La Crònica Menuda de la Ciutat de Berga de Mossèn Armengou és un dietari minuciós del dia a dia de la vida a Berga i el Berguedà durant quasi 30 anys. Els fets són explicats amb precisió i senzillesa narrativa, cosa que permet assolir dos objectius claus al meu entendre. Primer, conèixer allò que passava en cada moment en un temps que camina de la postguerra a les pinzellades de democràcia (en ocasions es comenta que fins hi tot ho redacta amb més coneixement que els propis actors, ja que havia rebut la informació per diferents vies i l'havia contrastat amb certa rigorositat). I segon, explicar-ho a tothom, a tots els berguedans sense limitacions lingüístiques o complexitats narratives. Tal com explicava en la presentació Mossèn Climent Forner, 'La crònica menuda de la Ciutat de Berga, és de Berga i els berguedans i de ningú més...'.
Arxiu comarcal Berguedà:
- Abast cronològic: segles XIII-XX
- Metres lineals: 1.320 ml (1,3 Km)
- Fotografies: + 200.000
- Documentació digitalitzada: 193.000 docs
- Hemeroteca digitalitzada: 20.150 pàgines
Josep Armengou i Feliu va néixer a Berga pels vols de 1910. Home de lletres, el podríem definir com un eclesiàstic berguedà amb una mirada sòlida sobre una Catalunya que hauria de viure, durant els anys de la seva vida, moments crítics i a l'hora moments de màxim efervescència i vitalitat. Apassionat escriptor i músic, serà recordat per molts motius, però n'hi ha que amb el temps i des de la distància i desconeixement del que escriu és vital: defensor de Catalunya i de la nostra identitat coma poble en temps de màxima complexitat política, sense por de parlar i escriure tot i els estrets marges que durant la postguerra es varen instal·lar respecte les llibertats fonamental com la d'expressió o pensament. Mossèn Armengou morí a Berga l'any 1975, ad portas d'una nova etapa de la Catalunya que tant estimava.
Sobre l'obra i el seu contingut es pot aprofundir a partir de les dades que apareixen en el tríptic sobre la presentació que trobareu en la pàgina WEB de l'Arxiu comarcal del Berguedà ( http://cultura.gencat.cat/arxius/acbr ), però paga la pena fer-ne alguns comentaris. Hom podria pensar, quan es planteja aquesta obra, que es imprescindible utilitzar una clau estrictament berguedana per gaudir del llibre. La realitat fa veure que si bé té un lligam ineludible amb el món berguedà, podem extreure mil reflexions d'abast nacional i, si em permeteu, mundial. Des de la defensa d'un catalanisme en temps molt difícils, perseguit i assetjat constantment fins la seva creença en el sacerdoci i una passió per la música. I en aquest sentit, les publicacions que va escriure durant la seva vida han estat lligades a la música, a la cultura (Patum, Santuari de Queralt, Berga,..) i Catalunya. En aquest darrer concepte m'agradaria destacar una obra contundent i de màxima actualitat com és 'Justificació de Catalunya' (1955). Obra clau per entendre el pensament de postguerra i, especialment, el pensament i reflexions d'aquells que des de diferents posicions varen platejar una base ideològica que durant els durs anys de franquisme aniria arrelant i influint en el conjunt dels catalans. Probablement s'hagi d'entendre en la línia de continuïtat d'altres aportacions claus per la política catalana com poden ser 'La Tradició catalana de Torres i Bages' (1892), 'La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba' (1906) o el 'Nacionalisme i Federalisme d'en Rovira i Virgili' (1917). La proposta de la Justificació de Catalunya és un document emmarcat en una època d'extrema duresa contra Catalunya i com exposa Jaume Fargell en el pròleg, 'el nacionalisme de mossèn Armengou neix, fonamentalment, de la tragèdia i es defineix per l'antítesi, per la contradicció, per la contemplació dramàtica i prioritària de l'antagonisme històric de Catalunya. D'Espanya, com a realitat impeditiva de la realització nacional catalana'. I dit en aquest moments, a finals del 2012 i amb tot el que s'està coent, algú pot negar la seva vigència ?
I una nota sobre el títol de l'obra. El títol exacte era Justificació del nacionalisme català, perquè Catalunya no necessita justificar-se. Un poble, pel sol fet d'existir ja resta justificat; és a dir, la seva existència és la proba de la seva justificació.
La presentació
La Crònica Menuda de la Ciutat de Berga es va presentar el divendres 21 de desembre de 2012. Tot just desprès d'una breu conferència en la sala petita del Pavelló de Suècia (on està situat l'Arxiu comarcal del Berguedà) sobre la Fi del Món, es va presentar la desitjada crònica menuda. La fi del món no es va produir, però sí la presentació en majúscules d'una crònica que relata el dia a dia dels berguedans des de l'any 1948 fins el 1975 amb un detalls de precisos de fets i esdeveniment, amb una fina literatura i amb l'indestriable valor ideològic de Mossèn Armengou en la defensa, entre d'altres causes, d'una Catalunya lliure.
L'acte va ser un èxit, més de 150 persones, i un ponents amb uns discursos treballats i carregats de contingut i significació que sempre ajuden a fer de l'acte una cosa més que la presentació d'un llibre. I aprofito per remarcar la direcció de l'acte d'en Xavier Pedrals qui desprès d'aquest periple ha tingut una merescuda recompensa i suport de tots els participants, polítics i gent del berguedà.
El manuscrit original ocupa unes 1.500 pàgines en una lletra minúscula, el conjunt està repartit en tres volums. L'edició d'un llibre amb 2 volum i més de 1.000 pàgines suposa un repte de coordinació important. El llibre forma part de la Col·lecció Arxius i Societat de la Subdirecció General d'Arxius i Museus (Departament de Cultura ) que es va iniciar l’any 2006 amb el llibre ‘Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib’ que explica la història del ‘Sabio Catalan’ que parlava Gabriel García Márquez. Per tant, el primer llibre i el darrer (setè) estan vinculats al Berguedà i tenen en l’arxiu comarcal el màxim impulsor.
El manuscrit original ocupa unes 1.500 pàgines en una lletra minúscula, el conjunt està repartit en tres volums. L'edició d'un llibre amb 2 volum i més de 1.000 pàgines suposa un repte de coordinació important. El llibre forma part de la Col·lecció Arxius i Societat de la Subdirecció General d'Arxius i Museus (Departament de Cultura ) que es va iniciar l’any 2006 amb el llibre ‘Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib’ que explica la història del ‘Sabio Catalan’ que parlava Gabriel García Márquez. Per tant, el primer llibre i el darrer (setè) estan vinculats al Berguedà i tenen en l’arxiu comarcal el màxim impulsor.
 |
| El director de l'Arxiu comarcal, Xavier Pedrals, presentant l'acte |
La crònica Menuda és un dietari manuscrit amb apunts de l’actualitat berguedana des de 1948 fins a 1975, que recullen notícies i valoracions personals des de la mateixa Guerra Civil, i també valuoses notes de política general. En clau berguedana, deixa testimoni de cada fet significatiu, del que sovint s’expliquen antecedents, biografies dels protagonistes, història de les entitats que hi intervenen, etc. Mossèn Armengou era conscient de viure una època de foscor, de la que calia transmetre un record pel futur, per a facilitar la comprensió de l’època que li va tocar viure. Tot i la seva limitació a la vida berguedana, molts aspectes genèrics es podien viure de manera similar a molts llocs de Catalunya.
Part amb bessonada
Després de tant patiment en l'edició del llibre per la seva complexitat de transcripció, mecanografiat i revisió, el ponent Mossèn Climent Forner, amb un discurs brillant i eloqüent, va qualificar la presentació com a part per cesària amb 2 sants barons com a resultat. Realment la publicació ha estat complexa i llarga, però la tenacitat i professionalitat de tots els implicats en l'edició d'aquest llibre ha fet que el camí, si bé una mica llarg, fos segur i consistent. I si em permeteu, així s'haurien de construir els camins, ferms i sense febleses per preses innecessàries.
L’edició de la Crònica Menuda de la Ciutat de Berga representa un treball de molta precisió lingüística al requerir una transcripció, mecanografiat i revisió molt acurada del contingut intentant garantir la màxima fidelitat de la redacció inicials i contrastants topònims, onomàstics, etc. El calendari de treball que es va dissenyar tenia l'objectiu d'editar la Crònica Menuda de la Ciutat de Berga, amb la necessària implicació i participació de l'Ajuntament de Berga, Departament de Cultura i Arxiu comarcal del Berguedà. Les tasques essencials són:
- Transcripció del contingut de la crònica menuda.
- Correcció lingüística.
- Mecanografiat.
- Revisió de onomàstics, toponímics, etc. Complexa pel gran volum de dades relacionades amb persones, espais, fets històrics, etc.
- Revisió del conjunt de l’obra i edició.
- Galerades: revisió final amb elements de maquetació i edició final del llibre.
- Impremta i distribució.
Les cites més destacades
Algunes cites que penso són interessants en el discurs de Mossèn Climent Forner: 'La crònica menuda de la Ciutat de Berga, és de Berga i els berguedans i de ningú més...' i, referint-se a una cita de Justificació de Catalunya,' el valor del particular ens fa més universals'.
'I no oblidem que tota coacció, tota explotació nacional i social, ha estat exercida en el nom d'Espanya, el mite sagrat. Per això no pot haver-hi a Espanya una revolució que mereixi en nom de tal, sense fer esclatar prèviament el mite'. (Justificació de Catalunya, 1958)
'El fet innegable que els Països Catalans, com altres països ibèrics, siguin una colònia d'Espanya, ocasiona una conseqüència gravíssima: no és l'explotació d'una classe sociual per un altra clase social. És l'explotació d'un poble per un altre poble' (Justificació de Catalunya, 1958)
En Jaume Fargell en el pròleg de la Justificació de Catalunya en l'edició de 1979 referint-se a les consideracions d'aquest llibre: 'aquests i molts altres conceptes són d'una actualització imperativa, ara, amb el retorn de les formes democràtiques, a nivell de l'Estat espanyol, fet que, certament dulcifica, però que no resol la realitat de l'ocupació dels Països Catalans.'
Algunes cites que penso són interessants en el discurs de Mossèn Climent Forner: 'La crònica menuda de la Ciutat de Berga, és de Berga i els berguedans i de ningú més...' i, referint-se a una cita de Justificació de Catalunya,' el valor del particular ens fa més universals'.
'I no oblidem que tota coacció, tota explotació nacional i social, ha estat exercida en el nom d'Espanya, el mite sagrat. Per això no pot haver-hi a Espanya una revolució que mereixi en nom de tal, sense fer esclatar prèviament el mite'. (Justificació de Catalunya, 1958)
'El fet innegable que els Països Catalans, com altres països ibèrics, siguin una colònia d'Espanya, ocasiona una conseqüència gravíssima: no és l'explotació d'una classe sociual per un altra clase social. És l'explotació d'un poble per un altre poble' (Justificació de Catalunya, 1958)
En Jaume Fargell en el pròleg de la Justificació de Catalunya en l'edició de 1979 referint-se a les consideracions d'aquest llibre: 'aquests i molts altres conceptes són d'una actualització imperativa, ara, amb el retorn de les formes democràtiques, a nivell de l'Estat espanyol, fet que, certament dulcifica, però que no resol la realitat de l'ocupació dels Països Catalans.'
