En la taula rodona de les 12è Jornades Varés s'ha obert un interessant debat sobre el concepte de mera fotografia i els drets d'autors associats a les imatges. Aquest és un tema no resolt de forma taxativa i que genera no poques discussions i 'confusions' a l'hora de donar accés als fons fotogràfics. Des de l'argumentari jurídic que desenvolupa la Llei de la Propietat Intel·lectual en el sentit que les obres són un objecte elaborat a partir d'un acte creatiu i/o intel·lectual, aquelles fotografies en les quals no s'incorpora aquest element creatiu no haurien de ser protegides,si més no, en les mateixes condicions que exposa l'esmenta llei per les obres d'autor.
 |
| Mera fotografia d'un grup d'arxivers realitzada des d'una PDA |
La taula va comptar amb la participació d'en Jordi Lluís FORGAS, jutge, Pep MATAS, advocat i arxiver, Lluís SALOM, membre del Sindicat de la Imatge UPIFC i Joan BOADAS, Director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)
Punt clau: la problemàtica de la consideració de mera fotografia i la seva relació amb les obres de creació que exposa la Ley de la Propiedad Intelectual per a la seva 'protecció'. Si considerem totes les fotografies obres d'autor, s'assignaran uns determinats drets i si pel contrari discriminem entre mera fotografia i fotografia artística, aplicarem uns barems i criteris per a cada classificació.
El concepte: segons diccionari 'mera' significa pur, sense mescla d’altra cosa. Per tant, hem de considerar el concepte de mera fotografia com un sinònim d'aquella fotografia sense aportació creativa, simplement realitzada sense incorporar un element preconcebut de caràcter artístic, cultural o intel·lectual.
Les opinions professionals
# Lluís Salom. No compateix la idea de mera foto. “Si la fotografia es fruit de l'intel·lecte, s'ha de protegir i si no, no és necessari”. I com a fotògraf aporta una queixa sobre la cessió de drets d'autor que demandes diferents administracions quan un fons ingressa en un arxiu. Però, alerta perquè els costos de conservació, tractament i difusió del fons fotogràfic que assumeix l'arxiu són elevats i no disposar dels drets és com negar l'única possibilitat de finançament, i de forma parcial, d'aquestes funcions de conservació i difusió) # Joan Boadas. “La gran complexitat de fer coincidir interessos dels autors, gestors de patrimoni i gestors fotogràfics genera dificultats a tots els implicats”. Realment, i aprofitant les indefinicions legals, cada agent implicat en el procés pot construir una justificació propera als seus interessos. # Jordi Forgas. Fa una argumentació contundent en 2 eixos: “La llei protegeix obres de creació o artística, res mes” i “Els tribunals fan resolucions cas per cas, les sentències sempre defensen la idea que si no hi ha indicis de creació i personalitat de autor no s'ha d'assignar drets autor”. Però al meu entendre apareix un punt crític en el seu plantejament: Els jutges han de decidir si una fotografia és artística o creativa ? o no haurien de demanar peritatge tècnic i expert com fan en altres deliberacions ?. Qui ha de determinar la originalitat creativa entesa com aquells elements de personalitat de autor en la seva obra? Penso que el jutge no és un expert en art ni en fotografia i determinar si una imatge és una obra de creació amb valor artístic o una mera fotografia s'escaparia bastant de les seves atribucions com a jutge. # Josep Matas. Planteja un nou marc de classificació de les fotografies per definir un marc legal sobre els drets d'autor que es poden derivar. Nivells fotografia segons Matas:
1 nivell, fotògraf professional
2 nivell, mera fotografia. Es requereix citar autor
3 nivell, fotografia que fa qualsevol ciutadà i que no hauria de tenir drets perquè no es una activitat professional.
CONCLUSIONS
Aquest fet és molt important perquè tot i anar tancant el cercle sobre el concepte de mera fotografia i les seves implicacions respecte els drets d'autor associats, un marc legal tant subjectiu, interpretable i variable no ajuda a definir polítiques als arxius ni als professionals de la fotografia. A més, si visualitzem el sector professional en un sentit ampli veurem que els propis fotògrafs exposen diferents arguments sobre si una fotografia és o no obra de creació. Hi ha fotògrafs que reivindiquen que no son artistes, sinó que simplement retraten la realitat. Aleshores, és impossible demanar al dret que determini quan és fotografia artística perquè el mateix col·lectiu discrepa i ho percep de forma diferent.
Quan en Josep Matas exposa que no confia en renovar la LPI perquè els polítics no tenen interès en fer-ho, deixa entreveure que el problema seguirà existint i generant diferents sentències en funció del jutge que instrueixi cada cas. Si el jutge té una alta sensibilitat artística, potser serà més favorable a considerar les fotografies com obres d'art i aplicarà els drets corresponents a l'obra. I al contrari, si el jutge és menys donat al món de l'art la considerarà mera fotografia i restarà els drets que s'haguessin pogut associar en cas d'haver-se considerat una obra de creació.
Aquest fet és molt important perquè tot i anar tancant el cercle sobre el concepte de mera fotografia i les seves implicacions respecte els drets d'autor associats, un marc legal tant subjectiu, interpretable i variable no ajuda a definir polítiques als arxius ni als professionals de la fotografia. A més, si visualitzem el sector professional en un sentit ampli veurem que els propis fotògrafs exposen diferents arguments sobre si una fotografia és o no obra de creació. Hi ha fotògrafs que reivindiquen que no son artistes, sinó que simplement retraten la realitat. Aleshores, és impossible demanar al dret que determini quan és fotografia artística perquè el mateix col·lectiu discrepa i ho percep de forma diferent.
Hi ha un altre aspecte que és molt important i des del sector arxivístic no podem perdre de vista. Quan parlem d'ingressar un fons o col·lecció, els de drets autor són un punt important, però també els costos de conservació, tractament i preservació que tenen els arxius. És a dir, quan costa tractar un fons fotogràfic de 30.000 negatius, 90 plaques de vidre i 12.000 positius. Ingressar un fons fotogràfic pot ser un problema per l'arxiu pels costos associats, especialment per aquells de tractament i preservació del fons. Per tant, la cessió de drets compensa en molts casos els costos associats a conservar el fons.
En resum, mentre la legislació sigui interpretable i permeti diferenciar entre fotografia artística i mera fotografia, atribuint diferents nivells de protecció respecte els drets d'autor, els arxivers seguirem sense disposar d'un marc clar. I si són els jutges qui han de determinar la creativitat d'una fotografia per diferenciar-la de la mera fotografia, la subjectivitat serà present en cas d'haver de portar algun cas al jutjat.
No obstant, jornades sectorials com les Vares i altres i la pròpia jurisprudència que s'està creant al respecte, han de servir per fixar uns principis bàsics en els arxius i els serveis jurídics de les administracions. Demanar un protocol d'actuació és lògic, elaborar-lo complicat donades les indefinicions i subjectivitats de la LPI. Més quan els propis jutges admeten que actuen cas a cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada