Quina cosa més estranya això de ser arxiver...

 Què és un arxiver pregunten sovint els ciutadans més allunyats dels espais que ens són més propis. Què feu ? Quina és la vostra feina ? ...... i normalment acaben dient allò de: “ doncs, no m'ho pensava pas això que expliques, sembla interessant, no ?”.

La realitat de la nostra feina és que té un abast mil·lenari, podem tractar un pergamí del segle X i gestionar un document electrònic que s'ha produït en la nostra organització com si fos lo mateix. Des d'aquest punt de vista, sembla lògic pensar que un ciutadà faci una representació de la feina d'un arxiver centrada en els darrers 1000 anys, deixant de costat la visió del que representa l'activitat diària d'un arxiver i/o gestor documental en l'actualitat. Aquesta reflexió porta a pensar que cal introduir millors canals o eines de comunicació en el dia a dia dels arxius i arxivers. La visió tradicional del que representa un arxiver ha d'adaptar-se a la nova realitat, tant física com conceptual i no parlo de la representació gràfica que fins fa uns anys existia d'un 'subjecte tancat en un espai mig fosc i que et deixava veure els documents antics amb més o menys recel' que per sort està evolucionant. L'arxivística moderna representa un repte en si mateixa, ja que ha de donar una resposta mil·lenària des del punt de vista que ha de disposar dels instruments per gestionar un patrimoni documental d'un valor inculcable i participar de la gestió documental dels documents que les administracions, institucions i ciutadans produeixen actualment.

Des d'aquest punt de vista, la pregunta del ciutadà esdevé un repte en si mateixa. Per on comencem, pel segle X, pels documents electrònics, pels pergamins, pels documents digitals, pels fotogràfics o pels cartells..., a part d'explicar que els serveis que dona un arxiu no són només donar en sala de consulta i presencialment un document, sinó que els arxius disposen de servei per Internet, serveis didàctics, assessorament en cerques històriques, genealogia, etc.

Gràficament ho explico amb 4 paraules, potser no és la millor definició, però penso que el públic ho entén, tant en una presentació d'un document antic com en una sessió on es parla de gestionar documents administratius. Aquestes paraules, i segur que n'hi moltíssimes més, són: conservar, preservar, difondre i gestionar documents.

Lluny dels dogmatismes i definicions de manual, són 4 conceptes que desvetllen el conjunt d'activitats que realitza un arxiver i/o gestor documental si els percebem com una globalitat. Òbviament, un arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, d'un arxiu comarcal o d'un arxiu diocesà centrarà la seva activitat en la part patrimonial i un arxiver del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ho farà en la gestió documental. Però aquesta geometria no és exacta, ja que en molts casos ens trobem que les fronteres cronològiques i documentals no són tant exactes i això requereix que un arxiver hagi, en alguns casos, de gestionar el patrimoni històric i els documents administratius actuals. Pensem en un arxiu municipal, per exemple, l'abast cronològic acostuma a ser tant ampli que requereixi un professional altament qualificat per donar resposta a aquesta dualitat funcional.

Però retornant als conceptes clau. Les 4 paraules indiquen un abast cronològic sense límits, unes funcions respecte el document independents de la seva edat i tipologia, alliberen al sector professional d'etiquetes separatistes entre els arxivers i proporcionen, potser el més important, una imatge conceptual fàcil d'entendre pel ciutadà. Aquest últim punt em sembla molt important perquè un element que els arxivers hem de tenir molt en compte és que el ciutadà no ha d'entendre el nostre llenguatge en format científic i tècnic. De la mateixa manera que si un metge ens comença a donar un diagnòstic utilitzant terminologia tècnica ens quedem boca badats esperant la traducció, a vegades ens aboquem a explicacions tècniques incomprensibles per la societat en general (en ocasions penso que aquesta explicació tècnica i dogmàtica respon a alguns pensaments ja inexistents en l'arxivística moderna que centraven al històriador expert com a únic punt d'atenció dels arxius i 'despreaciaven' en difernets graus al ciutadà o el que jo anomeno a l'usuari accidental d'un arxiu). 

Un dels objectius que hem d'assolir com a col·lectiu professional, i com a part activa del patrimoni cultural, és la transmissió del que són els arxius, què es fa en el seu interior i quins serveis poden ser utilitzats per les administracions i ciutadans. I ho hem de fer d'una manera sòlida, però clara, amable i comprensible per tothom. No com el metge incomprensible, sinó més bé com el mestre que explica una història.

Dit això, les 4 paraules clau que utilitzo permeten donar una visió global del món dels arxius i la gestió documental de forma planera i entenedora pel públic en general. Fent un símil amb el món del teatre, es tracta de dibuixar l'escenari i fer una sinopsi de l'obra, no d'explicar el contingut dels diàlegs ni els detalls dels bastidors. Per tant, 4 paraules claus que permeten fer una primera aproximació al món dels arxius i, òbviament, ampliable a gust del consumidor perquè continguts, detalls i anècdotes, no ens falten.

Conservem els documents com una primera necessitat vital i com la essència de la nostra memòria escrita (els retaurem, els instal·lem en dipòsits adequats, en capses de conservació permanent, etc.), els preservem perquè es puguin utilitzar en el futur (els organitzem, classifiquem, describim,...) i les properes generacions gaudeixin del seu valor iconogràfic i del seu contingut, fem una difusió dels documents (digitalitzem, construim sistemes d'informació, utilitzem canals 2.0 i 3.0, etc.) a través dels propis arxius, però també utilitzant la resta de recursos disponibles com Internet, serveis didàctics i, finalment, gestionem els documents actuals, tant els que estan en paper com els electrònics.

A partir d'aquesta primera aproximació, l'univers és infinit i s'ha d'adequar a cada situació, a cada col·lectiu de ciutadans o a cada moment. Ho podem explicar en un sopar medieval o en la presentació de la restauració d'un pergamí, però lo important és que l'arxiu sigui conegut, que la feina de l'arxiver sigui entesa i valorada i que el ciutadà entengui que pot fer l'arxiu per ell i, si som agosarats, que pot fer el ciutadà per l'arxiu.