Idees per un anàlisi polièdric de les meres fotografies

En la taula rodona de les 12è Jornades Varés s'ha obert un interessant debat sobre el concepte de mera fotografia i els drets d'autors associats a les imatges. Aquest és un tema no resolt de forma taxativa i que genera no poques discussions i 'confusions' a l'hora de donar accés als fons fotogràfics. Des de l'argumentari jurídic que desenvolupa la Llei de la Propietat Intel·lectual en el sentit que les obres són un objecte elaborat a partir d'un acte creatiu i/o intel·lectual, aquelles fotografies en les quals no s'incorpora aquest element creatiu no haurien de ser protegides,si més no, en les mateixes condicions que exposa l'esmenta llei per les obres d'autor.

Mera fotografia d'un grup d'arxivers realitzada des d'una PDA

La taula va comptar amb la participació d'en Jordi Lluís FORGAS, jutge, Pep MATAS, advocat i arxiver, Lluís SALOM, membre del Sindicat de la Imatge UPIFC i Joan BOADAS, Director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)

Punt clau: la problemàtica de la consideració de mera fotografia i la seva relació amb les obres de creació que exposa la Ley de la Propiedad Intelectual per a la seva 'protecció'. Si considerem totes les fotografies obres d'autor, s'assignaran uns determinats drets i si pel contrari discriminem entre mera fotografia i fotografia artística, aplicarem uns barems i criteris per a cada classificació.

El concepte: segons diccionari 'mera' significa pur, sense mescla d’altra cosa. Per tant, hem de considerar el concepte de mera fotografia com un sinònim d'aquella fotografia sense aportació creativa, simplement realitzada sense incorporar un element preconcebut de caràcter artístic, cultural o intel·lectual.

Les opinions professionals

# Lluís Salom. No compateix la idea de mera foto. “Si la fotografia es fruit de l'intel·lecte, s'ha de protegir i si no, no és necessari”. I com a fotògraf aporta una queixa sobre la cessió de drets d'autor que demandes diferents administracions quan un fons ingressa en un arxiu. Però, alerta perquè els costos de conservació, tractament i difusió del fons fotogràfic que assumeix l'arxiu són elevats i no disposar dels drets és com negar l'única possibilitat de finançament, i de forma parcial, d'aquestes funcions de conservació i difusió) # Joan Boadas. “La gran complexitat de fer coincidir interessos dels autors, gestors de patrimoni i gestors fotogràfics genera dificultats a tots els implicats”. Realment, i aprofitant les indefinicions legals, cada agent implicat en el procés pot construir una justificació propera als seus interessos. # Jordi Forgas. Fa una argumentació contundent en 2 eixos: “La llei protegeix obres de creació o artística, res mes” i “Els tribunals fan resolucions cas per cas, les sentències sempre defensen la idea que si no hi ha indicis de creació i personalitat de autor no s'ha d'assignar drets autor”. Però al meu entendre apareix un punt crític en el seu plantejament: Els jutges han de decidir si una fotografia és artística o creativa ? o no haurien de demanar peritatge tècnic i expert com fan en altres deliberacions ?. Qui ha de determinar la originalitat creativa entesa com aquells elements de personalitat de autor en la seva obra? Penso que el jutge no és un expert en art ni en fotografia i determinar si una imatge és una obra de creació amb valor artístic o una mera fotografia s'escaparia bastant de les seves atribucions com a jutge. # Josep Matas. Planteja un nou marc de classificació de les fotografies per definir un marc legal sobre els drets d'autor que es poden derivar. Nivells fotografia segons Matas:

1 nivell, fotògraf professional

2 nivell, mera fotografia. Es requereix citar autor

3 nivell, fotografia que fa qualsevol ciutadà i que no hauria de tenir drets perquè no es una activitat professional.

CONCLUSIONS 

Quan en Josep Matas exposa que no confia en renovar la LPI perquè els polítics no tenen interès en fer-ho, deixa entreveure que el problema seguirà existint i generant diferents sentències en funció del jutge que instrueixi cada cas. Si el jutge té una alta sensibilitat artística, potser serà més favorable a considerar les fotografies com obres d'art i aplicarà els drets corresponents a l'obra. I al contrari, si el jutge és menys donat al món de l'art la considerarà mera fotografia i restarà els drets que s'haguessin pogut associar en cas d'haver-se considerat una obra de creació.

