Què
és i per què serveix el TWITTÒMETRE?
En
una definició clàssica podríem dir que un twittometre és una
mesura de la temperatura dels diferent tuits que es s'envien en
relació a un tema. És a dir, un mesurador quantitatiu i/o
qualitatiu dels fluxos de twitter respecte un assumpte concret.
Fa alguns anys que piular
s'ha convertit en una eina de comunicació i relació social entre un
grup de persones, conegudes o desconegudes 'físicament'. I en aquest
sentit, la relació personal que fins ara s'establia mitjançant la
presència física queda alterada indefinidament per eines que
garanteixen una comunicació àgil i sense el recurs de la
presencialitat. En els primers moments, i actualment es segueix fent,
es piulava per dir on era una persona o què estava a punt de fer en
el marc d'un grup de persones més o menys vinculades, però en poc
temps la piulada va esdevenir quelcom mes. El pas següent, i
començava a ser de molta utilitat, l'ús de twitter es convertí en
una eina de xarxa que facilita la difusió epidèmica d'una
informació o notícia. I quasi com conseqüència lògica apareix la
reflexió global sobre la informació o notícia, incorporant a la
informació inicialment presentada, dos elements clau: la reflexió
col·lectiva i coneixement sumatori a la informació inicialment
plantejada.
Parlem de dades !
Algunes dades de finals
del 2012 ja indicaven una tendència sobre la potencialitat de
twitter com eina de comunicació amb alt grau de penetració,
especialment en els àmbits socials i professionals. Amb uns 6 anys
de vida, twitter ha penetrat en el món de la comunicació i ha
modificat els mètodes tradicionals de compartir informació i
comunicar.
Actualment s'estima que twitter té uns 500 milions d'usuaris registrat, tot i que uns 140 milions es poden considerar actius (a més, segons l'empresa hi ha un 4% d'usuaris falsos) i una considera que són el 32% dels internautes. Per aquestes dates també es va comprovar que hi ha via un flux de més de 350 milions de twitters diaris en més de 25 idiomes. I com anècdota un dels twitters més repiulats va ser el del president Obama, el novembre de 2012, amb més de 800.000 i la persona amb més seguidors a primers dels 2013 era la cantant Lady Gaga amb més de 33 milions.
I una dada de volum de
negoci, entre 2011 i 2012 els ingressos de la companyia van ser de
317 milions de dòlars, suposant un increment del 198% en el benefici
respecte anys anteriors.
Però com sempre passa
amb les xifres, cal advertir que hi ha multitud de fonts. No obstant,
us recomano algunes webs o blogs de referència:
I en el món dels
arxius... On som ?
Per fixar on som els
arxius en l'ús I aprofitament de twiter, I, probablement, de les
eines 2.0 en general, posaria l'enfocament en dos eixos: l'ús
qualitatiu i quantitatiu de twitter que actualment generen els arxius
i centres de gestió documental i l'aposta-reticència del conjunt
del sector professional.
Respecte el primer
aspecte la quantitat és una referència que no es pot obviar en
aquella simplificació que fan alguns contraris a la innovació en la
que aposten per un anàlisi qualitatiu i desmereixen la quantitat com
valor a considerar. Em sembla evident que no es pot obviar ni
desprestigiar a algú que impacte amb milions de persones a través
d'un missatge que escrit en un format tradicional no ocuparia ni
mitja pàgina. Tanmateix, és evident que cal ponderar els valors de
les dades amb la seva qualitat i contingut, especialment quan es fa
des d'una visió professional com seria el cas dels arxius. Així, i
per posar un exemple, és tant significatiu una piulada donant
informació sobre una exposició que s'ha comunicat de forma repetida
per twitter amb repiulades i ha arribat a un aspecte ampli de la
població com aquella piulada que refereix un estudi o dades
significativa i provoca respostes reflexives i incorpora coneixement
i experiències al missatge o estudi inicial. Ambdues tenen, dintre
de twuitter, cabuda i són rellevants, al meu entendre. La primera
per facilitar la comunicació d'una forma directa, senzilla i ràpida
i la segona per generar valor afegit al coneixement col·lectiu.
