Internet de les coses i L'Arxiu de les coses

Les frases sempre tenen molts significats i poden esdevenir punts d'interpretació segons qui faci la lectura, segons els interessos implicats o l'ús que se li vulgui donar. En aquest context, i fruit d'una referencia en el passada edició de Mobile World Congress celebrat a Barcelona el març de 2015, apareix la frase 'Internet de les coses', on situa, a partir d'un missatge contundent i clar, Internet com el gran paradigma de qualsevol cosa que produïm, creem o fem la humanitat en els propers anys. Fins i tot, amb una dosi, excessiva al meu entendre, de filantropia d'algun guru, quan es postula implacablement que Internet és tant vital que qualsevol ciutadà del món ha de tenir-hi accés, fins hi tot per sobre de tenir aliments, condicions sanitàries o treball digne. Però més enllà d'aquests debat i reflexions que no són l'objecte d'aquesta reflexió, el missatge es clar i llença una idea d'associació entre el que hom pot fer, comprar o utilitzar, en el món desenvolupat, i Internet.

El concepte d'Internet de les coses apareix a finals dels anys 90 amb la idea de fixar xarxes connectades d'aparells, fonamental tecnològics i informàtics, per d'assolir un millor control i gestió. De fet, a wikipèdia apareix un exemple que trobo prou suggerent: Si tots els objectes quotidians, des del iogurt fins a un helicòpter, estiguessin equipats amb etiquetes de ràdio, podrien ser identificats i gestionats per equips de la mateixa manera que si ho fossin per éssers humans. Per tant, la referència del darrer Congrés Mundial del Mòbil es subscriu en aquesta intenció ja exposada l'any 1999, però amb uns tons i missatges, òbviament, més desenvolupats en relació a la tecnologia.

@ mapa elaborat per thingfull.net sobre les connexions a Internet a escala mundial

I aquí és on començar la primera referència al món dels arxius i al paral·lelisme evident entre l'Internet de les coses i l'Arxiu de les coses. I fins hi tot, tal com veurem, els arxius varen ser, segles enrere, uns veritables pioners del concepte i expressió que tant de moda s'ha posat. Els arxius, des de fa més de 1000 anys, són els protectors i garants dels documents que eren un testimoni 'documental' de la vida a terra des de més enllà dels 1000 anys. Ja en les cultures mesopotàmiques, el control de les activitats econòmiques, polítiques i social es registrava i guardava <arxivava> en diferents suports (pedra, pergamí, papir, paper, ... ) que han evolucionat en la forma, però no en el seu sentit. Aquests 'documents', proves materials de les activitats humanes en tots els àmbits, han estat l'objecte de treball dels arxivers abans de ser considerats arxivers i també, si fem una mirada oberta, de gestors documentals abans de ser coneguda dita expressió (no seré jo el que enceti el debat dels conceptes que al final, en moltes ocasions, són desenvolupats per la mateixa persona... o es que l'arxiver municipal té dos barrets i se'ls canvia 10 vegades al dia segons quina tasca faci) .

Seguim reflexionat. El perquè de l'arxiver ? El perquè de l'arxiu de les coses ? Si el concepte d'internet de les coses apareix als anys 90, el d'Arxius de les coses ja apareix a l'antiga mesopotàmia, però amb l'arribada de les cultures clàssiques, i més en la Edat Mitjana i la producció dels pergamins i paper, esdevé un objecte apreciat, protegit i defensat pel seu valor de jurídic, econòmic, polític i social (recordem que el paper tal com el coneixement en l'actualitat i amb un sistema de producció modern apareix al segle XIX, però ja es té constància del paper a la Xina on es va descobrir i es té constància d'un exemplar de l'any 8 AC, sota la dinastia Han Occidental). 

I en conseqüència, les estructures polítiques protegeixen el seu patrimoni documental com si d'un tresor es tractes perquè els confereixen el poder polític, social, econòmic o jurídic en la vida quotidiana d'una societat estructurada. Per tant, els senyors feudals i molts altres figures de la nostra història ja tenien en els arxius, els pensament de l'arxiu de les coses. Arxius de les coses polítiques, econòmiques i jurídiques.

I com més evoluciona la societat, més arxius de les coses per les autoritats polítiques, judicials, econòmiques,... però també per la societat en general, pel conjunt de ciutadans que entenen que per defensar els seus interessos, els documents són la base fonamental de la seva defensa i justificació i entenen que els arxius, familiars en aquest cas, son la calu en al defensa dels seus interessos i la seva pròpia subsistència, per tant li donen aquest sentit a arxiu de les coses familiars.