Aquest fet és molt important perquè tot i anar tancant el cercle sobre el concepte de mera fotografia i les seves implicacions respecte els drets d'autor associats, un marc legal tant subjectiu, interpretable i variable no ajuda a definir polítiques als arxius ni als professionals de la fotografia. A més, si visualitzem el sector professional en un sentit ampli veurem que els propis fotògrafs exposen diferents arguments sobre si una fotografia és o no obra de creació. Hi ha fotògrafs que reivindiquen que no son artistes, sinó que simplement retraten la realitat. Aleshores, és impossible demanar al dret que determini quan és fotografia artística perquè el mateix col·lectiu discrepa i ho percep de forma diferent.

Hi ha un altre aspecte que és molt important i des del sector arxivístic no podem perdre de vista. Quan parlem d'ingressar un fons o col·lecció, els de drets autor són un punt important, però també els costos de conservació, tractament i preservació que tenen els arxius. És a dir, quan costa tractar un fons fotogràfic de 30.000 negatius, 90 plaques de vidre i 12.000 positius. Ingressar un fons fotogràfic pot ser un problema per l'arxiu pels costos associats, especialment per aquells de tractament i preservació del fons. Per tant, la cessió de drets compensa en molts casos els costos associats a conservar el fons.
 

En resum, mentre la legislació sigui interpretable i permeti diferenciar entre fotografia artística i mera fotografia, atribuint diferents nivells de protecció respecte els drets d'autor, els arxivers seguirem sense disposar d'un marc clar. I si són els jutges qui han de determinar la creativitat d'una fotografia per diferenciar-la de la mera fotografia, la subjectivitat serà present en cas d'haver de portar algun cas al jutjat.

No obstant, jornades sectorials com les Vares i altres i la pròpia jurisprudència que s'està creant al respecte, han de servir per fixar uns principis bàsics en els arxius i els serveis jurídics de les administracions. Demanar un protocol d'actuació és lògic, elaborar-lo complicat donades les indefinicions i subjectivitats de la LPI. Més quan els propis jutges admeten que actuen cas a cas.

ÈXIT TOTAL: Cursa Jean Bouin i VI Jornades Arxivers sense Fronteres coincideixen en l'èxit de participació i implicació.

Som un país actiu, amb gran capacitat de generar activitats esportives, culturals, socials...i, d'alguna manera, aquesta energia ens reforça la nostra pròpia identitat. Un poble que pensa és molt important, un poble que té una sensibilitat per la cultura i per protegir el patrimoni. Però si li sumem un poble que genera gairebé infinites activitats esportives, el resultat és un poble amb una ment sana, clara i amb un esperit obert, solidari i esportiu.

 

Hi ha esdeveniments que mostren l'impuls de la societat en tots els seus àmbits, des de les vessants més esportives i d'oci fins aquelles que representen un creuament entre la cultura i la solidaritat. Els dies 16 i 17 de novembre s'han celebrat la VI Jornades d'AsF que han tractat la relació entre tres conceptes, arxius, identitat i exili i tot just el diumenge 18 ha tingut lloc la 89à cursa Jean Bouin, una clàssica que arrencava l'any 1920 i mostra aquest esperit esportiu d'una nació.

I què relaciona la Jean Bouin amb unes jornades d’arxivers sense fronteres ? Doncs penso que més coses de les que pensem a priori. Això sí, em permetreu certes llicències perquè comparar un 'acte' que aplega a més de 16.000 persones amb un altre que ho fa sobre unes 100 no pot tenir una comparació lineal. Segur que hi ha més punts de coincidència, però aquests 4 representen, al meu entendre, eixos essencials en el desenvolupament d'esdeveniments d'aquestes magnituds.

Organització. L'equip organitzatiu d'unes jornades, tant en la vessant purament organitzativa com en el comitè científic, ha de tenir un generós esperit constructiu, respectar que la fi és important, però els camins s'han de fer de forma sòlida entre tots. Tant l’equip que organitza una cursa amb més de 15.000 participants com l'equip d'unes jornades tècniques que n’aplega 100, té la necessitat de disposar de persones clau en cada vessant organitzativa.

Un bon lideratge és imprescindible, però entenent líder com el professional o professionals que a més d'aportar el seu coneixement, experiències i qualitats, són capaços d'organitzar a la resta, generant un ambient de complicitat vers l'objectiu, gestionar 'humilment' les incidències i fer que tots els membres de l'equip puguin aportar el màxim i se sentin partícips d'allò que hom ha considerat l'objectiu essencial. Aquest objectiu acostuma a ser l'èxit de la jornada o esdeveniment en relació a l’assistència de públic, de qualitat dels continguts, grau d’acolliment dels objectius fixats per la pròpia organització i gestió de les incidències.

