En
ocasions es fixa la mirada en novel·les històriques i un seguit de
literatura basada en la història amb més o menys rigor històric.
En l'altre extrem tenim publicacions de caràcter científic i per un
col·lectiu selecte d'investigadors i historiadors. Indubtablement
són dos extrems de difícil connexió i amb objectius i públic molt
diferent.
El
camí no sempre ha de ser únic i des de la Subdirecció General
d'Arxius s'impulsa la publicació de llibres amb un denominador comú,
la seva relació amb els documents dipositats en els arxius. Aquestes
línies anomenades 'Arxius i societat' i 'Arxius i documents'
aporta una varietat important de temàtiques i estils que permeten
una difusió del patrimoni documental des de diferents perspectives i
utilitzant registres molt diferents segons el llibre. De fet, el
document és la base, però la història i el relat dels fets són la
essència d'aquestes línies de publicacions. Per dir-ho més
planerament, el document és la font primària que permet elaborar o
completar una història.
El passat dijous 16
de febrer es va presentar aquest llibre a l'Arxiu comarcal del Vallès
Occidental fruit d'una col·laboració entre el Departament de
Cultura i l'Ajuntament de Terrassa.
A
part d'aquesta projecció dels documents, un altre objectiu és
difondre el patrimoni en un àmbit
local, comarcal i nacional amb continguts diversos amb un fil
conductor, el document, l'arxiu i la societat. Aquest fet es pot
observar en la diversitat de publicacions dels darrers anys que van
des del llibre sobre Ramon
Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib deJordi
Lladó, Les
riuades del segle XX al Pallars Sobirà: 1907, 1937 i 1982,
de Carles Balash, Joan Becat, Carme Maria Marugán, Antoni Nadal,
Verònica Rapalino i Ruben Remacha fins el Dietari
de postguerra del baró d'Esponellà 1940-1945
a cura de Javier Tébar Hurtado.
Des
d'aquest punt de vista, Homines de Terracia. Cultura escrita i
hegemonia feudal (Terrassa, ca. 950-1150) de Vicenç
Ruiz suposa un pas endavant en aquestes publicacions que conjuguen al
meu entendre molt encertadament una visió més clàssica de la
història amb noves visions crítiques utilitzant allò que és més
important per testimoniar el passat els fets, els documents. Com en
altres publicacions anteriors l'autor aconsegueix combinar la
informació dels documents i les fonts primàries amb una visió més
dinàmica i menys científica de la històrica. Sense perdre el rigor
de l'anàlisi històric, la contrastació de les dades i el parlar
dels documents aquest llibre assoleix, com bé exposava el seu autor
en la presentació, un triple objectiu. Primer, dotar al món
científic i acadèmic d'un instrument crític i valoratiu d'un
període que permet interrogar-se sobre la vida al segle X i XI en un
entorn proper a la Terrassa actual i que permet, en algun dels temes
tractats, trencar amb algunes de les tesis més fonamentades sobre
aspectes de la societat i economia del moment. Segon, és un
instrument de proximitat pels Terrassenc i vallencs que facilita la
comprensió dels primers habitants del Vallès des d'una perspectiva
de societat organitzada i estructurada. Tercer, una eina clau de
divulgació i coneixement per la societat en general que permet,
superant la contundència del títol, penetrar en les històries més
reals de l'època.
Dels
paral·lelismes entre situacions socials i econòmiques del passat
que ajuden a entendre el present i el futur tenim molts exemples.
Aquest llibre exposa un cert paral·lelisme en alguns fets quotidians
que salvant les distàncies i el context poden ser interpretats com
molt actuals. Posar-he un exemple que vaig trobar tant significatiu
com actual. Un Judici de taules representava en aquella època una
repàs a les accions desenvolupades per un senyor o noble. En el
present la paraula 'passar comptes' representaria una mena de judici
de taula contemporani. La qüestió és, servia en el passat de molt
? En l'actualitat aquest retre comptes, és útil i eficaç ?
Finalment,
incidir en la necessària complicitat i col·laboració entre
administracions en la publicació d'aquest tipus de llibres i que
fixen un model eficient de gestió cultural. Aquesta línia de
publicacions reforça el patrimoni documental des de la vessant d'una
difusió especialitzada, però també permet generar productes
d'orientació més genèrica i permeables a la societat en general.
Aquest és potser el camí, construir un discurs rigorós amb la
història i que permeti aporta contingut científic i cultural.
Fer-ho sota el convenciment que cal elaborar un discurs científic i
històricament impecable, però sense oblidar que els documents han
de parlar per la societat i s'han de fer transparents i comprensibles
a aquesta mitjançant publicacions d'impacte social i d'ampli abast
amb un registre més planer i atractiu. Homines Terracia
aconsegueix compaginar aquesta doble visió, aporta un anàlisi
històric rigorós i el comunica de forma no excloent per la societat
en general. Permet introduir-nos en la vida del final de l'alta edat
mitjana amb certa facilitat lectora i visualitzant les activitats més
quotidianes i aquelles mes significatives com les campanyes de
confiscació de béns del poble i pagesos per part d'alguns senyors i nobles explicades amb tota
mena de detalls per l'autor. Això sí, hem de superar la duresa del
títol i no espantar-nos al primer cop d'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada