espectre de la gestió documental en el sentit ampli, no hem d'oblidar que el nostre patrimoni documental disposa de 1000 anys de documents en paper, poc més de 150 anys de formats audiovisuals en sentit ampli, estem en una fase primerenca de documents híbrids (paper-electrònica) i els sistemes de gestió de documents electrònics implantats al 100% en les organitzacions catalanes encara, l'any 2012, no existeix.

Per tant, una visió àmplia i amb perspectiva pot ajudar a visualitzar les necessitats laborals a curt i mig termini pensant en la història, en el presnet i en el futur dels documents, de les organitzacions i dels ciutadans com a usuaris dels arxius per partida doble, per l'accés a la documentació històrica i com a beneficiaris de les activitats administratives generades per les organitzacions.