Quan
el passat dijous 4 d'octubre de 2012, la Comissió de la Dignitat, en
veu d'en Pep Cruanyes, expressava la seva voluntat de demanar el
retorn dels documents municipals que encara estan en el falsament
anomenat 'Arxiu de la Guerra Civil' de Salamanca, vaig pensar
profundament en la contundència de l'expressió 'dret de conquesta'
aplicada en una societat que es considera democràtica i moderna.
L'any
2012, a Catalunya, Espanya, Unió Europea,... en el món suposadament
civilitzat, encara hi ha serrells pendents de resoldre del passat més
trist de la nostra història comuna. No entraré en un debat polític,
nacional o social, prefereixo centrar-me en un discurs arxivístic,
tot i que no és fàcil fer l'abstracció.
Què és el dret de conquesta ?
Segons WIKIPEDIA: és el dret d'un
conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els
temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva
prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la
guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els
Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la
Resolució 3314.
Ergo,
va desaparèixer desprès de la II Guerra Mundial, no ? El següent
vídeo mostra gràficament el significat real del dret de conquesta
aplicat al món dels arxius.
 |
| Els tancs són l'argument del dret de conquesta |
Què reclama la Comissió de la Dignitat ?
De
forma simplificada reclama, novament, allò que la Generalitat de
Catalunya i molts municipis i persones privades porten reclamant des
de fa anys a l'Estat Espanyol amb un èxit més o menys variable.
Però per ser precisos:
- En relació a la documentació municipal que estava fora de la Llei 21/2005 de forma explícita, es pot considerar de forma implícita en una interpretació oberta de la llei i en cas contrari, s'ha de reclamar directament per part dels ajuntaments com titulars i propietaris legítims dels documents.
- Retorn de la documentació de la Delegació del Govern a Barcelona. Es van recuperar alguns documents en la 1a Fase a la tardor del 2010. En un primer moment, la Delegació del Govern va negar-se repetidament a fer el retorn, però la pressió institucional va forçar aquest retorn de documentació a alguns ajuntament catalans. No obstant, es desconeix si existeix més documentació ja que la delegació de Govern va negar l'accés ala resta de l'arxiu.
- Retorn dels 300 lligalls pendents. Encara queden per tornar 300 lligalls de la 2a Fase de retorn i que estaven inclosos amb les accions derivades de l’aplicació de la Llei 21/2005 de retorn.
 |
| Roda de premsa de presentació reclamació retorn documentació municipal per part de la Comissió de la Dignitat, representants dels ajuntaments i del Departament de Cultura |
La
Llei 21/2005 prèvia un retorn progressiu de la documentació amb una
serie de condicionants
que no venen al cas, però que ha pagat íntegrament Catalunya. Per
les negatives reiterades del Govern espanyol quedaven fora d'aquesta
Llei la documentació municipal. Entenc que es va considerar que una
vegada finalitzada la primera fase, el següent pas afectaria a
aquesta documentació. Tot i que en l'objecte es preveuen línies
dinterpretació: 'la
restitució dels documents i efectes confiscats a Catalunya per la
Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents creada en
virtut del Decret de 26 d’abril de 1938'.
No
obstant, el camí, tot i disposar d'una Llei aprovada pel Congrés
del Diputats d'Espanya i, no menys important, un Estatut de Catalunya
que també donava arguments respecte el patrimoni documental català,
ha estat complexe, ple de barreres, paranys i tota mena d'obstacles
per facilitar un retorn normal, just i democràtic. No cal dir que
des de l'any 2005 ha passat molt temps i encara resten pendent el
retorn d'una part final dels lligalls de la primera fase. Un trasllat
i treballs que en 1 o 2 anys hauria d'haver estat més que tancat,
s'ha prolongat més de 7 anys i encara resta pendent una part.
Per tant, lluny de donar per tancat el retorn, tenim un escenari d'insistència en les reclemacions previstes en la LLEI 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica. («BOE» 276, de 18-11-2005.)
Però també, i no menys important, valorar el conjunt de documentació catalana que no quedés clarament reflectida en la llei i que cal reclamar com seria el cas de la documentació municipal.
Què
vol dir el dret de conquesta aplicat a arxius?
Conceptualment
hauria de ser un concepte en desús i sense cap aplicabilitat en una
societat moderna i democràtica. No obstant, és una terminologia
utilitzada per alguns interessats per justificar que allò que es va
'robar' durant la guerra o postguerra està legitimitat per un dret
de conquesta. Vaja !!! Com quan els espanyols anaven a roba or i
metalls preciosos a l'Amèrica precolombina. És
da dir, el dret de robar, espoliar que donen els tancs i les armes.
Per
ser justos cal dir que aquest concepte no s'utilitza per tota la part
'no catalana' del procés, només per aquells més sectaris i que han
intentat instrumentalitzar aquest dret de retorn del patrimoni
documental i portar-lo a la vessant política, nacionalista i de
confrontació Espanya versus Catalunya.
Finalment,
una reflexió, després de la II Guerra Mundial es van retornar
progressivament els documents a les forces vençudes tot i la
crueltat i virulència de la guerra. A Espanya, 72 anys després
encara no s'ha resolt del tot.
