Internet de les coses i L'Arxiu de les coses
Les
frases sempre tenen molts significats i poden esdevenir punts
d'interpretació
segons
qui faci la lectura, segons els interessos implicats o l'ús
que se li vulgui donar. En aquest context, i fruit d'una referencia
en el passada edició
de
Mobile
World Congress
celebrat a Barcelona el març
de
2015, apareix la frase 'Internet
de les coses',
on situa, a partir d'un missatge contundent i clar, Internet com el
gran paradigma de qualsevol cosa que produïm, creem o fem la
humanitat en els propers anys. Fins i tot, amb una dosi, excessiva al
meu entendre, de filantropia d'algun guru, quan es postula
implacablement que Internet és tant vital que qualsevol ciutadà
del
món
ha de tenir-hi accés, fins hi tot per sobre de tenir aliments,
condicions sanitàries
o treball digne. Però més enllà
d'aquests
debat i reflexions que no són l'objecte d'aquesta reflexió, el
missatge es clar i llença
una idea d'associació
entre
el que hom pot fer, comprar o utilitzar, en el món
desenvolupat, i Internet.
El
concepte d'Internet
de les coses
apareix a finals dels anys 90 amb la idea de fixar xarxes connectades
d'aparells, fonamental tecnològics i informàtics, per d'assolir un
millor control i gestió. De fet, a wikipèdia apareix un exemple que
trobo prou suggerent: Si
tots els objectes quotidians, des del iogurt fins a un helicòpter,
estiguessin equipats amb etiquetes de ràdio, podrien ser
identificats i gestionats per equips de la mateixa manera que si ho
fossin per éssers humans. Per
tant, la referència del darrer Congrés Mundial del Mòbil es
subscriu en aquesta intenció ja exposada l'any 1999, però amb uns
tons i missatges, òbviament, més desenvolupats en relació a la
tecnologia.
@
mapa elaborat per thingfull.net
sobre
les connexions a Internet a escala mundial
I aquí és on començar la primera referència al món dels arxius i al paral·lelisme evident entre l'Internet de les coses i l'Arxiu de les coses. I fins hi tot, tal com veurem, els arxius varen ser, segles enrere, uns veritables pioners del concepte i expressió que tant de moda s'ha posat. Els arxius, des de fa més de 1000 anys, són els protectors i garants dels documents que eren un testimoni 'documental' de la vida a terra des de més enllà dels 1000 anys. Ja en les cultures mesopotàmiques, el control de les activitats econòmiques, polítiques i social es registrava i guardava <arxivava> en diferents suports (pedra, pergamí, papir, paper, ... ) que han evolucionat en la forma, però no en el seu sentit. Aquests 'documents', proves materials de les activitats humanes en tots els àmbits, han estat l'objecte de treball dels arxivers abans de ser considerats arxivers i també, si fem una mirada oberta, de gestors documentals abans de ser coneguda dita expressió (no seré jo el que enceti el debat dels conceptes que al final, en moltes ocasions, són desenvolupats per la mateixa persona... o es que l'arxiver municipal té dos barrets i se'ls canvia 10 vegades al dia segons quina tasca faci) .
Seguim
reflexionat. El perquè de l'arxiver ? El perquè de l'arxiu de les
coses ? Si el concepte d'internet de les coses apareix als anys 90,
el d'Arxius de les coses ja apareix a l'antiga mesopotàmia, però
amb l'arribada de les cultures clàssiques, i més en la Edat Mitjana
i la producció dels pergamins i paper, esdevé un objecte apreciat,
protegit i defensat pel seu valor de jurídic, econòmic, polític i
social (recordem que el paper tal com el coneixement en l'actualitat
i amb un sistema de producció modern apareix al segle XIX, però ja
es té constància del paper a la Xina on
es va descobrir i es té constància d'un exemplar de l'any 8 AC,
sota la dinastia Han Occidental).
I en conseqüència, les
estructures polítiques protegeixen el seu patrimoni documental com
si d'un tresor es tractes perquè els confereixen el poder polític,
social, econòmic o jurídic en la vida quotidiana d'una societat
estructurada. Per tant, els senyors feudals i molts altres figures de
la nostra història ja tenien en els arxius, els pensament de l'arxiu
de les coses. Arxius
de les coses polítiques, econòmiques i jurídiques.
I
com més evoluciona la societat, més arxius
de les coses per les autoritats polítiques, judicials,
econòmiques,... però també per la societat en general, pel conjunt
de ciutadans que entenen que per defensar els seus interessos, els
documents són la base fonamental de la seva defensa i justificació
i entenen que els arxius, familiars en aquest cas, son la calu en al
defensa dels seus interessos i la seva pròpia subsistència, per
tant li donen aquest sentit a arxiu
de les coses familiars.
