dissabte, 15 de novembre del 2014

Repositoris segurs, la clau de la preservació digital de les organitzacions


Una de les estratègies fonamentals d’una organització, pública o privada, ha d’incorporar la preservació dels seus principals actius documentals. I no només pels evidents valors jurídics, fiscals o històrics, sinó també com a base de negoci del present i del futur; és a dir, els documents són la prova d’allò que està creant o desenvolupant una organització, dels seus objectius de negoci i de les accions que s’estan desenvolupant per assolir aquests objectius. I en conseqüència, qualsevol organització que busqui, més enllà de la seva identitat o memòria històrica, l’eficiència ha de tenir en els sistemes de preservació de la seva documentació un punt clau d’atenció i inversió.

El repositori és el nou dipòsit de l'organització
El passat divendres 14 de novembre des de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei, es va parlar dels Repositoris Digitals de Patrimoni: continguts, aspectes tècnics i legals. En aquesta sessió, i com es conegut en l’entorn dels repositoris segur, es van plantejar diferents usos, diferents objectius i diferents tecnologies. La realitat presenta un escenari divers en el qual hi ha des de les opcions de repositori segur d’una organització que ha de ser el nucli del sistema de gestió documental incorporant tots els mètodes i eines de la gestió electrònica (signatura electrònica, segells de temps, control de processos, registre i gestió de les traçabilitats etc.), com seria el cas d’Iarxiu del Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya, fins el repositori com una eina de preservació dels documents digitalitzats com pot ser el DID@C del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Més enllà d’una dissertació tècnica o explicació del cas del DID@C i que mereixeria un apartat específic, i que conec perfectament, és molt important, al meu entendre, tenir clars els conceptes bàsics del que requereix i representa un repositori segur per una organització. Abans de plantejar-se qüestions tècniques, jurídiques o d’inversió, cal respondre a algunes qüestions com les següents:
  • Quin és l’ús que volem fer del repositori ? Serà un ús que permeti gestionar internament la gestió documental en la nostra organització o pel contrari només tindrà l’objecte de preservar els documents sense aplicar polítiques d’autenticitat a través de la signatura electrònica ?
  • Qui tindrà accés ? Serà un repositori d’ús intern per l’organització o una eina que permetrà als ciutadans accedir als continguts a través d’una plataforma d’Internet ?
  • Qui serà el responsable o responsables de la seva gestió ? Serà un treball coordinat entre informàtics, advocats i arxivers de la pròpia organització o externalitzarem el servei ?
Des del punt de vista arxivístic i informàtic apareixen moltes més qüestions relacionades amb la tecnologia o les projeccions de creixement, però les 3 qüestions plantejades presenten 3 àmbits que acabaran generant una decisió crítica per les organitzacions.

Insisteixo, el repositori segur és un complement estratègic i vital tant pel sistema de gestió documental d’una organització com una eina clau per les polítiques de digitalització de les organitzacions (aquest, un punt de caràcter més històric i de tractament de la documentació per la seva conservació o consulta sense els requeriments de la signatura electrònica, per exemple).

Algunes reflexions en obert:
  1. Els sistemes d’informació / documentació i la informació / documentació en trànsit o continguda són actius crítics que han de ser protegits.
  2. El sistema de repositori ha de generar confiança en els professionals i permetre un accés immediat als continguts.
  3. Els actius han de ser classificats en funció del seu ús, destinataris i nivell de confidencialitat.
  4. Les mesures de protecció dels actius han d’estar associades i adequades a una avaluació del risc, d’acord amb el seu valor i criticitat.
  5. El personal tècnic (informàtics i arxivers i advocats) i tots els usuaris relacionats tenen la responsabilitat de protegir els actius que se’ls ha confiat.
L'anàlisi de riscos és un punt clau d'un bon repositori segur
Les mesures de protecció dels actius i gestió del canvi tecnològic han de permetre el desenvolupament correcte de les activitats pròpies del repositori. L'anàlisi de risc és clau i s'ha de fer sense perdre cap element a considerar, preveient qualsevol variable tant en seguretat, còpies, refresc de formats o difusió, si és el cas. Així, les organitzacions han d’incorporar, en els plans de desenvolupament i manteniment, tot allò relacionat amb el repositori segur. Òbviament, un pla d’inversions a mida de l’evolució del sistema i que integri, en funció del tipus d’ús del repositori, les màximes variables possibles (seguretat interna i externa, canals de treball interns i oferta d’accés als continguts als ciutadans, perfils d’accés, normes o protocols de refresc de formats, política de seguretat ‘dual’, etc.)