 |
| L'Arxiu històric de Girona, el més dinàmic de la Xarxa Arxius Comarcals |
En
relació a aquesta dualitat de partidaris
i detractors de les eines 2.0 en general, em sona a la
coneguda cançó de la reticència al canvi i voler negar lo
inevitable. Penso que cada vegada són menys els que en el món dels
arxius desprestigien les eines 2.0 com un canal més de penetració
dels arxius en la societat. En realitat, els temps passa, les
tecnologies evolucionen i res és etern com per considerar que els
canals de comunicació i interrelació dels arxius no han de canviar.
Greu error si no ho valorem en la seva exacta mesura i entenem que la
societat està canviant.
 |
| El Grup Arxivers de Lleida són 100% actius en eines 2.0 |
De
fet, les organitzacions arxivístiques haurien de disposar d'aquelles
canals que la mateixa societat utilitza com una eina més de difusió
i contacte amb els usuaris dels arxius. I per ser més precisos, el
món dels arxius i dels gestor documentals ha canviat i a deixat de
ser el petit reducte d'uns investigadors a ser un aparador necessari
per part de la societat i un espai de manifestació de la
transparència i ús democràtic dels documents que són un dels
valors essencials de la nostra societat, tant a títol individual com
col·lectiu.
I
respecte els recursos necessaris, dir que segur no són tants com ens
pensem. A diferència d'altres eines que requereixen estructures de
personal i materials importants, l'ús de les eines 2.0 tenen una
alta resposta amb pocs recursos. Si ens centrem en les dos eines més
utilitzades pels arxius: facebook i twitter podem dir que tenir un
'facebook' vol dir fixar un procediment que l'alimenti de forma
sostenible; és a dir, cal tenir en compte que és una eina que cal
utilitzar setmanalment i que vagi deixant rastre per les xarxes com
una referència de l'arxiu. En quan al twitter és important fixar
que és una excel·lent eina, però que cal utilitzar diàriament per
extreure un rendiment adequat. I valorar des de cada arxiu la seva
capacitat per generar aquest contingut i estar present en la xarxa de
forma regular.
També
voldria remarcar l'article de l'arxiver d'Enric Terradellas a la
revista Lligall
de l'Associació d'arxivers i Gestors de Documents de Catalunya,
número 33 i 34 de l'any 2012, on fa una repàs del nivell
d'afectació del twitter en el sector arxivístic. Partint dels
estudis més primerencs dels canadencs, com no, i a través d'una
metodologia d'anàlisi determinada, arriba a conclusions
interessants. Val la pena una lectura d'aquest article si volem
visualitzar una fotografia de l'estat de la qüestió a l'any 2012 i
valorar el camí que es segueix.
Del
conjunt de conclusions de l'article remarcaria la necessitat d'una
incorporació immediata de les eines 2.0 en la praxis diària dels
arxius i organitzacions vinculades. Certament, tal com exposa l'autor
de l'article, poques o cap gran institució arxivística catalana hi
era representada, tret de l'Arxiu històric de Girona. Probablement
ara, a finals del 2013, haguem millorat, però ens hem de dirigir
inexorablement a una incorporació d'aquestes eines en en nostre dia
a dia.
Què
ofereix twitter, i pot les eines 2.0 en general, a un arxiu ? I a la
direcció del sistema ?
Repassant la literatura
sobre les funcionalitats de twitter apareixen un llarg de propostes
d'utilitat. Però en l'àmbit dels arxius, i dels òrgans directors
dels sistemes d'arxius, disposem d'un recull interessant i que hauria
de ser un incentiu per la seva implantació en els plans de
comunicació dels arxius.
Algunes d'aquests
funcionalitats claus en les dinàmiques dels arxius són:
- Per vertebrar un conjunt d'arxius amb vincles orgànics, territorials o d'altra índole que busquin en la suma dels seus components la cohesió i consistència en el missatge o l'oferta de servei / informació.
- Per informar als usuaris, administracions, institucions, etc. d'allò que ofereix l'arxiu i com es pot accedir a aquesta oferta.
- Per comunicar aspectes relacionats amb activitats que desenvolupa l'arxiu, notícies dels treballs que s'estan desenvolupant o canvis en el servei.
- Per crear xarxa i donar homogeneïtat a l'oferta dels servei que es dona als ciutadans i institucions. Aquest element facilita als usuaris una identificació dels arxius o dels sistemes d'arxius.
- Per sumar esforços dels arxius que poden utilitzar el canal per retroalimentar el coneixement, experiències i intercanviar opinions.
- Per retre comptes a la societat en general de les activitats i serveis que ofereix l'arxiu o la direcció del sistema d'una forma sintètica. El twitter pot ser el missatge bàsic que permeti a l'usuari accedir a un informe més eleaborat.
- Per reflexionar i e/treure idees d'experiències i accions desenvolupades en arxius d'arreu del món. Incorporant idees o dades de congressos, jornades i altres fòrums que utilitzen twitter per identificar les idees clau, transportar-les ràpidament i remetre a altres eines per aprofundir.
Quantes conferències o
congressos requerien esperar les actes per poder accedir a les
conclusions i reflexions més rellevants. Ara es pot fer un extracte
de la informació es rellevant en un segon. Recordo una experiència
en el Congres del CITRA a Toledo l'any 2010 que com a preludi del que
passaria amb l'us del twitter mostrava el que en el sector arxivístic
era una novetat, tot i ja ser una eina d'us freqüent en altres
àmbits com la política, esport o relacions socials.
En una sessió vaig
observar com la majoria de assistents es situaven en una triple
orbita, la d'escoltar el ponent, la de anotar en portàtils o
tabletes les notes i la d'enviar missatges i piulades sobre el
desenvolupament de la sessió. Vaig aixecar el cap i aprofitant una
pausa del ponent no vaig renunciar a comptar els assistents que
estaven connectats. Un 70% dels assistents tenien dispositius
electrònics i els usaven en diferent forma, però l'activitat en el
twitter va ser frenètica, principalment aportant extractes
rellevants dels continguts que llençava el ponent. Des d'aquella
primera experiència on jo mateix vaig poder enviar idees clau del
ponent als arxivers de la Subdirecció General d'arxius del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han plogut
moltes piulades i twitter s'ha posicionat i consolidat com una eina
mes de comunicació i contacte entre la societat respecte la mateixa
societat i respecte aquells que prestem un servei als ciutadans i
administracions, els arxius.
CONSIDERACIONS
FINALS
Twitter es un canal més,
però un arxiu ha de considerar com molt important pel seu impacte en
les xarxes socials i en els seus usuaris. Aquesta teranyina, aquesta
xarxa, genera contacte, comunicació, informació i d'alguna manera
coneixement global.
I per tant, projecta un
arxiu com a part d'un sistema global d'informació o comunicació i
el posiciona en un món global. Els arxius ofereixen productes
(documents) i serveis (suport a la consulta, exposicions i un llarg
etcètera) i twitter pot ser un potenciador d'aquests serveis i
productes.
A Catalunya el camí que
ens queda per recorre és llarg. Actualment molts arxius comencen a
considerar les eines 2.0 en general com un valor afegir del propi
arxiu i com una eina de comunicació àgil i d'alt impacte en un
segment de la societat. Per cert, en el segment creixent de la
societat. Tanmateix, encara s'ha de donar un pas més ferm en la seva
incorporació en la dinàmica de cada arxiu. Esperem, en tot cas, que
cada arxiu valori la potencialitat del twitter i el vagi incorporant
a la seva política de comunicació.
No tinc cap dubte que hi
ha material suficient en un arxiu per disposar d'una eina com twitter
i això és lo més important. Si tenim el producte, disposem de
serveis, utilitzem tots els recursos de comunicació disponibles. I
més quan aquests recursos són de 'baix cost' i 'alt impacte'; és a
dir, amb una piulada podem generar molta activitat amb un esforç
mínim.