On som en l'arxiu de les coses,

Malauradament, hi ha situacions que dibuixen un escenari en el qual els 1000 anys d'història dels que parlàvem queden arraconats per interessos i ignoràncies, volgudes o no volgudes. Em refereixo a que els darrers anys, i amb el Transparència Boom, s'ha produït com una cursa de fórmula 1 a veure qui assolia la Pole Position en el lideratge de la transparència i el bon govern. Intentant oferir una versió neutra i objectiva que no és fàcil visualitzant algunes de les accions en la fase de redacció de la llei i algunes afirmacions dels darrers mesos, voldria exposar un argument que reforça l'arxiu de les coses en aquest context.

En primer lloc, un exemple que dona per reflexionar. En una recent jornada sobre la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern celebrada a Barcelona, una conferència s'interrogava del perquè de la necessitat de comptar amb els arxivers en la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública... L'arxiu de les coses Sra. XXX, l'arxiu de les coses. No es pot considerar una llei d'accés, transparència i bon govern sense saber què és un document, qui té la responsabilitat de la seva protecció i accés, quin sistema de gestió documental existeix a Catalunya des de fa molts i molts anys, i el més important, la informació no està al núvol i prou, la informació està en documents, en paper o electrònics. A més, hi ha uns professionals que s'hi dediquen diàriament i des de fa més de 1000 anys. Per tant, per garantir l'accés als documents, la transparència s'hauria de fonamentar en una gestió documental excel·lent i, al final, un bon govern amb els professionals que gestionen els documents i els fan accessibles aplicant els criteris jurídics, econòmics i informatius o històrics que corresponguin. Per tant, el que caldria plantejar-se és si han de ser 1 o 2 els arxivers de la Comissió en funció de si finalment són 3 o 5 els membres. La resta d'observacions i posicionament són més per arribar a la pole position que no per una racional perspectiva de la situació i els requeriments que planteja la llei a aquesta comissió.

En segon lloc, observem el Sistema d'Arxius de Catalunya. I més en concret, en fixem en el conjunt d'arxius i d'arxivers que actuen sobre les administracions públiques amb una missió que pren força dia a dia i abraça tant la visió patrimonial com de gestió documental. Però en la visió trobem la resposta, ja que més enllà d'on som, ens interessa saber on serem i com serem en un futur proper. I fem una aposta del que hauria de ser la visió d'un arxiu modern, sense voler fer definicions dogmàtiques i inqüestionables, però si una aproximació que situï el paper dels arxius en relació a la societat i a les administracions amb totes les connotacions que això comporta. Una aproximació a l'arxiu de les coses des de la seva funció en la societat la podem visualitzar a través de la visió del mateix arxiu:

Visió: ser el centre especialitzat en la protecció, preservació, gestió, accés i difusió del patrimoni cultural de l'àmbit territorial i administratiu corresponent i ser un referent en la gestió documental de l'organització aplicant les polítiques que garanteixin implantació de sistemes de gestió documental, l'administració electrònica i la transparència i bon govern de l'administració.

Aquesta definició, discutible i opinable, però si més no una visió que comporta inexorablement entendre l'arxiu com una unitat estratègica de qualsevol organització, especialment si parlem d'una administració pública. Situa l'arxiu, amb altres unitats de les organitzacions, en el lloc de màxima responsabilitat en la gestió documental, en l'accés als documents i, en definitiva , en el bon govern local, comarcal o nacional. Per tant, l'arxiu de les coses des d'un punt de vista de l'administració pública.

Finalment, un missatge als polítics que només visualitzen la línia patrimonial dels arxius i obliden que l'arxiu, des de fa més de 2000 anys, ha estat present en les organitzacions i cultures no per mirar al passat, sinó per gestionar el present i construir el futur. L'arxiu de les coses és això, el dia a dia de la societat, sense fronteres, sense límits, però amb unes activitats que desenvolupen les organitzacions, publiques o privades, que generen documents, en paper o electrònics, i que cal preservar garantint la seva autenticitat, integritat, confidencialitat i facilitar l'accés universal aplicant polítiques actives que garanteixin el compliment dels mandats legals.

Si internet de les coses ens implica a tots universalment, l'arxiu de les coses encara més, perquè afecta als drets i deures de les persones, de les institucions i de les administracions. I els drets són d'obligat compliment els 365 dies de l'any i l'arxiu és el garant dels documents que fan possible les polítiques de les administracions, la de transparència i totes aquelles que es vulguin impulsar. Un arxiu és símbol de la memòria històrica, però sobretot del compliment dels drets i deures de les persones i institucions del present i un centre que mira i construeix el futur sense oblidar el passat.