Com es va poder constatar en la jornada CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei, els objectius i usos dels repositoris segurs són diversos, però les polítiques i estratègies de les institucions han de ser precises i generadores de confiança en el sistema.

Enllaços d'interès:




diumenge, 12 d’octubre del 2014

Girona 2014: Arxius i Indústries Culturals, un Congrés Internacional d’Arxius amb forta presència catalana

Un congrés internacional en el marc d’una Catalunya que aposta per una política arxivística activa i amb professional altament qualificats en tots els àmbits de l’arxivística i la gestió documental. I així ho demostra la participació dels arxivers catalans en el congrés que amb unes 26 comunicacions representen una aportació quantitativa i qualitativa molt rellevant.

Per tant, una participació activa en el congrés a través de la seva organització per part de l’Arxiu Municipal de Girona i la col·laboració de la resta d’institucions catalanes que hi han col·laborat, tant en comitè organitzador com científic. Una aportació històrica en les comunicacions ja que és el congrés internacional on es presentaran més comunicacions d’arxivers i gestors de documents de Catalunya, sens dubte. I, finalment, una participació activa en els òrgans del Consell Internacional d’Arxius a través de les seccions i altres òrgans.

Organització, un primer èxit: un congrés internacional d’arxius a Girona.

Indubtablement l’esforç i dedicació de l’Arxiu Municipals de Girona, liderat per en Joan Boades, per amb el seu equip de col·laboradors, ha donat com a resultat, primer, l’organització d’un congrés internacional a Girona, cosa poc habitual en el context del Consell Internacional d’Arxius que acostuma a situar aquests esdeveniments de gran format en les capitals dels estats. 

En segon lloc, una organització que ha comptat amb la resta d’agents arxivístics de Catalunya buscant, lògicament, la suma dels recursos i esforços per assolir un millor resultat. I en aquest context la presència en el Comitè Local ha permès comptar amb els arxivers més propers a l’entorn gironí i en el Members of the program committee ha buscat la complicitat, a més de figures rellevants de l’arxivística internacional, la d’arxivers catalans com Joan Antoni Jiménez, responsable de l’Arxiu del Servei Català de la Salut, Enric Cobo Barri, Coordinador General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) i la col·laboració Lluís-Esteve Casellas, David Iglésias i Anna Gironella de l’Ajuntament de Girona - Arxiu Municipal.

Comunicacions: 26 comunicacions ‘Made in Catalonia’

Una aportació que abraça àmbits que van des de projectes en l’àmbit educatiu com és el cas de la comunicació que presenten conjuntament el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament amb el títol ‘Apadrinem el nostre Patrimoni: acció integral sobre un element patrimonial amb tecnologies de l’aprenentatge’ o ‘DIDÀCTICA en LÍNIA: sinèrgies entre docents i arxivers per posar en línia materials didàctics amb documents d’arxiu’.

Sense oblidar un dels projectes més interessants i ambiciosos dels darrers i que té la missió de recuperar el patrimoni de milers d’entitats esportives i que presentem sota el títol ‘Fem Esport ... Fem Arxiu’ : recuperem la memòria dels clubs esportius des dels clubs esportius’ amb col·laboració amb l'ICA, diputacions i ajuntaments catalans.

O la participació de l'ACC_GD de Catalunya amb 'Arxius i indústria: oportunitats i inversió real a Catalunya' i experiències d'alguns arxius en l'àmbit d ela difusió per Internet i de la fotografia.