On
som en l'arxiu de les coses,
Malauradament,
hi ha situacions que dibuixen un escenari en el qual els 1000 anys
d'història dels que parlàvem queden arraconats per interessos i
ignoràncies, volgudes o no volgudes. Em refereixo a que els darrers
anys, i amb el Transparència
Boom,
s'ha produït com una cursa de fórmula 1 a veure qui assolia la Pole
Position
en el lideratge de la transparència i el bon govern. Intentant
oferir una versió neutra i objectiva que no és fàcil visualitzant
algunes de les accions en la fase de redacció de la llei i algunes
afirmacions dels darrers mesos, voldria exposar un argument que
reforça l'arxiu de les coses en aquest context.
En
primer lloc, un exemple que dona per reflexionar. En una recent
jornada sobre la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern celebrada a Barcelona,
una conferència s'interrogava del perquè de la necessitat de
comptar amb els arxivers en la Comissió
de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública... L'arxiu
de les coses Sra. XXX, l'arxiu de les coses. No es pot considerar una
llei d'accés, transparència i bon govern sense saber què és un
document, qui té la responsabilitat de la seva protecció i accés,
quin sistema de gestió documental existeix a Catalunya des de fa
molts i molts anys, i el més important, la informació no està al
núvol i prou, la informació està en documents, en paper o
electrònics. A més, hi ha uns professionals que s'hi dediquen
diàriament i des de fa més de 1000 anys. Per tant, per garantir
l'accés als documents, la transparència s'hauria de fonamentar en
una gestió documental excel·lent i, al final, un bon govern amb els
professionals que gestionen els documents i els fan accessibles
aplicant els criteris jurídics, econòmics i informatius o històrics
que corresponguin. Per tant, el que caldria plantejar-se és si han
de ser 1 o 2 els arxivers de la Comissió en funció de si finalment
són 3 o 5 els membres. La resta d'observacions i posicionament són
més per arribar a la pole
position
que no per una racional perspectiva de la situació i els
requeriments que planteja la llei a aquesta comissió.
En
segon lloc, observem el Sistema d'Arxius de Catalunya. I més en
concret, en fixem en el conjunt d'arxius i d'arxivers que actuen
sobre les administracions públiques amb una missió que pren força
dia a dia i abraça tant la visió patrimonial com de gestió
documental. Però en la visió trobem la resposta, ja que més enllà
d'on som, ens interessa saber on serem i com serem en un futur
proper. I fem una aposta del que hauria de ser la visió d'un arxiu
modern, sense voler fer definicions dogmàtiques i inqüestionables,
però si una aproximació que situï el paper dels arxius en relació
a la societat i a les administracions amb totes les connotacions que
això comporta. Una aproximació a l'arxiu
de les coses
des de la seva funció en la societat la podem visualitzar a través
de la visió del mateix arxiu:
Visió:
ser el centre especialitzat en la protecció, preservació, gestió,
accés i difusió del patrimoni cultural de l'àmbit territorial i
administratiu corresponent i ser un referent en la gestió
documental de l'organització aplicant les polítiques que
garanteixin implantació de sistemes de gestió documental,
l'administració electrònica i la transparència i bon govern de
l'administració.
Aquesta
definició, discutible i opinable, però si més no una visió que
comporta inexorablement entendre l'arxiu com una unitat estratègica
de qualsevol organització, especialment si parlem d'una
administració pública. Situa l'arxiu, amb altres unitats de les
organitzacions, en el lloc de màxima responsabilitat en la gestió
documental, en l'accés als documents i, en definitiva , en el bon
govern local, comarcal o nacional. Per tant, l'arxiu de les coses des
d'un punt de vista de l'administració pública.
Finalment,
un missatge als polítics que només visualitzen la línia
patrimonial dels arxius i obliden que l'arxiu, des de fa més de 2000
anys, ha estat present en les organitzacions i cultures no per mirar
al passat, sinó per gestionar el present i construir el futur.
L'arxiu de les coses és això, el dia a dia de la societat, sense
fronteres, sense límits, però amb unes activitats que desenvolupen
les organitzacions, publiques o privades, que generen documents, en
paper o electrònics, i que cal preservar garantint la seva
autenticitat, integritat, confidencialitat i facilitar l'accés
universal aplicant polítiques actives que garanteixin el compliment
dels mandats legals.
Si
internet
de les coses
ens implica a tots universalment, l'arxiu
de les coses
encara més, perquè afecta als drets i deures de les persones, de
les institucions i de les administracions. I els drets són d'obligat
compliment els 365 dies de l'any i l'arxiu és el garant dels
documents que fan possible les polítiques de les administracions, la
de transparència i totes aquelles que es vulguin impulsar. Un arxiu
és símbol de la memòria històrica, però sobretot del compliment
dels drets i deures de les persones i institucions del present i un
centre que mira i construeix el futur sense oblidar el passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada