Twittometre & Archivium

Què és i per què serveix el TWITTÒMETRE?

En una definició clàssica podríem dir que un twittometre és una mesura de la temperatura dels diferent tuits que es s'envien en relació a un tema. És a dir, un mesurador quantitatiu i/o qualitatiu dels fluxos de twitter respecte un assumpte concret.

Fa alguns anys que piular s'ha convertit en una eina de comunicació i relació social entre un grup de persones, conegudes o desconegudes 'físicament'. I en aquest sentit, la relació personal que fins ara s'establia mitjançant la presència física queda alterada indefinidament per eines que garanteixen una comunicació àgil i sense el recurs de la presencialitat. En els primers moments, i actualment es segueix fent, es piulava per dir on era una persona o què estava a punt de fer en el marc d'un grup de persones més o menys vinculades, però en poc temps la piulada va esdevenir quelcom mes. El pas següent, i començava a ser de molta utilitat, l'ús de twitter es convertí en una eina de xarxa que facilita la difusió epidèmica d'una informació o notícia. I quasi com conseqüència lògica apareix la reflexió global sobre la informació o notícia, incorporant a la informació inicialment presentada, dos elements clau: la reflexió col·lectiva i coneixement sumatori a la informació inicialment plantejada.

Per tant, actualment twiter, si més no com ho veig, és una eina de comunicació fàcil, directa, acumulativa i global. Fàcil perquè la pots utilitzar des de qualsevol lloc i des de tot tipus de dispositius mòbils. Directa perquè ràpidament pot generar un conjunt de repiulades que acabin creant un impacte global (i d'aquest casos en tenim molts exemples i alguns certament còmics com la proposta el dia 11 de setembre de 2013 que una cadena de ràdio va fer per veure quan temps trigaria un hashtag a ser trending topic utilitzant simplement #croqueta. Si no recordo malament en menys d'una hora era trending topic mundial, i era un missatge vuit...). I Acumulativa perquè incorporar aportacions d'experts o no experts, però en tot cas, suma coneixements i permet fer un ús acumulatiu. Permet suma coneixement i opinions, relacionar articles i punts de vista, aportar experiències i, en resum, acumular. Global perquè és la essència del 2.0, traspassar les fronteres físiques a través de les xarxes socials, tot permeten accedir a la informació des de qualsevol punt del món ( i com exemple la comunicació d'alguns esportistes de fets rellevants que queden subscrites a una piulada quan abans la roda de premsa era un punt quasi obligat ).

Parlem de dades !

Algunes dades de finals del 2012 ja indicaven una tendència sobre la potencialitat de twitter com eina de comunicació amb alt grau de penetració, especialment en els àmbits socials i professionals. Amb uns 6 anys de vida, twitter ha penetrat en el món de la comunicació i ha modificat els mètodes tradicionals de compartir informació i comunicar.

Actualment s'estima que twitter té uns 500 milions d'usuaris registrat, tot i que uns 140 milions es poden considerar actius (a més, segons l'empresa hi ha un 4% d'usuaris falsos) i una considera que són el 32% dels internautes. Per aquestes dates també es va comprovar que hi ha via un flux de més de 350 milions de twitters diaris en més de 25 idiomes. I com anècdota un dels twitters més repiulats va ser el del president Obama, el novembre de 2012, amb més de 800.000 i la persona amb més seguidors a primers dels 2013 era la cantant Lady Gaga amb més de 33 milions.

I una dada de volum de negoci, entre 2011 i 2012 els ingressos de la companyia van ser de 317 milions de dòlars, suposant un increment del 198% en el benefici respecte anys anteriors.

Però com sempre passa amb les xifres, cal advertir que hi ha multitud de fonts. No obstant, us recomano algunes webs o blogs de referència:

http://solo140caracteres.com/twitter-en-cifras/

http://marketingactual.es/index.php/social-media/186-las-asombrosas-cifras-de-twitter

I en el món dels arxius... On som ?

Per fixar on som els arxius en l'ús I aprofitament de twiter, I, probablement, de les eines 2.0 en general, posaria l'enfocament en dos eixos: l'ús qualitatiu i quantitatiu de twitter que actualment generen els arxius i centres de gestió documental i l'aposta-reticència del conjunt del sector professional.

Respecte el primer aspecte la quantitat és una referència que no es pot obviar en aquella simplificació que fan alguns contraris a la innovació en la que aposten per un anàlisi qualitatiu i desmereixen la quantitat com valor a considerar. Em sembla evident que no es pot obviar ni desprestigiar a algú que impacte amb milions de persones a través d'un missatge que escrit en un format tradicional no ocuparia ni mitja pàgina. Tanmateix, és evident que cal ponderar els valors de les dades amb la seva qualitat i contingut, especialment quan es fa des d'una visió professional com seria el cas dels arxius. Així, i per posar un exemple, és tant significatiu una piulada donant informació sobre una exposició que s'ha comunicat de forma repetida per twitter amb repiulades i ha arribat a un aspecte ampli de la població com aquella piulada que refereix un estudi o dades significativa i provoca respostes reflexives i incorpora coneixement i experiències al missatge o estudi inicial. Ambdues tenen, dintre de twuitter, cabuda i són rellevants, al meu entendre. La primera per facilitar la comunicació d'una forma directa, senzilla i ràpida i la segona per generar valor afegit al coneixement col·lectiu.

L'Arxiu històric de Girona, el més dinàmic de la Xarxa Arxius Comarcals

En relació a aquesta dualitat de partidaris i detractors de les eines 2.0 en general, em sona a la coneguda cançó de la reticència al canvi i voler negar lo inevitable. Penso que cada vegada són menys els que en el món dels arxius desprestigien les eines 2.0 com un canal més de penetració dels arxius en la societat. En realitat, els temps passa, les tecnologies evolucionen i res és etern com per considerar que els canals de comunicació i interrelació dels arxius no han de canviar. Greu error si no ho valorem en la seva exacta mesura i entenem que la societat està canviant. 

El Grup Arxivers de Lleida són 100% actius en eines 2.0

 

De fet, les organitzacions arxivístiques haurien de disposar d'aquelles canals que la mateixa societat utilitza com una eina més de difusió i contacte amb els usuaris dels arxius. I per ser més precisos, el món dels arxius i dels gestor documentals ha canviat i a deixat de ser el petit reducte d'uns investigadors a ser un aparador necessari per part de la societat i un espai de manifestació de la transparència i ús democràtic dels documents que són un dels valors essencials de la nostra societat, tant a títol individual com col·lectiu.

I respecte els recursos necessaris, dir que segur no són tants com ens pensem. A diferència d'altres eines que requereixen estructures de personal i materials importants, l'ús de les eines 2.0 tenen una alta resposta amb pocs recursos. Si ens centrem en les dos eines més utilitzades pels arxius: facebook i twitter podem dir que tenir un 'facebook' vol dir fixar un procediment que l'alimenti de forma sostenible; és a dir, cal tenir en compte que és una eina que cal utilitzar setmanalment i que vagi deixant rastre per les xarxes com una referència de l'arxiu. En quan al twitter és important fixar que és una excel·lent eina, però que cal utilitzar diàriament per extreure un rendiment adequat. I valorar des de cada arxiu la seva capacitat per generar aquest contingut i estar present en la xarxa de forma regular.

També voldria remarcar l'article de l'arxiver d'Enric Terradellas a la revista Lligall de l'Associació d'arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, número 33 i 34 de l'any 2012, on fa una repàs del nivell d'afectació del twitter en el sector arxivístic. Partint dels estudis més primerencs dels canadencs, com no, i a través d'una metodologia d'anàlisi determinada, arriba a conclusions interessants. Val la pena una lectura d'aquest article si volem visualitzar una fotografia de l'estat de la qüestió a l'any 2012 i valorar el camí que es segueix.

Del conjunt de conclusions de l'article remarcaria la necessitat d'una incorporació immediata de les eines 2.0 en la praxis diària dels arxius i organitzacions vinculades. Certament, tal com exposa l'autor de l'article, poques o cap gran institució arxivística catalana hi era representada, tret de l'Arxiu històric de Girona. Probablement ara, a finals del 2013, haguem millorat, però ens hem de dirigir inexorablement a una incorporació d'aquestes eines en en nostre dia a dia.

Què ofereix twitter, i pot les eines 2.0 en general, a un arxiu ? I a la direcció del sistema ?

Repassant la literatura sobre les funcionalitats de twitter apareixen un llarg de propostes d'utilitat. Però en l'àmbit dels arxius, i dels òrgans directors dels sistemes d'arxius, disposem d'un recull interessant i que hauria de ser un incentiu per la seva implantació en els plans de comunicació dels arxius.

Algunes d'aquests funcionalitats claus en les dinàmiques dels arxius són:

• Per vertebrar un conjunt d'arxius amb vincles orgànics, territorials o d'altra índole que busquin en la suma dels seus components la cohesió i consistència en el missatge o l'oferta de servei / informació.
• Per informar als usuaris, administracions, institucions, etc. d'allò que ofereix l'arxiu i com es pot accedir a aquesta oferta.
• Per comunicar aspectes relacionats amb activitats que desenvolupa l'arxiu, notícies dels treballs que s'estan desenvolupant o canvis en el servei.
• Per crear xarxa i donar homogeneïtat a l'oferta dels servei que es dona als ciutadans i institucions. Aquest element facilita als usuaris una identificació dels arxius o dels sistemes d'arxius.
• Per sumar esforços dels arxius que poden utilitzar el canal per retroalimentar el coneixement, experiències i intercanviar opinions.
• Per retre comptes a la societat en general de les activitats i serveis que ofereix l'arxiu o la direcció del sistema d'una forma sintètica. El twitter pot ser el missatge bàsic que permeti a l'usuari accedir a un informe més eleaborat.
• Per reflexionar i e/treure idees d'experiències i accions desenvolupades en arxius d'arreu del món. Incorporant idees o dades de congressos, jornades i altres fòrums que utilitzen twitter per identificar les idees clau, transportar-les ràpidament i remetre a altres eines per aprofundir.

Quantes conferències o congressos requerien esperar les actes per poder accedir a les conclusions i reflexions més rellevants. Ara es pot fer un extracte de la informació es rellevant en un segon. Recordo una experiència en el Congres del CITRA a Toledo l'any 2010 que com a preludi del que passaria amb l'us del twitter mostrava el que en el sector arxivístic era una novetat, tot i ja ser una eina d'us freqüent en altres àmbits com la política, esport o relacions socials.

En una sessió vaig observar com la majoria de assistents es situaven en una triple orbita, la d'escoltar el ponent, la de anotar en portàtils o tabletes les notes i la d'enviar missatges i piulades sobre el desenvolupament de la sessió. Vaig aixecar el cap i aprofitant una pausa del ponent no vaig renunciar a comptar els assistents que estaven connectats. Un 70% dels assistents tenien dispositius electrònics i els usaven en diferent forma, però l'activitat en el twitter va ser frenètica, principalment aportant extractes rellevants dels continguts que llençava el ponent. Des d'aquella primera experiència on jo mateix vaig poder enviar idees clau del ponent als arxivers de la Subdirecció General d'arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han plogut moltes piulades i twitter s'ha posicionat i consolidat com una eina mes de comunicació i contacte entre la societat respecte la mateixa societat i respecte aquells que prestem un servei als ciutadans i administracions, els arxius.

CONSIDERACIONS FINALS

Twitter es un canal més, però un arxiu ha de considerar com molt important pel seu impacte en les xarxes socials i en els seus usuaris. Aquesta teranyina, aquesta xarxa, genera contacte, comunicació, informació i d'alguna manera coneixement global.

I per tant, projecta un arxiu com a part d'un sistema global d'informació o comunicació i el posiciona en un món global. Els arxius ofereixen productes (documents) i serveis (suport a la consulta, exposicions i un llarg etcètera) i twitter pot ser un potenciador d'aquests serveis i productes.

A Catalunya el camí que ens queda per recorre és llarg. Actualment molts arxius comencen a considerar les eines 2.0 en general com un valor afegir del propi arxiu i com una eina de comunicació àgil i d'alt impacte en un segment de la societat. Per cert, en el segment creixent de la societat. Tanmateix, encara s'ha de donar un pas més ferm en la seva incorporació en la dinàmica de cada arxiu. Esperem, en tot cas, que cada arxiu valori la potencialitat del twitter i el vagi incorporant a la seva política de comunicació.

No tinc cap dubte que hi ha material suficient en un arxiu per disposar d'una eina com twitter i això és lo més important. Si tenim el producte, disposem de serveis, utilitzem tots els recursos de comunicació disponibles. I més quan aquests recursos són de 'baix cost' i 'alt impacte'; és a dir, amb una piulada podem generar molta activitat amb un esforç mínim.

La delgada linea roja del patrimoni documental

Tal com expressava Terrence Malick a la famosa pel·lícula (The Thin Red Line, 1998) sobre la Batalla de Guadalcanal durant la II Guerra Mundial entre americans i els japonesos, hi han línies vermelles que representen lluites innecessàries i que segur suposen pèrdues evitables. Sense el component bèl·lic, en el marc de la XIV Congres d'Arxivística de Catalunya es planteja un taula rodona sobre el concepte i els límits del patrimoni documental. Una línia difícil de fixar i que genera no poques discussions i controvèrsies entre professionals, polítics i altres agents implicats en la cultura i política.

La sessió que parteix del títol 'El patrimoni documental de Catalunya: del nacional al local' planteja una reflexió sobre el concepte de patrimoni, tant en la seva visió de l'àmbit nacional, comarcal o local com l'evolució del concepte de patrimoni documental lligat a un territori en el marc de l'era digital. El plantejament incial proposa una reflexió sobre 3 eixos neuràlgics que de ben segur s'aniran desgranant i triturant durant el debat.

El primer eix es centra en la definició, principis, abast i límits del patrimoni documental nacional, comarcal i local. El concepte de patrimoni documental requereix una definició i fixar quins són els límits que la legislació vigent i la praxis arxivística fixen respecte la complexa línia del valor o interès local, comarcal o nacional. I si tenim un patrimoni ric i de gran valor, tenim els arxius en condicions per assolir els objectius que es són inneherent en quan a la conservació, tractament, accés i difusió dels fons.

El segon eix posa l'accent en la distinció entre el document d’arxiu i el ‘document’ susceptible de ser reclamat per altres sectors culturals (bibliotecari o museístic). Els fons documentals segueixen sent un focus de debat entre diferents agents culturals en tant en quan el propi concepte de patrimoni documental que fixa la Llei 9/1993 deixa un espai pel dubte raonable quan parla d’obres de creació i les exclou del concepte de patrimoni documental. Aquest aspecte fa que algú, novament, hagi de fixar una 'delagada linia roja' sobre el que predomina en un fons, la part literària, la part política, la part editada, la part de correspondència, etc. Això sí, partim d'una base poc estable en acceptar que els fons d'escriptors i creadors en sentit ampli han de ser dipositats en un determinat tipus de centres com biblioteques pel seu caràcter d'obra de creació o investigació arrastrant amb les obres els seus fons personal que en ocasions són tant o més rellevants que els pròpies obres de creació. 

I, finalment, un tercer eix que relaciona la dimensió del concepte de patrimoni nacional o local en el context de la documentació digital. En aquest sentit el món actual dibuixa una transició al document digital (nascut digitalment) o digitalitzat (transformació d’un original a una còpia digital) com part cada vegada més present de la praxis arxivística. Té sentit en aquest món que tenim ad portas parlar de territorialitat o hauríem de posar l'accent en accessibilitat global entenent que el món digital obre unes portes fins ara molt difícils d'obrir. Com un usuari de Polònia, per exemple, pot accedir als fons de l'Arxiu comarcal del Pallars Sobirà sense haver-se de traslladar. El document digital no està a Sort, ni al Pallars Sobirà,.. però l'arxiu ha millorat el seu servei posant-lo en un valor global, sens dubte i l'usuari perceb un servei i un valor més enllà del concepte territorial. Segurament aquest canvi d'escenari modifiqui conceptes clàssics de territorialitat, tot i que el coneixement de l'arxiu com la molècula clau pel coneixement d'aquell fons o document romandrà, probablement, innalterable. Probablement, sigui des de Sort o dels del Sobirà de d'on es pugui explicar millor el seu patrimoni documental i la seva història .

Busquem, doncs, la delgada línia roja:

Quin criteri s'ha de seguir i qui ha de determinar el caràcter nacional, comarcal o local d'un fons o document?

Penseu que la realitat permet dibuixar la prima línia vermella i tots els arxivers tenim clara aquesta línia?

La definició de patrimoni documental segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català exclou del concepte de patrimoni documental les obres d'investigació i creació. Aquesta exclusió suposa una doble interpretació sobre fons d'artistes, escriptors o científics que genera, en ocasions, conflictes d'interessos entre arxius i biblioteques. ¿Canvi de definició, canvi de llei, concreció del concepte actual?

I, finalment, el món digital fixa un escenari territorial molt diferent al utilitzat durant els últims segles. Tant és així que ara ens plantegem on repositar una ingent massa de documents digitalitzats. És a dir, guardem l'original analògic en un arxiu concret i localitzat i la versió digital en un repositori de localització inespecífica i irrellevant mentre compleixi els protocols de seguretat i accés requerits. I en aquest context, ¿ha de canviar el concepte de patrimoni documental?, Hem de seguir amb l'esquema de local, nacional ...? ¿El lloc físic (arxiu) que fins ara era el responsable de la conservació i difusió del fons o document, seguirà tenint un paper principal o la responsabilitat recaurà en un subjecte indeterminat que gestioni el conjunt del sistema?

P.I.C. Cultura, Muntanya i Gastronomia

P.I.C.+

 

 

Realment coneixem Catalunya ? Els catalans som conscients d'allò que tenim ? En un moment on el concepte de nació pren un valor global i ens implica a tots, tenim identificats quins són els principals valors culturals i de paisatge. Quan catalans han pujat i coneixent els cims del Canigó, el Puigmal, el Pedraforca o la Pica d'Estats ? Molts hem escoltat les indignants dificultats de retorns dels documents catalans que estan a Salamanca, però coneixement realment el nostre patrimoni documental ? Sabeu que el tenim a Internet, i un 1.000.000 més de documents, l'Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera sota el regnat del rei Pere III i molts altres documents que ens identifiquem com el que som ?

La Pica d'Estats, Pic Verdaguer,  Punta Gabarró, Pic Rodó de Canalbona i, al fons a l'esquerra, el Pic del Montcalm són un exemple del magnífic repertori de muntanyes i rutes de Catalunya (@ Imatge captada per Enric Cobo Barri des del Pic del Sotllo i modificada posteriorment)

Són moltes qüestions, però des de la humilitat del que elabora un recull de singularitats proposo un projecte que interacciona cultura, esport i gastronomia. Cultura, muntanya i gastronomia són elements que generen una part molt important de l'interès dels ciutadans i consumeix una part del temps d'oci de molts catalans. Aquesta correlació d'interessos ha provocat en molt municipis la creació de rutes, itineraris i propostes turístiques pels propis ciutadans de la vil·la o la comarca, però també es converteix en una proposta, un reclam pels potencials turistes de tota Catalunya, Europa o el món.

 Girona té un ampli repertori de punts d'interès cultural,
només uns pocs seran els escollits (@Imatge d'Enric Cobo Barri)

Davant aquest escenari bastant conegut, ja que per motius professional observo regularment propostes dirigides a connectar la cultura amb altres sectors estratègics com són el turisme, la gastronomia i com una constant en les prioritats de molts ajuntaments i de la pròpia Generalitat de Catalunya, neix la idea del projecte P.I.C. Una idea sobre aquesta connexió entre diferents punts d'interès que es poden complementar i una visió personalitzada d'allò més rellevant de cada comarca de Catalunya.

Garnatxa Blanca 100%, Priorat, Montsant, Empodrà, Penedès,...
mil denominacions d'origen de molta qualitat i unes recomanacions
bàsiques per comprar productes de qaulitat a bon preu... si és possible.

Òbviament, és una visió personalitzada, influïda pels arxivers comarcals i els arxivers dels municipis de capital de comarca amb els quals tinc una relació professional directa. De cada municipi, cada comarca es poden destacar molts elements culturals, però en aquest sentit assumeixo el risc que tota selecció suposa. Segur que hi ha més llocs d'interès, més rutes de muntanya o passejades interessants i innumerables restaurants de qualitat. Però la selecció incorpora una certa i insalvable subjectivitat que forma part del projecte. 

I com som arxivers, no pot faltar la referència a l'arxiu on es diposita un apart molt important del patrimoni documental i, destacant aquells documents més rellevants de cada arxiu. Una referència necessària, tot i que difícilment incorporable a les rutes turístiques, esportives o culturals de cap de setmana. Voldria matisar que la proposta de punts d'interès cultural estan molt focalitzats a la capital de comarca, tot i que segur que en el conjunt de cada comarca hi ha molts més. En tot cas, formaria part d'una ampliació futura del projecte.
 

Documents essencials i documents interessants..., un dilema que cada arxiu resolt en la seva pàgina WEB i que el projecte permetrà descobrir. Cada arxiu amaga imatges sorprenents i molt interessants que seran un perfecte contrapunt als continguts més turístics de la proposta (@ Imatge de l'Arxiu històric de Girona)

Documents essencials i documents interessants..., un dilema que cada arxiu resolt en la seva pàgina WEB i que el projecte permetrà descobrir. Cada arxiu amaga imatges sorprenents i molt interessants que seran un perfecte contrapunt als continguts més turístics de la proposta (@ Imatge de l'Arxiu històric de Girona)

Objectius del projecte:

• Proporcionar una relació dels principals monuments i llocs d'interès cultural de cada comarca, especialment de la capital de comarca i, en la mesura de les possibilitats del conjunt de la comarca. Això sí, amb una versió 'mini' del catàleg de patrimoni local.
• Visualitzar els monuments i espais d'interès a través d'imatges capturades amb dispositiu mòbil.
• Conèixer el món dels arxius comarcals i municipals com part essencial del patrimoni cultural menys visible, a través de la seva pàgina WEB i dels documents destacats.
• Conèixer els cims més alts de cada comarca de Catalunya i en la mesura de lo possible obtenir referències i enllaços de rutes i itineraris de muntanya en cada comarca.
• Recomanacions sobre els restaurants més interessants de cada comarca. Això sí, a partir d'una idea personalitzada de la relació qualitat / preu. No es tracta d'una relació dels millors restaurants, sinó d'aquells que permeten un bon menja i un bon vi a preu raonable.
• Donar a conèixer els millors vins i llocs per la seva compra en cada comarca. No cal dir que tenim un patrimoni enològic molt interessant i que cal conèixer...

Tots aquest objectius entrellaçats configuren una proposta cultural, esportiva i gastronòmica d'allò és interessant.

Metodologia

En el marc de les reunions que em porten per a tota Catalunya i amb el suport dels arxivers comarcals i municipals destacaré els elements més rellevants i identificatius. Així, aquest any m'he proposat identificar llocs singulars de cada capital de comarca, però no des del punt de vista del turista accidental, sinó del que coneix el seu patrimoni i el territori en primera persona. Identificar els llocs d'interès de cada capital de comarca hauria de permetre dissenyar un repertori de punts d'interès culturals fàcilment visitables i amb la identitat del que viu en el món local i comarcal. Però amb la possibilitat de deixar-me algun punt d'interès, perquè, quins són els 25 monuments més importants de Catalunya ? ... per exemple.

No cal dir que accepto suggeriments de tots els que vulguin aportar continguts, referències o recomanacions. Sembla lògic pensar que la suma de coneixement produirà una relació més acurada i de més qualitat.

Resultats del projecte

• Llistat de comarques amb recomanacions de punts d'interès cultural, especialment monument i museus, però de forma selectiva.
• Imatges de llocs singulars capturades amb dispositiu mòbil i que seran una primera imatge del monument.
• Enllaç a la pàgina WEB de l'arxiu on es podran veure els documents més destacats de cada arxiu.
• Llistat de comarques amb els cims de cadascuna; és a dir, la muntanya més alta de cada comarca com a contrapunt 'esportiu' al mon cultural i gastronòmic.
• Llistat de restaurants que personalment han resultat de bon menjar i amb un cost raonable. Per raons de publicitat comercial probablement aquesta relació només sigui accessible per facebook (enric cobo barri).
• Llistat de comarques amb recomanacions dels vins més destacats i els llocs per poder fer una compra amb amplia oferta.

Per tant, una projecte de relació entre cultura, esport i gastronomia que se suma, segur, a les milers de propostes més estructurades i documentades, però amb un to personal i de proximitat en cada comarca en tant en quan compto amb les referències que els professionals del món dels arxius aporten del seu entorn més immediat.

Bona caminada, bona visita i bon menjar !!! ... i penseu que en cada comarca hi ha un arxiu per ajudar-vos...

SENTIT POSITIU I CONSTRUCTIU: una fórmula de treball i de vida per un arxiver/a.

En el món dels arxius hi ha, com en altres disciplines, diferents rols dels responsables dels centres. Si fem una valoració d'aquests rols, segur que coincidirien amb els perfils i rols de qualsevol organització, però amb un afegit important, la cultura i el món dels arxius desperten una singular implicació dels professionals respecte a les polítiques i accions que es desenvolupen des de les diferents administracions competents. Això vol dir, la visualització màxima del professional com un element del conjunt i amb una capacitat implícita per interactuar amb les polítiques macro i amb les decisions d'un sol arxiu.

Des de qualsevol direcció d'arxius, com passa amb qualsevol direcció d'una organització que genera polítiques i té associada una xarxa, es busquen estratègies que millorin els resultats de cada arxiu. El camí per assolir-ho i la seva metodologia implica a tots, sens dubte, i permet en alguns casos el necessari contrastat amb els agents implicats. Per tant, la política i l'estratègia l'elabora l'òrgan directiu, però aquesta resta subjecta a un procés i metodologia d'implantació. I és en aquest punt en el qual una organització eficient compte amb els professionals per tal de fixar estratègies de qualitat final. La direcció ha de comptar amb els seus treballadors més qualificats o amb responsabilitats implícites als seus càrrecs per assolir el compliment de les polítiques i les estratègies.

Aquesta introducció em permet emmarcar una figura que per mi ha estat exemplar en el món dels arxius del Departament de Cultura i que fa uns dies ens ha deixat. Una arxivera que professionalment ha reunit molts qualificatius positius, però que a més, tenia la virtut de treballar de forma solidària, sense exigències i amb un sentit constructiu impagable i que com a cap seu els darrers anys no puc més que agrair i valorar extraordinàriament.

Imatge del Bloc 'Dema serà un altre dia'

El dia 10 de gener de 2013 va morir la directora de l'Arxiu històric de Girona, Montse Hosta. No voldria per res del món deixar de dir algunes coses en aquest moment tant complicat. Sobre la seva qualitat humana probablement no soc jo la persona més qualificada per parlar-ne. Però per la relació professional i l'amistat que ja fa uns 10 anys teníem trobo necessària una reflexió en veu alta de com era i allò que va fer perquè per sobre d'altres consideracions, això era un dels seus grans valors, ser com era i fer les coses amb la implicació i professionalitat com les va fer.

L'anècdota

La vaig conèixer ja fa un temps quan encara era arxiver del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, pels vols del 2003. Des del primer dia em va semblar una bona professional i persona positiva, amb una energia inesgotable i, sobretot, recordo la seva proximitat, confiança i implicació professional. Jo tot just feia 4 dies que començava a voltar pels diferents arxius de gestió dels serveis territorials del Departament. Ara tocava Lleida al ST de Transports, un altre dia Tarragona a Habitatge i un altre dia a Girona, al ST de Carreteres, per exemple. I en un afer d'aquest darrer cas la vaig conèixer. Juntament amb l'Àngels Adroer, responsable en aquells moments de l'Arxiu central Administratiu de Girona varem gestionar algunes transferències que havien d'anar a l'Arxiu històric de Girona. Va ser una trobada breu, però en la qual recordo una bona entesa entre 3 arxivers. Varem riure una mica i en plantejà un cas concret que des del punt de vista arxivístic estava més clar que l'aigua, vam topar amb un inesperat inconvenient. Els expedients d'expropiacions del segle XIX restaven tots en un despatx del Servei Territorial i no hi havia manera de pressionar més al responsable per executar la seva transferència. El problema era peculiar i més vinculat al concepte de propietat del tramitador que a arguments de gestió documental. La veritat és que varem arribar a un acord molt senzill i que a mi com responsable del Departament em va ajudar molt. L'acord partia de la base que el tramitador d'aquest expedients es jubilava en 6 mesos. Ho varem debatre i a mi em tocava pressionar al màxim al cap del Servei, però la Montse va considerar i acceptar que enlloc de fer una pressió desmesurada s'havia d'usar estratègies més flexibles i, per tant, esperar la seva jubilació. I així ho varem fer. Vam executar la transferència sense problemes utilitzant una estratègia flexible i que va facilitar molt la meva feina.

Una professional qualificada, implicada i solidària.

A partir de l'any 2007, i com Coordinador d'Arxius del Departament de Cultura, la meva relació amb la Montse va augmentar considerablement. Evidentment vaig confirmar la vàlua professional que en altres moments ja havia copsat, però també vaig constatar una implicació i capacitat de treball molt elevada. L'Arxiu històric de Girona és un dels referents del conjunt de la Xarxa d'Arxius Comarcals i un dels arxius catalans més importants. En ell es desenvolupen projectes vinculats a la conservació, recuperació i difusió del patrimoni documental, però també altres vinculats al món educatiu, de recuperació del patrimoni documental a través de la digitalització o de recuperació de fragment hebreus amagats en les cobertes d'alguns documents enquadernats, especialment protocols.

La recuperació dels fragments dels pergamins hebreus va ser i és un projecte emblemàtic de l'arxiu que l'ha projectat a nivell internacional. Projecte que ha permès presentar l'arxiu a centres de rellevància internacional a Paris i a Israel. Tant és així que quan em va explicar el projecte que venia de temps enrere, la meva resposta no només va ser continuem endavant, sinó que anéssim buscant fórmules de fiançament perquè tingués certa continuïtat. La seva implicació era tal que vaig considerar que ella havia de ser l'ànima del projecte i fer tot allò que considerés per donar-li una dimensió internacional. Ens hem quedat a mig camí, però la seva força ens ajudarà continuar i assolir els objectius que fa uns anys ens varem proposar.

Imatge d'un fragment hebreu recuperat. (AH Girona)

http://manuscritshebreus.cultura.gencat.cat/

En el món dels arxius tenim una màxima en la qual hi crec cegament, 'conservem per difondre'; és a dir, treballem per conservar un patrimoni que pugui ser ensenyat, difós i transmès a la societat. En aquest punt, la Montse sempre va tenir molt clar que calia actuar més enllà del propi arxiu i conservar per difondre allò que té l'arxiu. Hem de pensar que és un arxiu amb més de 2.300 usuaris presencials per any, primer de tota la Xarxa. Les seves propostes d'exposicions, jornades i cursos sempre tenien aquesta orientació de transferir el coneixement i fer-lo de tots, dels gironins i dels catalans perquè un del seus valors ha estat fer productes exportables fora de Girona i que fossin sensibles a altres zones geogràfiques. Exposicions que han voltat per tota Catalunya com 'Sumaríssim' o 'Apocalíptica'. Aquestes han estat aprofitades ja que permetien una modelació i adaptació a cada arxiu / comarca i han permès una exposició en més de 15 comarques.
 

Aquesta capacitat de treball, la implicació en els diferents assumptes vinculats a l'arxiu i a la cultura en general es percebien fàcilment. Com a professional i arxivera sempre tenia una actitud positiva, constructiva i solidària. Positiva perquè davant les adversitats d'alguns projectes, complexitats de finançament o altres problemes més quotidians, la seva actitud sempre va ser de mirar endavant, superar les dificultats i buscar solucions. No cal dir que per mi, com a coordinador d'arxius i per la subdirecció, això era una garantia d'èxit segura perquè la base de qualsevol projecte és l'equip de professionals que hi participen. Aportavau una base sòlida i una actitud de permanent col·laboració i entesa mirant endavant i buscant el millor camí per assolir els objectius. Les polítiques i estratègies que comentava al principi de l'article, podien ser o no del seu gust professional, però una vegada expressades les seves opinions hi donava el màxim de suport amb una implicació remarcable encara que no fossin del seu parer. I en els darrers anys, creieu-me, alguns casos hem tingut i sempre li agrairé la seva complicitat i comprensió desprès de pendre les decisions. El seu caràcter la feia de per si una persona molt constructiva en els seus plantejaments. La Montse va estar membre de diferents grups de treball de la Xarxa Arxius Comarcals (WEB, Serveis didàctics, Repositori Segur, etc.) i es d'aquells arxiveres/es que com a coordinador t'agraden que participin en grups de treball. Professionals que a més de la seva qualificació professional i coneixement aporten un plus, una manera de fer que permet comptar amb ells en la presa de decisions perquè entenen els objectius i busquem aportar el seu coneixement sense condicions ni discursos excloents. Els seus comentaris podien ser compartits o no, però sempre aportaven un plus i un reconeixent de que es feien amb la voluntat de sumar aportacions i punts de vista. I, no menys important, comentaris fets amb respecte de totes les idees i acceptant que les conclusions finals , fossin o no les expressades, serien respectades pel bé comú. Per mi una manera de donar valor afegit a un grup de treball i al projectes que es desenvolupen, una manera d'expressar punts de vista i respectar-ne d'altres sense posicionaments intransigents. Sempre amb una mirada constructiva, de millorar i aportar coneixements, experiències i propostes. La seva capacitat de formular accions solidàries la voldria recollir en el marc de forma part d'un conjunt d'arxius. És conegut que a Catalunya la Generalitat disposa de 3 arxius 'provincials' a Girona, Lleida i Tarragona i una Xarxa d'Arxius Comarcals de 38 que inclouen aquest 3 grans centres. Són realitats diferents, però que la Xarxa agrupa amb un sentit de país. No faré broma sobre algunes converses sobre la paraula 'provincial' i que resultaven certament divertides perquè en clau d'humor tot és més senzill. La Montse va defensar sempre aquesta singularitat dels 3 arxius 'provincials', però amb un màxim respecte per la resta d'arxius i, en definitiva, companys. En totes les reunions i converses he percebut una demanda clara i precisa sobre el paper dels arxius històrics de Girona, Lleida i Tarragona i respectuosa amb la resta d'arxius d'àmbit exclusivament comarcal.

Són aquestes 3 adjectius, des del punt de vista professional, un agraïment a la Montse qui per sobre de la seva expertesa i experiència va afegir valors i actituds que la feien molt i molt valuosa com a persona, com arxivera i com a directora.

Inauguració de l'Arxiu comarcal de la Garrotxa

La redacció del projecte executiu del nou edifici de l'Arxiu va fer que s'impliques al màxim amb un objectiu de millorar, finalment, una mancança greu com eren les actuals instal·lacions de l'arxiu. El projecte aprovat és molt interessant i dibuixa un arxiu molt funcional i confortable pels usuaris i pels treballadors.

Varem tancar els requeriments funcionals amb molta dedicació i sempre amb la màxima complicitat de la Montse que va participar més que activament en aquesta redacció. Des de la Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura vam ajustar els requeriments per fer de l'arxiu un referent. Esperem que el Ministerio de Educación, Cultura y Deportes compleixi el seu compromís d'iniciar les obres aquest 2013, una vegada finalitzada la Biblioteca Provincial de Girona. Mig en broma i atesa la situació de crisi, la Montse em comentava que ella no veuria l'arxiu perquè es jubilaria abans, cosa que jo rebia mig en broma i li recordava els compromisos 2013 del Ministerio de Madrid. “El projecte és bo i serà molt impactant funcionalment, Montse”, li deia per calmar-la, ara cal esperar que acabin la Biblioteca.

Més enllà de la feina d'arxivera

La seva vessant solidària i d'implicació amb temes complexos quedaven palesos amb el dia a dia i la seva vinculació a molts projectes. Alguns relacionats amb el món de les dones, Arxivers Sense Fronteres i la cerca d'instruments arxivístics per mostrar els períodes més foscos de la nostra història. Especial rellevància era la seva actitud davant episodis vinculats amb la Guerra Civil i l'exili i la necessitat de generar eines que permetin recordar a la societat els errors històrics i el valor de la democràcia. I no menys important la seva energia i implicació en el projecte de recuperació de fragment hebreus ocults en cobertes d'alguns documents que es trobaren a l'Arxiu històric de Girona.

Coll de Lille. Jornada sobre l'exili organitzada per l'AHG

La seva capacitat de vincular-se amb associacions i col·lectius amb inquietuds culturals va fer que participés d'iniciatives com l'organització de sortides culturals. En varen ser moltes i jo vaig tenir el plaer d'anar a alguna d'elles. Recordo el dia que em va comentar que volien fer una sortida seguint el camí de l'exili, pujant al Coll de Lille i acabant a la Platja d'Argilés. Va ser una jornada extraordinària i intensa, amunt i a baix, gaudint d'una magnífica barreja de muntanya i cultura. Una combinació que personalment m'encanta i que intento fer sovint. Aquesta va ser una oportunitat de viure una sortida amb tot un grup de gironins inquiets per la cultura, per la nostra història i per poder viure moments d'evocació de fets històrics des dels llocs on es va produir. Personalment ho vaig trobar brillant i així li vaig comentar a la Montse, unes iniciatives que ajuden a projectar el paper d'un arxiu i associar-lo a la societat. Un exemple d'implicació, compromís i dedicació difícil de superar, sens dubte.

I la muntanya també era un tema que acostumaven a comentar. Les caminades en el seu viatge per Argentina o per qualsevol indret ens permetien fer el cafè sense parlar de feina, cosa que sempre és d'agrair i et fa ser més proper que si només parles de feina.

Suposo que moltes coses quedaran en l'AHG i seran ferm testimoni de la seva empremta, no ho dubto. La trobarem a faltar com companys de feina, però sobre tot com amics.