En un acte els problemes esdevenen reals quan no hi ha solució (una bona organització també implica un anàlisi de riscos i detectar quins punts són més crítics pel correcte funcionament de l'acte; és a dir, disposar i fer públic a tota l'organització d'una relació de punts crítics amb el repertori de solucions). Sempre he pensat que quan s'organitza un acte, des del més petit fins el més gran, cal ser conscient que apareixeran problemes. En aquest sentit, hi ha gent que no serveix per organitzar actes o esdeveniments perquè fan del problema, el problema. Porto organitzant actes i activitats des de que tinc 18 anys, des d'esquiades amb 100 nois d'institut fins sortides culturals amb usuaris de totes les edats i detecto de forma natural els aspectes que envolten els esdeveniments com la Jean Bouin o un congrés. Però en tots els casos, l'esperit ha de ser que si un problema no els tenies previst, cal actuar fredament i buscar la solució més eficaç. Cal tenir un repertori de solucions, una ment oberta i saber escoltar als membres del teu equip per buscar solucions a situacions que a vegades semblen molt crítiques.

I des d'aquest sentit, tant la jean bouin com les jornades d'AsF representen un repte organitzatiu important amb les diferents magnituds i que s'han resolt amb excel.lència. Les Jornades d'AsF, a més, pel coneixement més directe que tinc dels organitzadors i les circumstàncies han estat del tot exitoses. Per tant, felicitar a l'equip del comitè organitzador i científic perquè amb els recursos de què disposen han organitzat una jornada sense fisures i amb molt bona acceptació per part dels assistents.

Contingut. Un element clau per l'èxit d'un esdeveniment és garantir que el contingut serà interessant i generarà una demanda entre els col·lectiu al qual s'adreça. La Jean Bouin no cal dir que genera una expectativa clara i definida sobre el conjunt d'esportistes d'aquest país i de fora. Proposa un recorregut / contingut molt interessant i agradable, permet corre per carrers emblemàtics de Barcelona com són la Gran Via, Passeig Colom i Paral·lel per acabar davant la Font de Montjuïc. En el cas de les Jornades d'AsF sobre arxius, identitat i exili el contingut ha estat molt interessant i representa una vessant de solidaritat professional i humana del sector arxivístic. 

Aspecte, aquest, que lliga perfectament amb l'esperit d'una cursa o activitat esportiva en la qual, fora dels terrenys més professionalitzats, ens trobem amb un esperit solidari i que genera amistats allà on altres camins no ho farien. A dalt d'un cim o en la marabunta d'una cursa, el respecte pel conjunt i la reducció de la individualitat com el màxim valor són arguments més que suficients per poder traçar una línia entre l'esport i les activitats que desenvolupen organitzacions com AsF o, en general, associacions de professional 'sense fronteres'.

Implicació. Els professionals s'han d'implicar per mantenir la seva professionalitat, no poden viure al marge del que està passant. En aquest sentit, penso que quan una professió genera una organització no governamental i es capaç de treballar objectius que com a tal té, és l'element que demostra la modernitat i maduresa de la professió en aquell país. Així, el cas d'AsF representa per la professió d'arxivers i gestors documentals una porta de solidaritat amb altres pobles que requereixen suport. I ho fa de forma solidari, amb un elevat grau d'implicació dels professionals que miren com es pot ajudar a d’altres amb les eines que tenim, amb generositat i sense demanar contraprestacions. 

Com la implicació de tots els voluntaris i organitzadors de la Jean Bouin que són una part vital per l’èxit d'una cursa que fa moure més de 35.000 cames al llarg de tot un matí per una ciutat com Barcelona. Sense aquest implicació ni les VI Jornades d'AsF ni la Cursa Jean Bouin haguessin arribat a la meitat de l’èxit que penso han tingut. I en aquest sentit només es pot felicitar als responsables i a tots els que hi ha participat en la seva organització.
 

Per tant, un acte ha de comptar amb un equip d'organitzadors motivat i amb un alt grau d'implicació i, a més, presentar uns continguts atractius i que donin resposta a les inquietuds esportives o culturals o professionals dels ciutadans a qui s'adreça l'acte. I una recomanació per als professionals dels arxius, hi ha la possibilitat de donar suport a altres professionals d'arreu del món que estan en circumstàncies crítiques i diferents a través d'organitzacions com AsF i si volem ser solidaris, 'facta non verba'.