I, també, en l’àmbit de l’administració electrònica, la preservació digital i les polítiques de certificació, les experiències i comunicacions són una mostra del nivell d’implicació dels arxivers i institucions catalanes. Amb exemples com 'Autèntics des del principi: digitalització i compulsa electrònica de documents des del Registre d’Entrada' o 'La certificació en ISO 30301 de l’ESAGED: una iniciativa pionera'.

O altres comunicacions que proposen una gestió més eficient dels recursos tecnològics com són ‘Arxius en Línia: una realitat en transició cap el portal d’arxius catalans’, ‘GOAL (Gestió Oberta de l'Administració Local): un aplicatiu corporatiu al servei de la gestió integral de la documentació’ o una de les referències del Sistema d’Arxius de Catalunya ‘La implementació de l’accés a la informació a Catalunya. El rol de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental’.

International Archives Council / Consell Internacional d’Arxius (ICA / CIA): un espai amb presència d’arxivers catalans

La projecció internacional de l'arxivística catalana es concreta amb la presencia activa al Consell Internacional d’Arxius, en 10 seccions. En 5 seccions amb representació en els comitès directius (steering committee) i 5 seccions com a membres i en Joan Boadas, Cap de l’Arxiu Municipal de Girona, com a Comissionat del Consell Internacional d’Arxius per als arxius fotogràfics i audiovisuals.

En resum, en els tres àmbits d'impacte del congrés, organització, participació en seccions i aportacions en comunicacions, els arxivers i gestors de documents catalans no només han estat a l'alçada, sinó que són una mostra de la qualitat professional dels arxivers catalans i de l'energia d'aquest sector professional.


Enllaços d’interès:





Congrés Internacional d’Arxius: Arxius i indústries Culturals

L’Ajuntament de Girona, a través del seu Arxiu Municipal, organitza, amb la col·laboració del Departament de Cultura, Diputació de Girona i altres institucions, la 2a Conferència Anual del Consell Internacional d'Arxius que tindrà lloc el mes d'octubre de 2014. Aquest esdeveniment coincidirà amb la celebració de la 9a Conferència Europea d'Arxius (ECA) que organitza cada quatre anys la branca europea del Consell Internacional d'Arxius (EURBICA). També tindran lloc, les 13es Jornades Imatge i Recerca que organitza de forma biennal el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona juntament amb l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC), i que estan dedicades principalment als documents fotogràfics i audiovisual.


Tots tres esdeveniments s'agrupen sota un títol comú: Arxius i Indústries Culturals, amb l'objectiu d'encerclar el debat en un tema cabdal per als arxius com és la potencialitat de la documentació conservada als arxius com a recurs per a la creació i el consum de cultura entre la ciutadania

El congrés, amb una àmplia representació internacional, aposta per un programa molt diversificat a l’entorn dels arxius i les indústries culturals. El congrés sota el títol genèric Arxius i Indústries Culturals pretén ser un espai de reflexió, debat i presentació d'experiències pràctiques entorn les indústries culturals i creatives i estratègies de col·laboració amb els arxius, les accions i iniciatives promogudes pels arxius en col·laboració amb el sector de les indústries culturals amb experiències en micromecenatge, els arxius i portals web com estratègies que han guiat el seu desenvolupament i projectes de futur, l’accés a la informació, els seus límits i les seves possibilitats, la gestió dels grans repositoris segurs i la preservació de l'autenticitat en el Núvol i models de negoci entorn la custòdia i la preservació digital., el Projectes Open Data basats en la reutilització i l'explotació de dades i els arxius; del Big Data i dels sistemes corporatius d'informació a patrimoni documental o la gestió, tractament i difusió del patrimoni fotogràfic i audiovisual al segle XXI.
WEB Girona 2014: Arxius i Indústries Culturals. Ajuntament de Girona

Aquest temes representen els reptes i les realitats del món de l’arxivística moderna que excedeix el document tradicional per aprofundir en el Big Data i la gestió del món digital, tant el transformat en digital com el ‘born digital’.

Per tant, un Congrés internacional a casa nostra i amb unes expectatives molt elevades en quan a les comunicacions i experiències que es presentaran.

Enllaços d’interès: