A
les acaballes d’una setmana intensa d’activitats, publicacions i missatges
relacionats amb el fabulós món dels arxius i la gestió documental, i en el marc
del Dia Internacional d’Arxius (DiA), és un bon moment de recapitular i fer
valoracions. L’any 2004, en el congrés internacional d’arxius, celebrat a
Viena, es va adoptar una resolució unànime de tots els participants per la qual
es va demanar a les Nacions Unides la creació d’un Dia Internacional
dels Arxius. Així, des de l'any 2008 i coincidint amb el 60è aniversari de
la fundació del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), el 9 de juny de 1948, els
arxius de tot el món celebren la seva diada.
Aprofitant
aquesta setmana d’alta intensitat dels arxius i serveis de gestió documental,
és un bon moment per la reflexió.
En
relació a les activitats, visibilitat dels arxius i propostes dels arxivers i
gestors de documents al llarg de la setmana no hi ha dubte de l’èxit. Vist amb
perspectiva, n’estic més que convençut. I si algú té dubtes, STOP, pensem i
valorem com celebràvem aquest DiA fa 8 anys. Aleshores, podrem fer una
valoració objectiva i contrastable en relació a passades edicions. No és
l’objectiu d’aquest article repassar on érem fa 8 anys i on som ara, sinó
singularitzar una setmana important pels arxius catalans en el marc d’un
Sistema d’Arxius de Catalunya i que cada edició sembla que sigui més
significada.
Més
que valorar què fèiem fa 8 anys per commemorar aquest dia, voldria insistir en
què està canviant. Em sembla evident que aquest DiA, o setmana dels
arxius, aglutina accions que projecten els arxius en els diferents àmbits d’actuació
i que cada dia són més diversos. Tanmateix, vull ressaltar que cada
any són més els arxius que es sumen a les activitats i projectes. Des de
l'Arxiu Nacional fins als arxius centrals, sense oblidar cap dels arxius
públics i privats. Tots sumen i quan en un Sistema, els arxius, les
institucions i associacions sumen, sembla difícil de no millorar i anar
endavant. El caràcter persistent i tossut dels arxivers/es és més que conegut i
contra la mala mar estem acostumats a remar, però si el context és favorable,
estic convençut que tot plegat anirà millor. Si més no, esperem que progressi
adequadament, tot i el context econòmic que ens envolta els darrers anys.
En
relació a la presència als mitjans de comunicació, cal dir que la
presència s’ha incrementat i diversificat. Actualment, la temàtica de la
notícia pot ser diversa, i ja no hi ha una exclusiva referència a una
exposició o un important ingrés d’un fons documental, sinó que la
informació pot fer referència a diferents àmbits de l’arxivística com la
transparència, accés a la informació, activitats de difusió singulars dels
arxius, impuls de la fotografia, etc. I un altre aspecte important que voldria
destacar és la diversitat territorial de les notícies que permeten apropar als
ciutadans a les diferents realitats dels arxius catalans. Des
de l’arxiu nacional fins els arxius municipals, comarcals, diputacions i arxius
privats que en el conjunt de Catalunya treballen per millorar l’accés a la
informació als ciutadans, un gaudi cultural del patrimoni documental i una
gestió eficient de la documentació administrativa a través de la implantació de
sistemes de gestió documental, administració electrònica i polítiques i accions
d’impuls de la transparència, accés a la informació i
bon govern.
bon govern.
 |
| NÚVOL_Arxipèlag ha ofert un allau d'artciles de proefssionals de l'arxivística i gestió documental |
Per exemple, buscant la paraula arxius als diaris digitals trobem:
- ARA: 28 juny de 2015 i si parlem de gestió documental ens anem al 2014.
- EL PUNT AVUI: 11 de juny de 2016 sobre les fotografies de l’Arxiu Gavin o el dia 9 les activitats que homenatgen el fotògraf i cartellista en la commemoració del seu centenari.
- VANGUARDIA:
finals d’abril explica que l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha conclòs
el Cens d’Arxius de la seva comarca i ha dirigit el Cens d'Arxius de
l'Alta Ribagorça i en agenda posa el DiA a Arxiu Municipal Granollers.
- LA MAÑANA. Al
maig del 2016 parla dels 6 anys després de la seva posta en funcionament,
l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell ja disposa d’uns 1.150 metres lineals de
documentació pertanyent a uns 40 fons o de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
quan parla de que aplega en una exposició més de 700 fotografies i
filmacions domèstiques com a testimonis inèdits del segle XX a la ciutat.
- SEGRE. L’Arxiu de la ciutat i els nostres usuaris on l’arxivera en Cap de l’arxiu municipal de Lleida el passat 9 de juny i també, dies enrere, es feia ressò del possible trasllat de l’Arxiu de la Diputació de Lleida a la Caparrella. Per tant, bones i males notícies, com a principi de les notícies de premsa.
- EL PAIS. La darrera notícia és del febrer sobre Los archivos catalanes, en busca del tiempo perdido.
- I per finalitzar, no voldria deixar de fer referència al NÚVOL_ARXIPELAG que és un magnífic aparador de l’opinió de professionals tant en l’òptica de la proposta d’actuacions i projectes com de reflexió sobre el paper dels arxivers i gestors de documents a Catalunya.
 |
| Arxiu Comarcal Alt Penedès. Tast de vins a l'arxiu |
Per
tant, si bé és cert que seria recomanable més presència en mitjans de
comunicació, cal que els arxivers busquem un discurs diferent, més clar i
directe que incorpori elements de comunicació ‘aptes per tots els públics’.
En ocasions ens perdem volent explicar tecnicismes als ciutadans o periodistes incorporant
en les nostres reflexions un corpus legal amb articles, decrets i lleis que
ofeguen al lector més predisposat. Cal explicar el que fem, però utilitzant un
registre comprensible i, si pot ser, atractiu pel ciutadà. O si més no,
facilitar al màxim que els periodista ho tingui fàcil per enviar un missatge
clar i entenedor. En el meu cas, res agraeixo més que poder comptar amb el
suport d’una experta en comunicació a l’hora de repassar una notícia o preparar
un missatge. La seva visió és la de fer arribar el missatge al ciutadà i deixar
per publicacions més especialitzades els tecnicismes i propostes molt
argumentades que en ocasions proposem els arxivers. Clar exemple ha estat aquest
dies el suport de les tècniques de comunicació de la Direcció General, res més
clar que la seva opinió respecte l’enfoc de la informació que volíem traslladar
en el portal del DiA.
Un altra novetat que aquesta edició del DiA s’ha consolidat, sens dubte, són les xarxes socials. És indubtable que les diferents eines 2.0 aporten missatges immediats i globals de les activitats, siguin conferències, exposicions, tas de vins en arxius o jornades portes obertes. Ja no per l’ús del #IAD16 que projecta qualsevol missatge a una xarxa mundial, sinó pel seguiment de missatges a twitter, facebook o, fins hi tot enguany, a instagram.
Un altra novetat que aquesta edició del DiA s’ha consolidat, sens dubte, són les xarxes socials. És indubtable que les diferents eines 2.0 aporten missatges immediats i globals de les activitats, siguin conferències, exposicions, tas de vins en arxius o jornades portes obertes. Ja no per l’ús del #IAD16 que projecta qualsevol missatge a una xarxa mundial, sinó pel seguiment de missatges a twitter, facebook o, fins hi tot enguany, a instagram.
 |
| Facebook de l'Arxiu General Diputació Barcelona |
 |
| Instagram Patrimoni.Gencat del Departament de Cultura |
Més
activitats i públic
perquè les activitats que organitzen els arxius ja superen les tradicionals
d’obrir l’arxiu i fer una visita guiada. Els arxius obren les portes per fer
moltes activitats, tast de vins, visita en diferents idiomes, vídeo de
presentació dels treballadors/es i explica el que fan els arxivers d’un
departament de la Generalitat de Catalunya com és el de Presidència, tallers ,
etc.
És a
dir, apropem els ciutadans als arxius no només per mostrar les nostres
instal·lacions sinó per explicar el que fem a partir d’activitats ‘d’atracció’.
I és aquest l’èxit que li confereixo, indiscutiblement, a les biblioteques
catalanes. Han sabut oferir alguna cosa més que la lectura com objecte de ‘negoci’.
Han aconseguit que el ciutadà vegi en una biblioteca un espai on es fan
activitats , on es té en compte el que volen els ciutadans i ciutadanes del
nostre país. I estic segur que, com sempre passa, hi pot haver excepcions, però
és un exemple molt interessant que alguns arxius, també, han endegat fa temps,
però que no és la norma habitual. Probablement cada vegada sigui més inevitable
aquest rol social i cultural, deixant l’exclusiva percepció del document com un
tresor d’accés especialitzat. Més amb unes polítiques de transparència, accés a
la informació i bon govern que apunten tot el contrari i un sentit comú que ens
ha de fer veure en els ciutadans als nostres usuaris amb una àmplia visió del
que esperen de nosaltres.
Recordo,
amb molt d’afecte, quan a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell varen organitzar el
sopar medieval. Una posada en escena que desprès de tota una performance
on els convidats (per cert, l’activitat tenia un preu pel ciutadà) es vestien
amb indumentàries de l’època, on el sopar era típicament medieval a partir de
receptes del propi arxiu, on la música de trobadors tenia un paper i on,
finalment, a les 12 de la nit es visitava l’arxiu. Grups plens de gent, llista
d’espera, satisfacció dels participants i implicació dels treballadors de
l’arxiu són la millor prova de l’èxit.
Finalment,
aquest 2016, des del Departament de Cultura s’ha impulsat la construcció d’un Portal
del dia Internacional d’Arxius amb l’objectiu d’explicar què fan els arxius
i aportar informació de les activitats i programes del conjunt d’arxius dels
Sistema.
Al
Portal també podeu veure projectes com el Cens de Fotografia a les comarques de
Girona que ha impulsat el Departament de Cultura, el projecte educatiu que
ofereixen els arxius o projectes de cooperació amb Cuba de l’Associació
d’Arxivers Sense Fronteres, el projecte EINES com experiència pionera
d’innovació i nous serveis en humanitats digitals que desenvolupa el Centre per
Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la
col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat , els projectes d’impuls a
la innovació i el coneixement en el marc de l’arxivística i la gestió de
documents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya
o el Model de Maduresa en gestió documental per la transparència que ha
elaborat l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya. Tots
ells, i en són una part, projectes de diferents àmbits que mostren alguns
accions impulsades pels diferents actors arxivístics i de gestió documental a
Catalunya.
Entre
les activitats programades, i com podeu veure en l’agenda d’activitats,
destacada la jornada de portes obertes que organitza l’Arxiu Nacional de
Catalunya, el Servei de Gestió Documental i Arxiu de la UVic-UCC o l’Arxiu
Històric de la Diputació de Barcelona i
activitats organitzades per arxius comarcals i municipals com els tallers de
conservació de fotografies familiars que organitzen l’Arxiu Comarcal del Baix
Llobregat o la mostra de documents de l'Arxiu en diverses llengües (llatí,
català, castellà, francès, anglès i alemany) i l’Arxiu Municipal del Districte
de Sant Martí de Barcelona, els tastets d'arxiu maridats amb vins i cava a
l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès o la visita teatralitzada "Can Deu, les
parets, els documents parlen", al Centre Cívic de Can Deu del barri de Les
Corts de Barcelona, i l’exposició “De mur a mur", a l'Arxiu Fotogràfic de
Barcelona.
I
activitats més singulars com els tallers d’ús de cercadors, com 'Vols consultar
l'Arxiu Comarcal per Internet?", a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, o
“Obrim l'Hemeroteca digital”, de l'Arxiu Municipal de Torelló. També es faran
conferències i presentacions com “Els administradors del Corpus Christi
(i de Patum) a l'abast dels ciutadans. (1619-1931)", a l'Arxiu Comarcal
del Berguedà o “Àvies, avis i altra parentela. Eines i estratègies per a la
recerca genealògica", a l’Arxiu Municipal de Girona.
Aquets
portal, però, no seria possible sense la participació i suma de tots, dels
arxivers i arxiveres, de les institucions, de les associacions, etc. És, per
tant, un espai comú que esperem sigui preludi d’altres espais comuns com el
Portal d’Arxius de Catalunya que sumin la gran potencia dels nostres arxius i
la projectin a nivell internacional.
Conclusió
L’impacte
dels arxius ha de ser creixent, sens dubte, però requereix una implicació
decidida de tots els arxius i serveis de gestió documental. Penso que en els
propers anys hem d’assolir l’objectiu de ser més presents en les mitjans de
comunicació, els petits i grans, els públics i els privats, els locals i els
nacionals, els més propers i els més allunyats. I en un sentit més corporatiu,
una presència de tots els tipus d’arxius, és a dir, tant d’arxius que poden
potenciar activitats de proximitat als ciutadans com aquells que treballen per
la gestió documental en les administracions com són els centrals
administratius, municipals, diputacions o comarcals. També hem d’explicar els
projectes que fem en la implantació de l’administració electrònica, també hem d’explicar
als ciutadans que els arxivers / gestors de documents són essencials pel
funcionament de les organitzacions i administracions.
Aquesta
diada d’arxius del 2016 hem començat a explicar el què fem els arxius en molts
fronts i sota la pressió tant de les polítiques de transparència, accés a la
informació i bon govern com de la imminent implantació de l’administració
electrònica.
Aprofitem,
doncs, l’aparador d’una setmana dels arxius per explicar tot el que fem que és
molt i en ocasions poc conegut. Fixem en la comunicació d’allò que fem, un
objectiu que ens garanteixi que els ciutadans i les administracions saben el
que fem i ens aporti el retorn necessari per seguir treballant convençuts del
que fem i per què ho fem
Nota
de Premsa
